1.1 SOBRE EL DIAGNÒSTIC
1.1.1 Em poden confirmar el diagnòstic de la Síndrome d’Arnold Chiari I / Siringomièlia idiopàtica / Escoliosi idiopàtica?
Per a confirmar una o diferents d’aquestes malalties, hauria de realitzar i enviar-nos les següents proves complementàries:
RM Cranio-cervical
RM Dorsal
RM Lumbosacra en decúbit supí i pron
Escoliograma de cara i de perfil
Quan tingui les diferents proves sol·licitades, i els informes corresponents, ens les podrà fer arribar: o bé en una còpia física per correu postal; o bé per internet, preferiblement utilitzant el programa https://wetransfer.com/, en arxius comprimits (format RAR, ZIP o PDF).
Un cop els nostres especialistes hagin estudiat el seu cas, li donarem una orientació a distància on s’indicarà si ha de venir al nostre Institut a fer una visita. La conclusió diagnòstica li donaran els nostres especialistes una vegada finalitzada la visita.
1.1.2 Tinc la Síndrome d’Arnold Chiari I, com és que m’haig de fer una RM lumbar, dorsal i un Escoliograma?
Segons els nostres estudis, aquesta patologia acostuma a estar associada a d’altres malalties de la medul·la espinal. Per tal de confirmar el diagnòstic, els nostres especialistes també necessiten aquestes proves.
1.1.3 Què significa la paraula Idiopàtica?
“Idiopàtica prové del grec idios, propi, i pathos, afecció. Vol dir que és una malaltia que existeix per si mateixa i que és independent a qualsevol altre estat mòrbid. El terme indica una patologia primària, sense una altra causa coneguda. Fins ara, la Siringomièlia que no era secundària o conseqüència d’un trauma o d’un tumor, se la considerava primària o de causa desconeguda. El mateix passava amb l’escoliosi; en el cas de no ser ni traumàtica, ni tumoral, ni d’origen neuromuscular, ni congènita, ni degenerativa se la considerava primària o de causa desconeguda. El Dr. Royo Salvador ha introduït, amb la seva teoria, l’explicació de l’origen de les dues patologies: la tracció anòmala del Filum Terminale (causa etio-patogènica comú).
1.1.4 Tinc hidrocefàlia i Síndrome d’Anorld Chiari I, puc viatjar en avió? Em tractaran de la hidrocefàlia?
La possibilitat de viatjar en avió amb aquest diagnòstic dependrà de l’estat clínic de cada malalt, així doncs, li recomanem que prèviament ho consulti amb el seu metge de capçalera abans de prendre una decisió. Malgrat no oferir cap solució exclusiva o diferent d’altres serveis de neurocirurgia per aquesta patologia, el nostre també és un servei neuro-quirúrgic on ens ocupem del diagnòstic i del tractament de la hidrocefàlia.
Si el pacient no és de Barcelona, li aconsellem dirigir-se a un centre mèdic del seu territori de pertinença per a la teràpia de la hidrocefàlia. La nostra indicació és una intervenció de derivació ventricle-peritoneal que comporta la necessitat d’un seguiment del curs post-operatori que no seria adequat realitzar-lo a distància.
1.1.5 Què són la Síndrome d’Arnold Chiari I i la Malaltia del Filum?
La Síndrome Neuro-Cranio-Vertebral i la Malaltia del Filum són definicions que utilitzem per a descriure totes les expressions clíniques que impliquen una tracció anòmala de la medul·la espinal causada per un Filum Terminale excessivament tens. Aquestes manifestacions clíniques poden correspondre a una Síndrome d’Arnold Chiari I, a una Siringomièlia idiopàtica, a una Escoliosi idiopàtica o bé a d’altres malalties.
1.1.6 Tinc una escoliosi de més de 40-50º, el seu desenvolupament s’aturarà amb la intervenció?
Més enllà dels 40º d’escoliosi idiopàtica, la curvatura de la columna ja no depèn únicament de l’acció exercida per un Filum Terminale tens, sinó que també de la força de la gravetat. Pot ser que amb la SFT, l’evolució de la curvatura s’aturi, però també pot ser que segueixi empitjorant; això sí, més lentament del que ho faria sense tractament. En aquests casos, el nostre equip mèdic valorarà la indicació postoperatòria més adequada per al pacient, en concret: rehabilitació, fisioteràpia i/o ús de cotilla.
1.1.7 Com que tinc una escoliosi de més de 50º, ortopedistes i traumatòlegs m’han dit que m’hauré de sotmetre a una fixació de la columna vertebral. Per a què i quan (abans o després) hauria d’operar-me de la Secció del Filum?
El nostre equip treballa l’escoliosi idiopàtica des de la perspectiva neurològica i neuro-quirúrgica. En el cas de l’Escoliosi idiopàtica es produeix un patiment de la medul·la espinal, perquè aquesta està tensa i tibant dins del canal vertebral. Amb la SFT, s’elimina la tensió de la medul·la espinal i desapareix la força (procedent del Filum Terminale) que generen les curvatures. L’acció d’eliminar aquesta tensió és fonamental.
Recomanem que en qualsevol dels casos, i si és possible, és millor aplicar el tractament de SFT abans de la fixació òssia. Així evitaríem el risc de paraplegia que aquesta comporta en augmentar la tracció de la medul·la espinal produïda per un Filum Terminale anormalment tens amb la sobreafegida tensió de redreçar el canal vertebral.
Si en canvi el pacient ja s’ha operat de fixació, convé igualment procedir a la SFT, ja que això alleujarà la tracció de la medul·la espinal produïda per un Filum Terminale anormalment tens, amb el sobreafegit de redreçar el canal vertebral.
1.1.8 Si tinc escoliosi, com és que m’haig de fer una ressonància magnètica?
El nostre institut és un centre neuro-quirúrgic on s’hi estudia i s’hi tracta l’escoliosi des de la perspectiva de la medul·la espinal dins de la columna escoliòtica. Necessitem estudis de ressonàncies magnètiques per a explorar l’estat de la medul·la espinal dins de les vertebres. En canvi, l’escoliograma permet explorar únicament la part òssia de la columna vertebral.
1.1.9 És estrany trobar aquests diagnòstics en nens i nenes?
De la mateixa manera que en els adults, el diagnòstic de la Malaltia del Filum (MF) amb la Síndrome d’Arnold Chiari I, Siringomièlia i/o Escoliosi idiopàtiques en l’edat infantil no és estrany, al contrari, afecta a molts més pacients del que es suposava en el passat.
En realitat, en nens i nenes el diagnòstic resulta més difícil que en els adults, ja que per una banda ells encara no poden descriure bé els seus símptomes i, per l’altra, el diagnòstic per imatge en forma de ressonància magnètica- a causa de la necessitat de sedació en els infants- només s’aplica davant d’una forta sospita o per troballes casuals (degudes a altres raons d’exploració). La incidència aleshores pot ser encara més alta del que es detecta.
Al nostre centre hem visitat i diagnosticat de MF a més de 250 nens i nenes d’entre 0 i 10 anys amb les combinacions diagnòstiques esmentades, i més de 70 casos en la franja de 0 a 5 anys
1.1.10 El diagnòstic d’hèrnies o protrusions discals vertebrals pot estar relacionat amb el de la Malaltia del Filum?
L’augment de la pressió intradiscal vertebral, a causa de la força de tracció medul·lar axial i caudal, fa que esforços o càrregues inferiors al que seria normal puguin provocar la ruptura de l’anell (anulus) fibrós dels discs intervertebrals. Per aquesta raó les protrusions i les hèrnies discals són més freqüents quan van associades a la Malaltia del Filum o la Síndrome Neuro-cranio-vertebral diagnosticades amb el Filum System.
1.2 INDICACIÓ DE TRACTAMENT QUIRÚRGIC
1.2.1 Què faig quan un especialista em proposa una intervenció??
Tingui en compte que la indicació quirúrgica ha de ser valorada després d’un estudi detallat del seu cas i tenint en consideració tots els factors: els possibles diagnòstics i tractaments, l’edat del pacient, la qualitat de vida, les expectatives, etc.
1.2.2 Quan està indicat aplicar el protocol quirúrgic del Filum System® en pacients diagnosticats de la Malaltia del Filum?
Quan abans millor. El protocol quirúrgic està indicat des del mateix moment en què es detecta la malaltia per tal d’eliminar la causa i aturar la progressió de la patologia. Quan es pot establir el diagnòstic de la Malaltia del Filum ja implica l’existència d’un deteriorament físic progressiu, especialment neurològic.
1.2.3 Hi ha casos de pacients asimptomàtics amb una expressió anatòmica de la malaltia (per les imatges de la RM i de la RX)?
En les més de 3.000 primeres visites, en el nostre centre, no hem trobat mai cap cas de pacients asimptomàtics. Durant l’exploració física o en la història clínica, sempre hem detectat signes o símptomes de la patologia que emergeixen sense que ni el pacient ni els professionals sanitaris se n’adonin.
Segons la nostra experiència clínica, hi ha diferents tipus de condicions en els pacients amb la Malaltia del Filum:
- Malalts amb molts símptomes i/o diferents signes i poca expressió anatòmica de la patologia
Sense un estudi especialitzat de les proves de ressonància magnètica i radiològiques, molts pacients d’aquesta tipologia no troben el diagnòstic (exemples: descens de les amígdales cerebel·loses molt lleus; senyal d’isquèmia/edema a la medul·la espinal com a expressió d’una Pre-siringomièlia; menys de 10º de desviació de la curvatura vertebral a l’escoliosi). Això normalment endarrereix els diagnòstics i l’aplicació del tractament, amb el risc que el pacient es deteriori encara més a nivell neurològic.
- Malalts amb pocs símptomes/signes molta expressió anatòmica de la patologia
Alguns malalts descobreixen per casualitat que no tenen la patologia a través de les ressonàncies magnètiques, però si ells creuen que no tenen símptomes, prenen la decisió de no intervenir-se, perquè creuen que la seva qualitat de vida és satisfactòria (perquè no saben com seria sense la malaltia). El FS® s’aplica igualment en aquests casos quan abans millor, perquè sempre existeix un deteriorament físic i a més a més hi ha el risc de que algun símptoma (normalment la pèrdua de força i sensibilitat en el cap i a les extremitats) o lesió no percebuda s’agreugi, i una vegada iniciat, pot ser irreversible. A més a més, el Descens de les Amígdales Cerebel·loses (DAC) o el quist intramedul·lar (QIM) poden suposar un risc de compressió del tronc cerebral en el forat occipital i degut a la força de tracció que genera la tensió i l’impacte, podent anar més enllà de comprometre la qualitat de vida; podrien posar la nostra vida en perill (un exemple és la mort sobtada).
- Malalts amb símptomes/ signes però sense expressió anatòmica
En alguns casos s’han diagnosticat de MF a pacients que no trobaven la causa anatòmica de quadres clínics molt semblants als de la malaltia (exemples: impacció de les Amígdales Cerebel·loses, Síndrome d’Arnold Chiari 0; Síndrome Neuro-Cranio-Vertebral clínica). Gràcies a l’examen profund dels nostres especialistes a nivell de l’encèfal, tronc cerebral i medul·la espinal, i després de descartar qualsevol altra patologia co-morbida, s’indica l’aplicació del FS®, amb excel·lents resultats.
- Malalts amb una greu expressió anatòmica i aparentment sense símptomes
Molts neurocirurgians, que no comparteixen el FS®, suggereixen esperar a que apareguin els símptomes abans de plantejar la intervenció (a vegades fins i tot en casos de descensos de les amígdales greus o de cavitats siringomièliques extenses). Això és perquè el seu tractament quirúrgic d’elecció és la descompressió o craniotomia suboccipital, amb un risc major que les expressions anatòmiques tan severes en sí, i podent provocar l’acceleració de l’empitjorament del quadre clínic del malalt. Els neurocirurgians del FS®, en canvi, indiquen l’aplicació del tractament quirúrgic malgrat l’aparent absència de símptomes, perquè en realitat s’ha comprovat que amb el nostre mètode no existeixen casos asimptomàtics, com a mínim a nivell de signes, reflexes o disfuncions. La malaltia ja està activa, per tant es recomana intervenir quan abans millor per tal d’evitar les lesions que existeixen sense aparents símptomes i d’ulteriors empitjoraments anatòmics amb afectació de la condició clínica del malalt
1.2.4 Com és que hi ha neurocirurgians que m’aconsellen esperar a aplicar un tractament quirúrgic?
Quan els tractaments d’elecció per a la Síndrome d’Arnold Chiari I són la descompressió o craniotomia suboccipital i la siringotomia per a la cavitat de la Siringomièlia idiopàtica, en alguns casos suggereixen l’observació en comptes de la intervenció. Es tracta d’intervencions quirúrgiques majors, que impliquen riscos elevats i complicacions freqüents en comparació amb els de la mateixa patologia. En el cas que la patologia encara no comprometi excessivament la qualitat de vida del malalt, i els símptomes no siguin tan greus, consideren que no és necessari intervenir.
1.2.5 Hi ha casos en els que es recomani esperar per a l’aplicació del Filum System®?
El protocol quirúrgic de la Secció del Filum Terminale del mètode sanitari FS® per a la Malaltia del Filum comporta, generalment, un risc mínim. Únicament s’ha detectat una remota possibilitat d’infecció o hematoma de la ferida quirúrgica com en tantes altres intervencions quirúrgiques. Per tant, es recomana la seva aplicació quan abans millor, per tal d’eliminar les lesions que s’estan produint a nivell dels teixits en tots els casos que es diagnostica l’existència de la patologia, amb un mínim risc quirúrgic, gairebé nul en comparació amb el de la malaltia.
1.2.6 Com actuen el FS® i les intervencions de descompressió suboccipital i siringotomia en la malaltia?
El FS® elimina la causa de la patologia, no les seves conseqüències; i té la finalitat de bloquejar l’evolució de la malaltia. En molts casos, malgrat que l’acció no sigui directa influint en els efectes de la malaltia, podem observar un re-ascens de les amígdales cerebel·loses, o una disminució de la cavitat siringomièlica, o una rectificació de la columna torçada. Intervenint quan abans millor, s’interromp l’empitjorament dels símptomes i s’afavoreix la millora dels que són reversibles en el moment de la intervenció.
D’altra banda, la descompressió suboccipital i la siringotomia no eliminen la causa de la patologia causada per un Filum Terminale excessivament tens, deixant-la activa. Això explica perquè els símptomes tornen a presentar-se després d’uns anys després de la descompressió suboccipital (article de Rick Labuda sobre l’estudi Hindbrain descompression for Chiari – Syringomyelia complex, di Hayhurst C.)
1.2.7 Tinc Arnold Chiari I amb/sense siringomièlia i els vostres especialistes m’indiquen la Secció del Filum terminale; un altre neurocirurgià, en canvi, m’indica la craniotomia. Tenen casos en que s’han hagut d’operar de craniotomia després d’una SFT?
EEn cap dels més dels 1.000 casos intervinguts de la SFT amb el nostre mètode Filum System®, hem considerat necessari re-intervenir mitjançant una craniotomia suboccipital. Ens consta que algun pacient operat a l’ICSEB de SFT, buscant millorar les seqüeles irreversibles o les lesions tributàries de millora però de llarga evolució, ha buscat una segona opinió sent sotmès a una craniotomia, sense que ens consti que hagin millorat els seus símptomes.
Contràriament hem intervingut a molts pacients als que prèviament se’ls havia practicat una o més craniotomies i després de la SFT han millorat ostensiblement.
1.2.8 De què depèn l’evolució postoperatòria de la clínica?
Dependrà de la rapidesa amb la qual s’apliqui el FS®: des del protocol quirúrgic, al protocol de rehabilitació i al seguiment amb els anys. Sabem que, encara que en la majoria dels pacients s’han observat diverses millores, l’evolució de la clínica depèn de la reversibilitat o no de les lesions en el moment de la intervenció de la Secció del Filum Terminale. Per això, es recomana la seva aplicació abans que es produeixin lesions irreversibles per la tensió anòmala d’un Filum Terminale anormalment tens.
1.2.9 Quina intervenció preveu el mètode Filum System per a les hèrnies o les protrusions discals vertebrals?
En general, en els pacients amb la Malaltia del Filum associada a discopaties, s’ha constatat que després de l’alliberament quirúrgic de la tracció medul·lar pot existir un curs favorable, amb millores tant clíniques com d’imatges complementàries.
En cas de severitat de les discopaties, persistència o empitjorament de la simptomatologia, es recomana l’extracció quirúrgica de l’hèrnia discal en el mateix acte quirúrgic, o després d’aquest. En el cas d’hèrnies discals lumbars, la tècnica majoritàriament emprada és la discectomia per semi-hemi-laminectomia, per a les hèrnies discals dorsals és la transartrectomia; en el cas d’hèrnies discals cervicals la tècnica és la discectomia mitjançant via anterior, amb el posicionament d’un empelt o caixa intersomàtica.
1.3 EL TRACTAMENT
1.3.1 Com es realitza la intervenció de la Secció del Filum Terminale amb la vostra tècnica?
Amb la tècnica mínimament invasiva de la SFT del Filum System® es procedeix a la Secció del lligament en la zona del sacre, sense tocar l’os ni haver d’obrir les membranes medul·lars. La ferida quirúrgica és de pocs centímetres i no porta punts exteriors de sutura. En els adults, si no hi ha contradiccions, s’utilitza anestesia local amb sedació.
1.3.2 On tindré la cicatriu? Es veurà molt?
La cicatriu estarà en el còccix, a la zona del sacre, al final de la columna vertebral i a l’inici del solc intergluti, amb prou feines es veurà o fins i tot, al llarg del temps ni s’apreciarà.
1.3.3 Quins riscos o complicacions pot comportar aquesta intervenció?
Els únics riscos o complicacions de la SFT practicada pel nostre equip quirúrgic poden ser un hematoma o una infecció de la ferida quirúrgica, en el cas que no es segueixin correctament les pautes postoperatòries. Aquestes pautes impliquen entre d’altres coses: no fer esforços en la regió operada i no mullar la ferida durant deu dies després de la intervenció.
Com en tota intervenció quirúrgica, aquesta també està subjecte a circumstàncies externes a la pròpia pràctica quirúrgica, com poden ser les relacionades amb el procés anestèsic o d’altres exògenes.
1.3.4 La meva medul·la espinal no es mourà un cop tallat el filum?
La Secció del lligament del Filum Terminale comporta l’eliminació de la tracció anòmala que repercuteix en la medul·la espinal i en el sistema nerviós dels afectats; quan es realitza la intervenció s’allibera el sistema nerviós, però cap teixit canvia de posició.
Únicament en alguns casos es detecta que el con medul·lar i les amígdales cerebel·loses descendides, amb el temps i molt lentament (normalment anys després de la intervenció), poden ascendir uns mil·límetres.
1.3.5 El Filum terminale serveix per alguna cosa, cert? No em passarà res si me’l seccionen?
EEl lligament del Filum Terminale té una funció en la fase embrionària del desenvolupament no després, per això seccionar-lo en la infància, adolescència o a l’edat adulta és irrellevant i no té cap conseqüència negativa.
1.3.6 L’edat a la que s’opera el pacient afecta al tractament de la Secció del Filum Terminale segons el vostre Filum System®?
La malaltia no té un caràcter preferencial segons l’edat. En cada pacient es presenta de forma única i individual en el seu desenvolupament. En una mostra de més de 800 casos, hem observat a persones en edat infantil amb una medul·la molt afectada, com altres en edat adulta sense molta afectació, i viceversa. El que es detecta que influeix en els resultats de la intervenció, és l’evolució de les lesions en el sistema nerviós, no l’edat evolutiva dels malalts.
És per aquesta característica general d’aleatorietat d’expressió de la patologia del Filum (amb SACH.I, SM.I, ESC.I) que, una vegada emesa la indicació, es suggereix realitzar el tractament quan abans millor per a parar l’evolució de les lesions.
1.3.7 A partir de quina edat operen? S’han operat a nens de la Secció del Filum Terminale?
Sabem per experiència que la Secció del Filum Terminale ha d’aplicar-se quan abans millor per tal d’aturar l’evolució de la malaltia; és per això que tan bon punt es detecti la patologia de la tracció medul·lar convé programar la intervenció, sense contraindicació des de la infància precoç.
Sobre el total de la població de casos operats en el nostre Institut de Secció del Filum Terminale amb la tècnica mínimament invasiva- per diagnòstics i combinacions de diagnòstics inclosos en la Malaltia del Filum-, el 8% són nens de 0 a 10 anys. Actualment el pacient més jove operat pel nostre equip tenia 4 mesos en el moment del tractament.
Normalment en els nens s’utilitza anestèsia general; el criteri no obstant sempre serà facilitat per l’anestesista que és el responsable en aquest camp.
1.3.8 S’han operat a adolescents amb la Secció del Filum Terminale?
Sobre el total de la població de casos operats en el nostre Institut de Secció del Filum Terminale amb la tècnica mínimament invasiva, el 9% són nens i adolescents entre 10 i 16 anys.
La filosofia de l’ICSEB consisteix en ajudar mitjançant l’aplicació de tractaments quirúrgics sempre i quan els beneficis de la intervenció puguin millorar la qualitat de vida dels malalts, encara si això fos únicament per a uns pocs anys.
El pacient més veterà operat pel nostre equip de SFT tenia 86 anys en el moment de la intervenció.
1.3.9 S’han operat a persones grans amb la Secció del Filum Terminale? Fins a quina edat operen?
Sobre el total de la població de casos operats en el nostre Institut de Secció del Filum Terminale amb la tècnica mínimament invasiva, el 4% corresponen a persones més grans de 65 anys.
La filosofia de l’ICSEB consisteix en ajudar mitjançant l’aplicació de tractaments quirúrgics sempre i quan els beneficis de la intervenció puguin millorar la qualitat de vida dels malalts, encara si això fos únicament per a uns pocs anys.
El pacient més veterà operat pel nostre equip de SFT tenia 86 anys en el moment de la intervenció.
1.3.10 És un inconvenient que les dates d’intervenció coincideixin amb la meva menstruació?
No, el moment del cicle menstrual en el que es troben les pacients no pressuposa cap tipus d’inconvenient.
1.3.11 El Filum es pot tornar a reenganxar?
Després de la SFT existeix la possibilitat de reanclatge, o l’adhesió al seu entorn de l’extrem del Filum Terminale tallat. Està documentat amb l’abundant bibliografia que en la SFT interna existeixen indicis de reanclatge que va des de l’1 al 55% segons els diferents autors ( Stone and Rozzelle 2010, Cocrane et al 1998).
En la tècnica de SFT terminale que utilitzem, amb la secció en la inserció coccígia del Filum Terminale, no existeix bibliografia al respecte. En la nostra experiència de més de mil casos amb aquesta tècnica tenim constància de l’1 per 1.000 casos de reanclatge clínic, és a dir, amb reaparició de símptomes o signes de la malaltia per la que es va reintervenir al pacient.
1.3.12 Com és que apareix el símbol de al costat del mètode Filum System®?
L’experiència clínica d’alta especialització del nostre equip quirúrgic ha portat al nostre centre a desenvolupar una sèrie de protocols etiopatològics, diagnòstics de tractament mèdic, quirúrgic i de rehabilitació, que han confluït en el mètode sanitari Filum System®. El mètode ha estat acreditat amb una marca registrada al 2013, com a garantia de qualitat per a l’excel·lència de l’exercici mèdic i quirúrgic.
L’Istitut Chiari & Siringomièlia & Escoliosis de Barcelona és un centre d’alta especialització, amb la Certificació del Sistema de Gestió de Qualitat segons la normativa UNE-EN ISO 9001:2008. L’ICSEB és l’únic centre a nivell internacional legalment autoritzat en l’aplicació del mètode Filum System® Surgery.
1.3.13 Hi ha un metge en el meu país que fa el mateix que el Dr. Royo, puc confiar en ell?
El nostre mètode, el Filum System®, és únic i original, i de moment no hi ha ni altres centres ni neurocirurgians acreditats per aplicar-lo. A menys que un metge aparegui en el nostre llistat de centres o d’especialistes acreditats pel Filum System®, desconfiï de qualsevol imitador que afirmi tal cosa.
1.4 ELS RESULTATS
1.4.1 En el cas d’una Síndrome d’Arnold Chiari I: després de la SFT, les amígdales cerebel·loses descendides tornaran a ascendir?
En la majoria dels casos operats en el nostre centre, el descens de les amígdales a nivell del forat occipital i/o tronc cerebral no varia en seccionar el filum. El que desapareix immediatament en intervenir és la pressió sobre el teixit nerviós en el foramen màgnum que causa la tracció medul·lar i el risc de disfuncions cardio-respiratòries que comporta l’afectació en la zona on es localitzen els centres nerviosos cardio-respiratoris.
De totes maneres, hem constat que en alguns casos als 2/3 anys després de la intervenció, les amígdales cerebel·loses ascendeixen uns mil·límetres, a vegades reposicionant-se del tot.
1.4.2 Em desapareixeran els símptomes després de seccionar el filum?
La Secció del Filum Terminale s’aplica amb la finalitat d’aturar l’evolució de la síndrome de tracció medul·lar. Les lesions que es van produint en el sistema nerviós causades per la patologia poden ser reversibles o irreversibles. Els símptomes que corresponen a lesions reversibles, relacionades amb teixits que no funcionen però que no estan morts, poden recuperar-se. Els símptomes deguts al teixit mort, si és nerviós no s’eliminen. Aquesta és la raó per a no demorar l‘alliberació de la medul·la espinal una vegada coneguda la causa de la seva tracció anòmala.
1.4.3 M’havien operat de craniotomia suboccipital (amb la tècnica clàssica o mínimament invasiva), afectarà al meu resultat post Secció del Filum?
Si el malalt afectat de la Síndrome d’Arnold Chiari I ja ha estat operat una o varies vegades mitjançant la tècnica de craniotomia suboccipital, en funció de si les seqüeles són o no reversibles i tenint en compte altres patologies que podrien estar associades, els resultats d’una SFT podrien ser parcials respecte als pacients que han optat exclusivament per a l’aplicació del mètode del Filum System®.
Des de l’ICSEB no entrem a valorar la intervenció quirúrgica craniotomia suboccipital ja sigui amb la tècnica clàssica o mínimament invasiva, ja que l’esmentat abordatge ha estat descartat per la teoria en la que es basen tots els estudis desenvolupats pel Dr. Royo Salvador al llarg dels més de quaranta anys.
1.4.4 Les cavitats siringomièliques desapareixeran després de la SFT?
La siringomièlia consisteix en quists que es formen a la medul·la espinal per la falta de circulació provocada per la Malaltia del Filum.
Quan s’elimina la tracció causada pel Filum Terminale, amb el mètode Filum System®, les cavitats que ja s’han format deixen d’empitjorar i de captar més teixits, i la isquèmia i l’edema s’aturen un temps. Posteriorment, podem observar un desenvolupament dels quists, que amb el temps tendeixen a col·lapsar-se i a desaparèixer en la majoria dels pacients, tal i com va descriure el DR. M. B. Royo a la seva tesis doctoral Aportación a la etiología de la siringomièlia (22 de diciembre 1992, Universitat Autònoma de Barcelona).
1.4.5 El desenvolupament de l’escoliosi s’atura després de la SFT?
S’ha comprovat, segons l’experiència del nostre equip medicoquirúrgic en més de 620 casos operats amb escoliosi idiopàtica fins al novembre del 2016 (combinades o no amb altres diagnòstics), com el desenvolupament de curvatures inferiors a 40º s’atura amb l’aplicació de la secció del Filum System®.
1.4.6 En cas d’escoliosi, podria ser que la secció del filum terminale torni a rectificar la columna?
És possible que després del tractament alguns pacients amb menys de 30º experimentin una reducció de la curvatura escoliòtica, depenent del cas pot succeir de forma espontània, o bé necessitar l’ajuda de fisioteràpia o l’ús de cotilla.
1.5 EL POSTOPERATORI
1.5.1 Què m’haig d’esperar després de la intervenció (Temps de baixa, medicació, rehabilitació, visites de control)?
La contraindicació principal, després de la Secció del Filum Terminale amb la tècnica mínimament invasiva, és: ni mullar, ni embrutar, ni banyar la ferida quirúrgica durant 10 dies. Es podrà dutxar passats aquests deu dies sempre que el metge ho autoritzi, però NO es podrà banyar fins passats quaranta dies de la intervenció.
A partir dels primers dies des de l’alta, i en funció de la sensibilitat al dolor en la ferida de cada malalt, podrà fer vida normal i tornar a l’activitat laboral o escolar; sempre i quan aquesta activitat no impliqui fer esforços físics, ja sigui aixecar pes o bé mantenir posicions i postures estàtiques o repetitives que puguin deteriorar la ferida.
Està indicat fer un control post-quirúrgic, a partir dels quaranta dies després de la intervenció, i serà aleshores quan un especialista mèdic valorarà l’estat de cicatrització de la ferida i donarà permís per a tornar a fer activitat normal; indicant rehabilitació, fisioteràpia i esport segons el cas. El següent control mèdic es realitzarà a l’any de la intervenció, contrastant la situació actual amb les proves complementàries que mostraven lesions durant el preoperatori.
1.5.2 No sóc de Barcelona i ja he tornat a casa després de la SFT. Si noto sang o pus a la ferida quirúrgica, em poden ajudar? A qui em puc dirigir?
Si és un pacient acabat d’operar, i ja no està a Barcelona, per a qualsevol incidència relacionada amb la ferida quirúrgica o un empitjorament del seu estat clínic, li aconsellem o bé dirigir-se immediatament a un servei d’urgències, o al seu metge de capçalera o bé a un cirurgià de confiança. Això sí, sempre informant-nos per tal d’obtenir el vistiplau dels nostres neurocirurgians sobre les pautes o cures aconsellades.
1.5.3 Si m’opero, quant de temps necessito per a tornar a la meva vida normal?
La ferida quirúrgica necessita, com a mínim, quaranta dies per a estar cicatritzada correctament després de la SFT. Els primers deu dies es recomana no mullar-la. A partir d’aleshores, i amb el permís del metge, podrà dutxar-se tot i que no es podrà banyar fins al quarantè dia.
En relació a les activitats diàries: es recomana fer vida normal sense esforços, o sigui que els pacients es poden reincorporar al seu lloc de treball o continuar els seus estudis tan bon punt tornin a casa; sempre i quan aquests no impliquin aixecar pesos o d’altres esforços físics que repercuteixin en la zona de la ferida. Durant la visita de control al mes i mig, i si és necessari, s’indicarà rehabilitació pel pacient, o la seva tornada a l’activitat física més adequada.
1.5.4 Després de sotmetre’m a la SFT he notat una clara millora, però al cap d’un temps em dóna la sensació que he tornat a empitjorar. Què em passa?
En el post-operatori d’una Secció del Filum terminale els símptomes i les manifestacions clíniques del malalt poden tenir fluctuacions, és a dir, disminuir i/o augmentar en intensitat/freqüència/duració. Aquests alts i baixos poden produir-se episòdicament o bé durant el primer mes o potser diferents mesos després de la intervenció.
Constatem que la gran majoria dels pacients troben una nova estabilitat del seu quadre simptomatològic al cap d’un any després de la intervenció; alguns la troben des del mateix dia del post-operatori, i d’altres més tard: al cap d’un any i mig o dos. Recordem que s’ha d’observar juntament amb l’especialista l’evolució clínica i les seves fases a llarg termini. Així aquest podrà valorar els canvis de forma objectiva.
1.5.5 El doctor m’ha indicat fisioteràpia després de la SFT. Durant quant de temps l’haig de fer?
Les indicacions i els temps de rehabilitació post-intervenció són diferents per a cada pacient. Depenen de molts factors com poden ser: el grau d’afectació, les lesions reversibles o no, les possibilitats d’accedir a un centre de fisioteràpia, les condicions i possibilitats sanitàries del territori d’origen, etc. Els nostres especialistes indicaran la rehabilitació en la visita de control al mes post SFT, quan sigui oportú.
1.5.6 He anat a centres de fisioteràpia i diuen que com em van operar a l’estranger no s’atreveixen a portar el meu cas. Què faig?
El nostre institut col·labora de forma directa i recíproca amb centres i especialistes rehabilitadors acreditats pel FS® a nivell internacional, que segueixen l’exclusiu protocol Mantia – Royo de fisioteràpia. Si el seu centre de pertinença no el pot ajudar en la planificació d’un tractament postoperatori, aleshores pot dirigir-se als nostres col·laboradors i tornar a casa amb unes pautes individualitzades de tractament.
Si no pot escollir aquesta opció pels motius que siguin, el nostre equip quirúrgic podrà emetre un informe derivant-lo a rehabilitació.
1.5.7 Com serà l’evolució clínica després de la SFT a llarg termini?
Després de la intervenció, el pacient podrà experimentar algunes fluctuacions dels símptomes que tenia abans. El quadre clínic es tornarà a estabilitzar sobre un nou equilibri, normalment en poques setmanes, en pocs mesos o bé en el termini aproximat d’un any.
Hem observat que el sistema nerviós té la capacitat de restaurar les lesions reversibles i les funcions afectades per la patologia durant molts anys, fins a deu o quinze anys.
1.6 EL MÈTODE DE L’ICSEB I EL QUE UTILITZEN EN ALTRES CENTRES
1.6.1 Com operen de la Secció del Filum Terminale a l’Institut Chiari de Barcelona?
La tècnica estàndard del nostre Mètode exclusiu Filum System® per a la Malaltia del Filum és única i original del nostre Institut i es basa en els gairebé 50 anys d’experiència del seu descobridor, el Dr. Miguel B. Royo Salvador.
Es tracta d’una intervenció mínimament invasiva, adaptada anatòmicament a cada cas clínic perquè sigui el menys agressiva possible. No hem tingut complicacions rellevants, excepte hematomes o infeccions de la ferida quirúrgica de forma excepcional. El mètode tradicional de la Secció del Filum Terminale (SFT) mitjançant la laminectomia lumbar, que té una duració de quatre hores aproximadament i es realitza amb anestèsia general, s’ha reduït a 40 minuts, amb anestèsia local i tècnica ambulatòria (que preveu únicament una nit d’observació a l’hospital pel confort del pacient).
1.6.2 El mètode Filum System® preveu sempre la mateixa intervenció de la Secció del Filum Terminale? O També inclou altres possibilitats?
Depenent de les diferents formes en les quals s’expressa la Malaltia del Filum i del seu diagnòstic en particular, el Filum System® preveu la possibilitat tant de la indicació de la tècnica estàndard de la Secció del Filum Terminale com de les possibles variacions adaptades a cada cas, a més a més d’altres eventuals tècniques en el mateix acte quirúrgic o en posteriors. Per exemple, en el cas de les hèrnies discals severes, es recomana operar-les conjuntament amb la SFT per assegurar l’excel·lència del resultat. Per aquesta raó, la indicació neuro-quirúrgica es confirma només amb la visita diagnòstica completa.
1.6.3 Hi ha diferència entre la tècnica de la Secció del Filum Terminale i les que proposen els altres metges del meu país?
Sabem que actualment no existeixen altres centres que apliquin la Secció del Filum Terminale per a tractar la Síndrome d’Arnold Chiari I, la Siringomièlia i l’Escoliosi idiopàtiques; únicament en el diagnòstic de la medul·la ancorada oculta. La diferència amb els altres centres, per tant, és no només en el mètode operatori – en el nostre cas únic, exclusiu i d’excel·lència del Filum System®-; sinó en el quan, com i on s’ha d’operar.
1.6.4 Hi ha diferència entre la tècnica de la Secció del Filum Terminale i les que proposen els altres metges del meu país?
La comprensió de la causa de la malaltia és molt important en medicina per poder aplicar el millor tractament a cada pacient i obtenir els millors resultats possibles.
Haurien de venir al nostre Institut perquè el nostre equip d’especialistes segueix la innovadora teoria del Dr. Royo Salvador, de la qual es desprèn que la Síndrome d’Arnold Chiari I, la Siringomièlia i l’Escoliosi idiopàtiques tenen la mateixa causa: la tracció anòmala de la medul·la espinal vehiculada pel filum terminale. També hi ha altres patologies o malalties que són conseqüència d’aquesta tracció i el nostre mètode Filum System® les detecta. Els nostres especialistes consideren que seccionant aquest lligament s’elimina la tracció que causa aquestes malalties i, tractant les altres malalties relacionades – com les hèrnies discals o l’estenosi del canal vertebral -, s’aconsegueix restaurar el màxim possible la qualitat de vida perduda.
En conseqüència; el control, les indicacions de cures postoperatòries i la rehabilitació posterior, que són part fonamental per a un resultat quirúrgic excel·lent, estan dirigits a aquests diagnòstics i als seus possibles canvis postoperatoris, amb coneixement dels mateixos i tot un mètode de pautes per a la seva evolució.
1.6.5 I per què no hauria de dirigir-me a altres metges del meu país que operen de la Secció del Filum Terminale?
Segons el que sabem, altres metges estan aplicant la Secció del Filum Terminale només per a la resolució quirúrgica del diagnòstic de Medul·la Ancorada (tal com naixia convencionalment aquesta intervenció), i no per a altres patologies – com les que inclou la Malaltia del Filum -. Per això, temem que l’aplicació de la secció del lligament en casos de Malaltia del Filum amb la Síndrome d’Arnold Chiari I, Siringomièlia i Escoliosi idiopàtiques, a més de no tenir una tècnica tan perfeccionada com la nostra, podria ser inadequada en la seva indicació prèvia i seguiment posterior, per desconeixement de la Malaltia del Filum i de la potencial evolució que pot provocar en aquests diagnòstics.