Enuresi nocturna primària / incontinència urinària

Última actualització: 02/05/2019, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Número de col·legiat 10389. Neurocirurgià i Neuròleg.

Definició

La pèrdua involuntària d’orina és aquella condició per la qual l’afectat té una necessitat imperiosa i sobtada d’orinar però és incapaç de retenir l’orina. Es tracta d’una alteració en la fase d’ompliment vesical que es pot presentar sola (primària), com en nombroses malalties (secundària).

Es defineix l’Enuresi Nocturna Primària/Mono-simptomàtica (ENP/M) com l’emissió involuntària, intermitent i repetida d’orina mentre es dorm, a causa de la incapacitat de controlar els esfínters en nens majors de 5 anys, que mai abans han estat continents.

Es defineix, en canvi, la incontinència urinària com la pèrdua involuntària d’orina en l’adult. Les fuites poden produir-se en esternudar, riure, realitzar algun esforç o exercici físic.

Es descriuen diversos tipus d’incontinència urinària:

• d’esforç
• d’urgència
• mixta
• per sobreeiximent
• de causa psicògena
• de causa neurològica

Diagnòstic

Per a que es pugui concloure un diagnòstic d’Enuresi Nocturna Primària en l’edat infantil o Incontinència urinària primària en l’edat adulta, en primer lloc cal que la pèrdua d’orina sigui totalment involuntària i objectivament demostrable.

Per comprovar que el trastorn sigui primari, els estudis han de dirigir-se a detectar i descartar causes secundàries -com bufeta neurogènica i anormalitats de la medul·la espinal, infeccions urinàries, presència de vàlvules uretrals posteriors en nens i urèter ectòpic en nenes- realitzant:

• Història clínica completa: En els antecedents personals el metge valora les malalties concomitants, com les patologies neurològiques o les patologies sistèmiques amb repercussió sobre el sistema nerviós central, les intervencions prèvies que poden afectar el tracte urinari, a l’abdomen i pelvis i a la columna vertebral. Així mateix, ha de controlar la medicació que pren el malalt.
• Exploració física que inclogui un examen de la sensibilitat perianal.
• Estudis: analítics (de sang), radiològics (Radiografia simple d’abdomen, Urografia intravenosa i Ecografia vesicoprostàtica) i urodinàmics, incloent-hi anàlisi de l’orina amb densitat urinària (l’avaluació urodinàmica i radiològica no són necessàries en nens amb ENP).

El mètode Filum System^®, sobre la base de les troballes científiques sobre l’etiologia de diverses malalties i l’observació de diversos casos amb enuresi nocturna o incontinència urinària amb diagnòstic de Malaltia del Filum, suggereix que, una vegada comprovat que la pèrdua d’orina sigui primària (tant en nens com en adults), es procedeixi a realitzar una Ressonància Magnètica Nuclear encefàlica i de la columna vertebral.

• Mitjançant una RMN es pot comprovar la probable presència de signes que indiquin una tracció anòmala de la medul·la espinal, com a possible alteració correlativa i visible a nivell de neuroimatge.

Símptomes

El símptoma de l’enuresi nocturna primària o d’incontinència urinària és la pèrdua d’orina involuntària, durant el son o durant l’estat de vigília del malalt, respectivament.

La quantitat o densitat de la pèrdua pot variar en cada cas, així com la freqüència amb la qual esdevé. Les pèrdues poden acompanyar-se especialment a esforços com tossir i esternudar, realitzar activitats físiques o mantenir relacions sexuals.

Causes

La pèrdua urinària es produeix quan la pressió dins de la bufeta és superior a la pressió a la uretra. Existeixen moltes teories sobre l’origen de la ENP o de la incontinència urinària primària en adults, encara que cap és del tot concloent.

Les causes principals a les quals s’atribueixen són:

• El retard del desenvolupament en la maduració funcional del sistema nerviós central, que pot produir un defecte en el mecanisme del despertar.
• Causes genètiques.
• Desordres del son.
• Desordres psicològics i de conducta.
• Baixos nivells de l’hormona antidiurètica (ADH) a la nit en nens amb ENP causen una sobreproducció d’orina.

Factors de risc

Els principals factors de risc reconeguts per a la malaltia, en general són:

• Com hem esmentat, el fet d’haver sofert enuresi nocturna en la infantesa constitueix un important factor de risc per a la futura incontinència urinària en l’edat adulta.
• En l’edat adulta, és més comuna entre les dones.

Pel que respecte específicament a l’ENP en els nens, diversos estudis apunten al fet que la sofreixen majoritàriament:

• Els nens amb cefalea crònica.
• Els nens amb trastorn de dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH) que no han estat tractats.
• S’han descrit només casos i sèries de casos, d’associació d’apnea del son i enuresi nocturna. L’associació està demostrada plenament amb l’enuresi secundària, però no encara amb l’ENP.
• Existeixen proves que la hiperactivitat vesical s’associa a l’ENP.

Complicacions

L’enuresi o incontinència urinària, tant en els nens com en los adults, suposa un problema::

• Higiènic: Especialment en els nens, pot suposar fins i tot erupcions cutànies en les natges i a l’àrea genital.
• Psíquic: pot causar sentiments d’humiliació personal, reaccions emocionals d’inseguretat, inhibició afectiva, inhibició de la sexualitat, ansietat, depressió, la qual cosa pot portar a baixa autoestima.
• Social: implicant la pèrdua d’oportunitats o aïllament, ja que influeix en l’activitat del malalt i en la participació en el seu grup social.

Per tot això, la condició del malalt pot complicar-se per per l’empitjorament del nivell de qualitat de vida del pacient.

Tractament

Existeixen algunes mesures que poden ajudar a retardar l’aparició de la incontinència d’orina, així com prevenir-la:

• Mètodes no farmacològics: Teràpia motivacional, Dispositius d’alarma, Exercicis d’entrenament vesical, Modificacions de l’estil de vida, Hipnoteràpia, mètodes conductuals, etc.
• Mètodes farmacològics, en majors de 7 anys: Antidepressius tricíclics, Anticolinèrgics, Desmopresina, Teràpies combinades.

Així mateix, especialment en adults, poden indicar-se tractaments mitjançant:

• Cirurgia.
• Autosondatge intermitent.
• Estimulació elèctrica intravaginal.

 
– Segons el Filum System^®:

L’enuresi nocturna primària i/o la incontinència urinària es presenten freqüentment en pacients afectes de la Malaltia del Filum (MF). Per aquesta raó aquest fenomen s’està investigant, i recomanem comprovar si es detecten signes de la MF en els malalts per poder aplicar-los el tractament neuroquirúrgic indicat.

Des de 1993, amb la publicació de la tesi doctoral del Dr. Royo Salvador que relaciona la tracció caudal de tot el sistema nerviós pel filum terminale, com a causa de diverses malalties que s’inclouen en la MF, s’ha dissenyat un nou tractament- en aquest cas és etiològic o referit a la causa- perquè en seccionar quirúrgicament el filum terminale s’elimina la força de tracció medul·lar caudal responsable del mecanisme patològic.

La nostra tècnica de Secció del Filum Terminale és mínimament invasiva i s’acostuma a indicar en tots els casos de Malaltia del Filum i com més aviat millor, ja que té riscos mínims i atura l’evolució de la malaltia.

Secció del Filum Terminale mínimament invasiva del Filum System^®

Referències bibliogràfiques

1. Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria, Tratamiento de la Enuresis Nocturna, Vol. 23, núm. 2. 2012. ISSN 0213-7801
ISSN 1579-9441. Butlletí d’informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
2. Cendron M. Primary nocturnal enuresis: current. Am Fam Physician 1999 Mar 1;59(5):1205-14, 1219-20.
3. Dharnidharka V. Primary nocturnal enuresis: Where do we stand today? Indian Pediatr 2000 Feb 7;37(2):135-140.
4. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System^® Guía Breve”.
5. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1997), Nuevo tratamiento quirúrgico para la siringomielia, la escoliosis, la malformación de Arnold-Chiari, el kinking del tronco cerebral, el retroceso odontoideo, la impresión basilar y la platibasia idiopáticas (PDF). REV NEUROL; 25 (140): 523-530
6. National Clinical Guideline Centre. Nocturnal enuresis: the management of bedwetting in children and young people. London (UK): National Institute for Health and Clinical Excellence (NICE); 2010 Oct. 43 p. (Clinical guideline; no.111).
7. Skoog SJ, Stokes A, Turner KL. Oral desmopressin: a randomized double-blind placebo controlled study of effectiveness in children with primary nocturnal enuresis. J Urol 1997 Sep;158(3 Pt 2):1035-40.