Filum Terminale


Última actualització: 09/05/2019, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Número de col·legiat 10389. Neurocirurgià i Neuròleg.
 

En aquest apartat tractem d’introduir de forma molt sintètica l’anatomia normal del sistema nerviós central i, amb aquesta, la del lligament que tantes conseqüències pot tenir en la salut dels nostres pacients, perquè es puguin entendre millor les repercussions que pot tenir la seva malaltia en les diverses síndromes o patologies de les quals ens ocupem.

L’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona (ICSEB) i el seu equip neuroquirúrgic estan altament especialitzats en les patologies del sistema nerviós central relacionades amb el lligament del Filum Terminale.

Tal com han confirmat els resultats de les investigacions dels últims 50 anys del Dr. M. B. Royo Salvador, un Filum Terminale que causi excessiva tracció de la medul·la espinal provoca l’aparició de la Malaltia del Filum; motiu pel qual pot ser la causa d’un grup clarament definit de patologies, a més d’estar estretament relacionat amb el desenvolupament d’altres diagnòstics i el seu pronòstic.

Introducció: El sistema nerviós central i la medul·la espinal

El sistema nerviós central (Fig.1) o neuroeix consisteix en dues parts:

  • L’encèfal: és la part continguda en el crani.
  • <La medul·la espinal: és la porció inferior o caudal del neuroeix i té forma cilíndrica, continguda al canal o conducte vertebral..


Fig.1

El cervell i la medul·la espinal estan embolicats i protegits per tres membranes o meninges, de dins a fora: piamàter, aracnoides i duramàter, que determinen dos espais intermedis: l’espai intraaracnoidal o subaracnoidal que conté el líquid cefalorraquidi (LCR), amb la funció d’esmorteir, protegir, hidratar, nodrir i drenar el sistema nerviós central; i l’espai subdural, per sota de la duramàter.

El tronc encefàlic connecta l’encèfal, i el cerebel amb la medul·la espinal. Està constituït pel mesencèfal, protuberància i bulb raquidi.

La medul·la espinal s’estén des del bulb raquidi en el foramen màgnum del crani fins a la primera vèrtebra lumbar. És flexible, elàstica i de color blanquinós. Segueix a la columna vertebral adaptant-se als seus moviments, sense entrar en contacte amb els ossos -en estar recoberta per les meninges i el LCR-.

En un tall transversal de la medul·la, observem la substància grisa a nivell central amb dues columnes laterals unides per una comissura grisa que té al seu centre el conducte de l’epèndima (continuació medul·lar del sistema ventricular encefàlic), conferint-li l’aspecte de papallona o en “H”, envoltada de substància blanca.

Longitudinalment la medul·la espinal es divideix en segments medul·lars definits, denominats metàmers. De cada metàmera emergeix una parella de nervis espinals, pels foramen intervertebrals. La medul·la espinal es connecta amb el sistema nerviós perifèric mitjançant 31/33 parells de nervis espinals.

A nivell lumbar la medul·la espinal es restringeix a la presència del con medul·lar. En els tractats d’Anatomia Humana i la majoria de publicacions situen el con medul·lar als voltants de l’espai intervertebral L1-2. En estudis realitzats a Espanya, amb peculiaritats ètniques, el nivell del con medul·lar determinat per dos autors amb publicacions rellevants, el situen a nivell D12-L1.

El complex de les arrels nervioses espinals que corresponen als últims quatre segments lumbars, sacres i coccigis, sense medul·la, componen la cua equina o cua de cavall, assumint una disposició semblant a una cua de cavall.

 


Anatomia del Filum Terminale

El sistema nerviós central comença a formar-se durant la tercera setmana de gestació. Aquest procés (neurulació) porta a la constitució del tub neural, que al seu torn, a través de la tunelització, forma el con medul·lar i el ventricle terminal, donant origen a la primitiva medul·la espinal.

Finalment, al cap de 38 dies de gestació, es produeix la diferenciació retrògrada i es forma el filum terminale. A partir de la novena setmana de l’embrió humà s’inicia un creixement disarmònic entre la columna vertebral i la medul·la espinal, estimulat el seu creixement per dues hormones diferents i frenat per la textura del filum ferminale. Generant-se un conflicte mecànic que es traduirà, en els casos extrems, en les manifestacions de la Malaltia del Filum.

El filum terminale (Fig.2-3) és un filament de 2 mm. de gruix i uns 20 cm. de llarg, que s’estén des de l’extremitat inferior del con medul·lar fins a la cara dorsal del còccix, on es fixa mantenint-se in situ. Està format per teixit fibrós que continua amb el de la piamadre i està embolicat per la duramàter fins a la seva inserció en S2. Adherits a la seva superfície externa, existeixen alguns filaments nerviosos.

El canal ependimari central de la medul·la espinal s’estén 5-6 cm. a l’interior del filum terminale.


Fig. 2 y 3 El Filum Terminale, a l’esquerra, secció sagital de la columna lumbo-sacre-coccígia; a la dreta, con medul·lar amb l’obertura de la duramàter, arrels nervioses lumbosacres o cua de cavall.

El lligament es compon de dues parts, una superior i una altra inferior:

  • La part superior, o filum terminale internum, mesura uns 15 cm. de llarg i arriba al nivell de l’extrem inferior de la segona vèrtebra sacra. Se situa dins del sac de la duramàter i està envoltat dels nervis que formen la cua equina.
  • La part inferior, o filum terminale externum, està íntimament en contacte i revestida per la duramàter; s’estén des del vèrtex del sac dural en S2 fins a la part posterior del primer-segon segment del còccix.

 


Referències bibliogràfiques

 

  1. Mercedes Arias, Alfonso Iglesias, Beatriz Nieto, Cristina Ruibal, Jorge Mañas, Rosa Martínez Presentación del tema: “Patología del filum terminale “Una mirada atrás” Unidad de Diagnóstico por Imagen (GALARIA) Complejo Hospitalario Universitario de Vigo
  2. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1996), Siringomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopáticas, etiología común (PDF). REV NEUROL (Barc); 24 (132): 937-959.
  3. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1996), Platibasia, impresión basilar, retroceso odontoideo y kinking del tronco cerebral, etiología común con la siringomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopáticas (PDF). REV NEUROL (Barc); 24 (134): 1241-1250
  4. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1997), Nuevo tratamiento quirúrgico para la siringomielia, la escoliosis, la malformación de Arnold-Chiari, el kinking del tronco cerebral, el retroceso odontoideo, la impresión basilar y la platibasia idiopáticas (PDF). REV NEUROL; 25 (140): 523-530
  5. M. B. Royo-Salvador, J. Solé-Llenas, J. M. Doménech, and R. González-Adrio, (2005) “Results of the section of the filum terminale in 20 patients with syringomyelia, scoliosis and Chiari malformation“.(PDF). Acta Neurochir (Wien) 147: 515–523.
  6. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System® Bibliography” (PDF).
  7. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System® Guía Breve”.







Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034