L’ Escoliosi

Última actualització: 08/07/2022, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Número de col·legiat 10389. Neurocirurgià i Neuròleg.
 

Definició

L’Escoliosi idiopàtica (ESCI) consisteix en una desviació lateral de la columna vertebral de causa desconeguda, que és més freqüent en el sexe femení i s’observa més a l’edat de creixement.

Figura 5.- Ressonància Nuclear Magnètica (RM) amb secció coronal de la columna vertebral en una Escoliosi idiopàtica, en la que es visualitza el canal vertebral amb la medul·la espinal, la qual va de convexitat a convexitat dins del canal vertebral, indicant l’existència d’una força de tracció medul·lar caudal important

Símptomes

La clínica de l’Escoliosi pot expressar-se en diversos quadres de combinacions de símptomes, dels quals els més freqüents en la nostra casuística són: lumbàlgies, dorsàlgies, cefalees, alteracions de la marxa, bloquejos de l’esquena i parestèsies.

Causes

– Segons les teories convencionals:

L’Escoliosi és provocada pel desequilibri de la massa muscular paravertebral, anomalia lligamentosa, trastorns posturals propioceptius, reacció espinal a forces com la gravetat o l’acció muscular lligamentosa, error innat del metabolisme, alteracions neurològiques i altres.

– Segons el mètode sanitari Filum System^®:

L’Escoliosi idiopàtica és el resultat d’un mecanisme d’evitació o compensació de la columna vertebral a l’acció d’una tracció medul·lar caudal, produïda per un filum terminale tens, no evidenciable en les exploracions complementàries.

Escoliograma o radiografia de tota la columna vertebral

Pel diagnòstic i control de l’Escoliosi idiopàtica és imprescindible la visualització de tota la columna vertebral amb una radiografia completa en projecció frontal i de perfil, anomenada Escoliograma.

Un altre tipus d’Escoliosi: la Secundària

L’Escoliosi es pot definir com a secundària quan la columna vertebral desviada en visió frontal o *anteroposterior es relaciona amb una causa coneguda: tumoral, traumàtica, infecciosa o unes altres.

Factors de risc en l’Escoliosi idiopàtica

Els factors de risc amb més influència en el desenvolupament de l’escoliosi idiopàtica són els següents:

• Antecedents familiars: La tracció caudal produïda per un Filum terminale excessivament tibant, que definim Malaltia del Filum i que pot causar el mecanisme de desviació de la columna vertebral anomenada Escoliosi idiopàtica, consisteix en una patologia de tipus congènit, que es pot transmetre entre familiars.

• Edat: L’Escoliosi idiopàtica comença a observar-se sovint durant el període de creixement normalment més intens del cos humà, la fase de la pubertat. Es pot observar també en l’edat infantil més primerenca o en l’adolescència avançada. En aquesta primera part de la vida, la tracció de la medul·la espinal pot augmentar sobtadament, provocant la desviació vertebral.

• style=”font-size: 16px;font-weight: 300;text-align: justify;”>Sexe: La majoria dels estudis actuals concorden que, malgrat que tants nens com a nenes poden patir escoliosi, les nenes tenen més risc d’un empitjorament durant el desenvolupament somàtic.

• Graus de curvatura: Més enllà dels 40 graus d’Escoliosis idiopàtica, independentment de l’edat del pacient, a la curvatura de la columna vertebral exercida per un Filum terminale tens, s’afegeix la força de la gravetat durant la bipedestació. Per això quan la curvatura de la columna vertebral supera els 40-50 graus de desviació lateral, poden haver-hi empitjoraments, fins a arribar a escoliosis greus o severes, fins i tot de més de 70-90 graus.

• Augment sobtat de la tracció medul·lar: Hem observat que després d’un accident, caiguda o trauma de la columna vertebral amb una medul·la espinal que ja pateix congènitament la Malaltia del Filum, la tracció medul·lar pot augmentar. En aquestes circumstàncies de major tracció medul·lar caudal, poden observar-se empitjoraments de la desviació de la columna vertebral. L’accident en aquests casos no és la causa de l’escoliosi, com en el cas de la de tipus traumàtic, sinó que desencadena un empitjorament de la desviació preexistent.

Complicacions de l’Escoliosi idiopàtica

Depenent dels graus de curvatura de la desviació vertebral, l’Escoliosi pot determinar amb el temps tant danys col·laterals en la resta de l’organisme, com dificultats i disfuncions que cada vegada més poden anar afectant la vida de l’individu que la pateix. Principalment les complicacions són:

• Dolor crònic: en l’Escoliosi els dolors en la columna, les cefalees, les dificultats de la marxa i els bloquejos de l’esquena o de les extremitats, poden arribar a ser crònics, augmentant en intensitat.

• Estètica: amb el desenvolupament de l’Escoliosi de més de 20-30 graus, es poden començar a observar canvis posturals i físics d’adaptació de tot l’organisme a la desviació de la columna, que van alterant l’aspecte i la posició del malalt, sobretot en l’asimetria que va augmentant entre els dos hemicossos. Especialment durant la fase de l’adolescència, tals canvis, si són notoris, poden afectar el jove  a nivell psico-social, a més de funcional.

• Dany toràcic: en una Escoliosi severa, la caixa toràcica pot arribar a pressionar els pulmons i el cor, dificultant la funció respiratòria i cardíaca.

Tractament de l’Escoliosi idiopàtica

Des que es va descriure per Hipòcrates l’Escoliosi com a malaltia, s’ha intentat redreçar la columna vertebral per tots els mitjans possibles; amb la manipulació, fisioteràpia, traccions, cotilles i quan aquesta no ha estat suficient, es recorre actualment a la correcció quirúrgica mitjançant l’aplicació de pròtesis metàl·liques correctores de les curvatures.

Tots els tractaments són simptomàtics i van dirigits a la correcció de la conseqüència de la malaltia-les curvatures- , ja que es desconeix la causa.

Des del 1993 amb la publicació de la tesi doctoral del Dr. Royo Salvador, que relaciona la tracció caudal de tot el sistema nerviós pel filum terminale, com a causa de l’Escoliosi idiopàtica entre altres malalties, s’ha dissenyat un nou tractament que en aquest cas és etiològic o referit a la causa, ja que en seccionar quirúrgicament el filum terminale s’elimina la força de tracció medul·lar caudal responsable.

 A l’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosi de Barcelona s’ha intervingut quirúrgicament amb la secció del filum terminale (SFT) -mitjançant una tècnica pròpia mínimament invasiva-  a més de 1400 pacients amb Escoliosi idiopàtica, no hem tingut cap complicació greu i en tots els casos s’ha observat un canvi en la percepció subjectiva de la columna vertebral d’alliberament: l’actitud escoliòtica desapareix en la majoria dels casos i les curvatures milloren si són menors de 40º. En el cas de ser curvatures majors de 40º, recomanem l’aportació de teràpies convencionals per mitigar l’acció de la gravetat sobre la columna vertebral.

La Secció del Filum Terminal

El nostre equip de l’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona treballa amb l’Escoliosi idiopàtica des de la perspectiva neurològica i neuroquirúrgica. En aquesta malaltia es produeix un sofriment de la medul·la espinal, en estar tens i tirant dins del canal vertebral. Amb la secció del Filum Terminale s’elimina la tensió de la medul·la espinal i desapareix la força que generen les curvatures, procedent del Filum Terminale. Per descomptat, la simple secció d’aquest lligament fa que cessi la força a la qual està sotmesa la medul·la espinal i aquesta deixi d’enviar estímuls de flexió a la columna vertebral, aturant la progressió de l’escoliosi.

Depenent dels graus de curvatura de la desviació de la columna, amb la secció del filum terminale l’evolució es deté (10º-40º), o pot seguir progressant (40º i més), però més lentament del que faria sense el criteri diagnòstic i de tractaments del Filum System®. En la majoria dels casos s’observa la disminució de símptomes i signes.

En tots els casos el nostre equip mèdic valorarà la indicació postoperatòria més adequada per a cada pacient: rehabilitació, estimulació muscular correctora, fisioteràpia, cotilla o fixació vertebral.

Resultats de la Secció del Filum Terminale

S’han operat pacients amb Escoliosis idiopàtica com a malaltia única i, també associada a la Síndrome d’Arnold Chiari I i/o Siringomièlia. S’ha aturat la malaltia en la seva evolució i s’han obtingut millores, en alguns casos espectaculars, especialment els casos de menys de 40 graus de curvatura.

– Cas 17584. Evident disminució de la curvatura escoliòtica en un cas operat mitjançant el FS®- Imatge preoperatòria del 2014 i postoperatòria del 2015.

Per a més informació, aconsellem consultar l’apartat “Testimonis: Escolio si idiopàtica”. Els recordem que tots els testimonis que apareixen, hi són a efectes divulgatius i tan sols recullen l’opinió de qui els dóna.

Bibliografia

1. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1996), Siringomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopáticas, etiología común (PDF). REV NEUROL (Barc); 24 (132): 937-959.
2. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1996), Platibasia, impresión basilar, retroceso odontoideo y kinking del tronco cerebral, etiología común con la siringomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopáticas (PDF). REV NEUROL (Barc); 24 (134): 1241-1250
3. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1997), Nuevo tratamiento quirúrgico para la siringomielia, la escoliosis, la malformación de Arnold-Chiari, el kinking del tronco cerebral, el retroceso odontoideo, la impresión basilar y la platibasia idiopáticas (PDF). REV NEUROL; 25 (140): 523-530
4. M. B. Royo-Salvador, J. Solé-Llenas, J. M. Doménech, and R. González-Adrio, (2005) “Results of the section of the filum terminale in 20 patients with syringomyelia, scoliosis and Chiari malformation“.(PDF). Acta Neurochir (Wien) 147: 515–523.
5. M. B. Royo-Salvador (1992), “Aportación a la etiología de la siringomielia“, Tesis doctoral (PDF). Universidad Autónoma de Barcelona.
6. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System^® Bibliography” (PDF).
7. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System^® A brief guide”.