Celestina Marques Gonçalves. Escoliosi idiopàtica, Síndrome de tracció medul·lar. Síndrome d’Arnold Chiari I i Discopatia múltiple.

Publicat per el 10 agost, 2013


Data de la intervenció: Juliol del 2011

brasil

El meu nom és Celestina Marques Gonçalves i visc a Porto Alegre (Brasil). Avui en dia són una persona molt feliç i amb ganes de viure. Vaig estar patint durant molts anys forts mals de caps i de nuca i amb un diagnòstic de migranyes on també van anar apareixent problemes a la columna cervical.

Al novembre del 2006 vaig anar a la Xina per a fer unes pràctiques de MTC-Acupuntura on vaig acabar molt adolorida i sense poder acabar el curs. Vaig bloquejar el dolor amb acupuntura, però després de trenta dies d’estar al Brasil un altre cop vaig tornar a tenir una altra crisi com la que havia tingut a la Xina. Vaig atribuir aquestes crisis a l’estrès del viatge i a les moltes hores de vol. A partir d’aquí, vaig començar a tenir crisis cada vegada més freqüents, més o menys cada tres mesos. Em portaven a l’hospital, em medicaven, estava uns tres mesos bé i després apareixia una altra crisi cada vegada més forta. Per sort, vaig descobrir un medicament que es posava sota la llengua i en uns minuts el dolor marxava.

Al 2009 vaig començar a tenir mals de cap gairebé a diari. Rebia massatges i acupuntura que ajudaven a alleujar els símptomes. Després vaig començar a tenir símptomes diferents, però en cap moment els vaig associar amb les crisis de mals de cap. Al 2010, vaig començar a tenir disfonia i fins i tot afonia. Sóc terapeuta acupunturista, treballo impartint classes i cursos de formació professional; moltes vegades tenia alteracions a la veu o fins i tot em quedava sense veu donant les classes. Ràpidament vaig començar a buscar un especialista. Aquest, però, no trobant la causa al meu problema em va derivar a altres especialistes. Mai es va trobar res que justifiqués els problemes amb la meva veu.

Al llarg d’aquell mateix any, 2010, i de forma bastant accelerada van anar apareixent altres símptomes: crisis violentes de dolors palpitants a la nuca, pressió al cap i visió borrosa. Passaven els dies i les crisis de dolor empitjoraven fins que ja no podia dormir més. Passava les nits estirant i movent-me com si portés un vestit massa petit. Vaig començar a buscar la manera de dormir que em donés alleujament i va ser dormir asseguda. Notava la falta d’aire, molts cops, al llarg del dia. Després vaig començar a tenir símptomes d’alteració cardíaca. Vaig passar alguns mesos així: visitant-me amb metges de totes les especialitats possibles. En total, em vaig visitar amb vuit metges de cinc especialitats diferents i no es va trobar res de les moltíssimes proves que em van fer. En aquell moment, només sabia que tenia un problema a la zona cervical i que no se m’indicava cap operació. En els exàmens en els que es va basar el metge per a donar aquest diagnòstic ja constava la Síndrome de Chiari I ( només que ho vaig veure 10 anys més tard).

Un dia, vaig somiar que m’estaven fent una ressonància magnètica cerebral. Era un dilluns. Quan vaig despertar-me i em vaig llevar, en aquella època ja arrastrant-me; vaig trucar a un neuròleg – el primer dels set que havia consultat-. Li vaig demanar una petició per a una ressonància; ell, em va examinar i em va dir que no hi havia necessitat de fer-la perquè jo estava bé. Aleshores, vaig insistir en que em fes la petició. L’endemà ja m’estava fent la ressonància i aquella mateixa setmana vaig tornar a visitar al neuròleg que m’havia diagnòstic d’Arnold Chiari I. Aquest metge em va remetre a un altre, i aquest altre a un altre. En total van ser set i de tots ells només va haver-hi un que anteriorment havia realitzat una craniotomia. Em va explicar com es feia i quins eren els riscos. Vaig decidir no sotmetre’m a la cirurgia- risc per risc vaig preferir el risc de la mort sobtada provocada per la mateixa malaltia.

A la setmana següent, vaig coincidir amb el meu fill que anava a Canadà per a estudiar-hi durant un any. Vaig decidir no explicar-li res a ningú fins a la seva tornada però després li vaig acabar explicant al meu marit. En pocs dies, cada vegada anava a pitjor: vaig començar a perdre la força a les cames i el control dels esfínters. Durant les crisis no aconseguia fer la meva feina ni caminar ni conduir. Quan feia 5 passes: em faltava l’aire i tenia tal cansament que necessitava tombar-me. Ja no sabia si tot allò que em passava era culpa dels meus problemes d’esquena o què era. La meva filla, molt desconfiada amb tot el que m’estava passant (jo intentava evitar-la), finalment es va assabentar que el que m’estava passant era degut a una malaltia genètica poc coneguda i que l’única solució era una intervenció d’alt risc. Això la va desesperar. No podent assimilar la realitat, va començar a investigar per internet intentant buscar una sortida per aquesta situació tan terrible, plena de dolor i patiment.

Tres dies més tard, va tornar a casa amb informacions guardades al seu ordinador. Les seves investigacions van donar fruit i es va posar en contacte amb altres persones amb els mateixos símptomes: contacte amb comunitats, grups i pacients operats en una clínica de Barcelona (Espanya) pel Dr. Royo.

Esperança renovada. Una llum. Vam rebre les instruccions per a tenir una orientació diagnòstica a distància a la clínica del Dr. Royo i vam enviar totes les proves mèdiques per a que el Dr. Royo les estudiés. Quin estrès. Dies més tard, vam rebre la informació on m’explicaven que era candidata a fer la cirurgia. Sincerament tots estàvem bastant desconfiats, perquè el que deia el Dr. Royo semblava irreal si es comparava amb la falta d’informació i el desconeixement per part dels neuròlegs de Brasil i de Porto Alegre. Tot i així, vaig començar a renovar la meva esperança de tornar a caminar, respirar bé, poder dormir, parlar, controlar els esfínters, etc. Va ser una fase molt important on vaig rebre l’ajuda de molta gent (recolzament, reiki, recolzament espiritual, etc..).

Vaig decidir intervenir-me. Vaig anar a Barcelona el juliol del 2011 i em vaig sotmetre’m a la Secció del Filum Termina. L’endemà de la intervenció ja vaig sortir de la clínica caminant sense dolor. Vaig quedar-me a Barcelona deu dies. I vaig poder visitar la ciutat fent passejos turístics sense cap mena de dolor. Quan vaig tornar a Brasil, em vaig adonar que també la pressió que tenia al cap a l’avió quan volàvem havia desaparegut. El Dr. Royo em va indicar que havia de sotmetre’m a una intervenció de la columna cervical per les tres hèrnies discals que tenia i aquesta intervenció la vaig fer a Brasil; em van col·locar 3 plaques i 8 cargols 5 mesos després de la Secció del Filum Terminale realitzada pel Dr. Royo. Després de la cirurgia cervical: els moviments del coll van millorar bastant, el mal se’n va anar i la sensibilitat a les mans també. Estic molt agraïda amb el Dr. Royo.

Quan vaig tornar d’Espanya, vaig anar a veure els metges que m’havien atès i els hi vaig explicar que els símptomes que estaven relacionats amb la Síndrome d’Arnold Chiari i que per això no m’havien diagnosticat bé amb proves de pulmons, cor, endocrines, otorinolaringòlogues, renals i oftalmològiques. Això va ajudar a diagnosticar a un nen de nou anys, molt ràpidament, ingressat per a investigar els seus símptomes.

Espero realment poder ajudar als que es sentin insegurs respecte al procediment. Recomano el treball amorós, seriós i eficient realitzat pel Dr. Royo.

Gràcies.

Celestina Gonçalves

Correu electrònic: celestinha@terra.com.br



Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034