Última actualització: 26/02/2019, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Número de col·legiat 10389. Neurocirurgià i Neuròleg.
La columna vertebral està formada per 26 ossos, definits com a vèrtebres: cervicals, dorsals, lumbars, os sacre i còccix. Aquests suporten axialment el tronc i subministren protecció a la medul·la espinal que s’estén a través de la seva cavitat central.
Entre cada dues vèrtebres de la columna hi ha un teixit fibrós en forma de disc, que és com un coixí resistent i clàssic que esmorteix els impactes i esforços entre les vèrtebres, i permet a la columna vertebral certa flexibilitat i mobilitat.
Els extrems de cada vèrtebra tenen un revestiment, les plaques terminals, que impedeixen que els discos sobresurtin.
Cada disc intervertebral està format per una cobertura externa més sòlida, anomenada, anell fibrós, que envolta a una substància interna gelatinosa, anomenada nucli polpós. Les arrels nervioses surten del canal medul·lar a través de petits canals entre les vèrtebres i els discos. Quan el disc malmès exerceix pressió dins del canal medul·lar o les arrels nervioses, pot haver-hi dolor i altres símptomes
Fig.1
Una hèrnia, en general, consisteix en la sortida d’un òrgan o part d’ell fora de la cavitat que normalment el conté, de forma natural o accidental.
L’hèrnia del disc vertebral és la sortida del seu contingut, el nucli polpós, a través d’una fissura en l’embolcall fibrós del disc (Fig. 2).
La protrusió discal vertebral, en canvi, consisteix en la deformació de l’anell fibrós del disc intervertebral, sense sortida del contingut (Fig. 3).
En condicions normals, el procés normal de desgast del disc va fent que algunes de les fibres que constitueixen el seu embolcall fibrós vagin perdent resistència i elasticitat, i puguin retraure’s o trencar-se espontàniament. Quan això succeeix, part del contingut gelatinós del disc o nucli polpós pot introduir-se o extravasar-se cap a fora.
Si l’hèrnia es produeix en un lloc de l’anell fibrós en el qual no hi ha nervis i el seu volum és suficientment petit com per no comprimir l’arrel nerviosa, l’hèrnia pot no causar dolor ni molèsties en cap moment.
Al contrari, si el nucli polpós s’hernia en un lloc en el que si hi ha nervis, la seva compressió els lesiona i excita, el que pot desencadenar dolor d’esquena en la zona corresponent al lloc on s’ha produït l’hèrnia, contractures reflectides i/o dolor irradiat a les extremitats inferiors o superiors.
Si la inflamació augmenta suficientment per compressió de les arrels nervioses adjacents, pot aparèixer una alteració o pèrdua de sensibilitat en la zona del nervi afectat, amb entumiment o formigueig, debilitat i pèrdua de força.
El diagnòstic d’hèrnia o protrusió del disc intervertebral es basa en l’exploració física i en l’examen neurològic que realitza l’especialista durant la visita mèdica, en la qual observa els reflexes, la força muscular, la capacitat per caminar i la sensibilitat tàctil.
Una vegada que el metge sospiti de l’existència d’una hèrnia o d’una protrusió discal, les proves diagnòstiques que es poden indicar per comprovar la seva presència i localització són:
Generalment, l’hèrnia del disc intervertebral és el resultat de la degeneració dels discos, progressiva, gradual i relacionada amb l’envelliment, per la pèrdua de part del seu contingut d’aigua. Els discos es van fent, amb els anys i els esforços, menys flexibles i més propensos a trencaments i esquinços.
– Segons el mètode Sanitari Filum System®:
S’ha observat que l’augment de la pressió en els discos vertebrals, per la força de la tracció medul·lar deguda a un Filum Terminale excessivament tens, fa que esforços o càrregues menors del que és normal, provoquin el trencament precoç de l’anell fibrós dels discos intervertebrals. Per aquesta raó, les protrusions i les hèrnies discals vertebrals són més freqüents en pacients amb la Malaltia del Filum / Síndrome Neuro-Cranio-Vertebral (EF/SNCV), ja que aquesta podria participar en la causa de la degeneració dels discos.
En general, s’assumeix que alguns dels factors que podrien augmentar la probabilitat que aparegui una hèrnia o protrusió discal són:
Els discos intervertebrals herniats o que protrueixen poden afectar les arrels nervioses i/o la medul·la espinal. Això pot produir progressivament:
– El tractament conservador, almenys en una fase precoç de l’hèrnia o de la protrusió, pot alleujar els símptomes, o fins i tot fer-los desaparèixer en uns dies o setmanes. En principi consisteix, principalment, en evitar posicions doloroses i no fer esforços. Tanmateix, pot implicar l’administració de medicaments analgèsics, narcòtics, anticonvulsius, relaxants musculars o corticoides.
– El tractament mitjançant la fisioteràpia s’indica en cas que no sigui suficient limitar posicions i activitat diària. La fisioteràpia pot planificar-se per mitjà d’exercicis dissenyats per minimitzar el dolor provocat per les hèrnies o protrusions.
– El tractament quirúrgic eés el d’elecció quan: els símptomes no s’alleugen i no desapareixen al cap d’algunes setmanes, mostrant resistència a qualsevol altre tractament i empitjorant la qualitat de vida del pacient; la intensitat dels símptomes no millora amb la medicació i fisioteràpia; o quan existeix una afectació neurològica progressiva, motora o sensitiva.
La tècnica quirúrgica per a l’hèrnia o protrusió discal consisteix en l’eliminació del teixit cartilaginós del disc intervertebral que comprimeix les arrels nervioses o la medul·la espinal. Si el cirurgià observa la necessitat de col·locar un substitut mecànic al nucli polpós que ha sortit espontàniament o per mitjà de la cirurgia, es poden col·locar diferents elements, com os del mateix pacient, o si es vol evitar la ferida i possibles complicacions de l’extracció de l’empelt, es poden col·locar diferents empelts de procedència animal, productes minerals, o caixes intersomàtiques de diferents materials biocompatibles. Segons sigui la zona que s’opera, i si la columna queda inestable malgrat col·locar-hi l’espaiador intervertebral, es pot fixar amb plaques i cargols.
En el cas de les hèrnies discals lumbars i dorsals, la tècnica més utilitzada és la discectomia per via anterior amb la col·locació d’un empelt o caixa intersomàtica per les cervicals
– Segons el Mètode Sanitari Filum System®:
Generalment, la pauta de tractament en els pacients que associen una Malaltia del Filum o Síndrome Neuro-Cranio-Vertebral i hèrnies / protrusions discals, és la d’aplicar en primera elecció la Secció del Filum Terminale (SFT), amb la tècnica exclusiva mínimament invasiva del FS, i observar l’evolució clínica de l’hèrnia / protrusió discal.
Únicament en el cas que existeixi un intens quadre àlgic o un manifest dèficit neurològic relacionat amb l’hèrnia / protrusió discal, s’indica aleshores l’exèresi de la mateixa en una única sessió operatòria amb la Secció del Filum Terminale.
Una vegada realitzada la SFT, quan no s’intervé en el mateix acte l’hèrnia/protrusió discal, en el cas de persistència o empitjorament de la simptomatologia, posteriorment s’indica l’exèresi quirúrgica de l’hèrnia discal.
Aquest protocol està basat en l’experiència positiva del nostre Servei, en el qual s’ha constatat l’evolució favorable dels pacients, que després de l’alliberament de la tracció medul·lar, en la majoria dels casos milloren la clínica i l’expressió de les hèrnies/protrusions discals en les exploracions complementàries.
Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)
Divendres: 9-15h (UTC +1)
Dissabte i diumenge: tancat
Normativa jurídica
Avís legal
Pº Manuel Girona, nº 32
Barcelona, España, CP 08034
L’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona (ICSEB) compleix amb el que s’estableix en el Reglament UE 2016/679 (RGPD).
El contingut d’aquesta web és una traducció no oficial del text original de la web en CASTELLÀ, per cortesia de l’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona amb el propòsit de facilitar la seva comprensió a qualsevol que desitgi accedir a la web.
