Annalisa Caicci. Síndrome de Tracció Medul·lar, Descens de les Amígdales Cerebel·loses, Siringomièlia i Escoliosi idiopàtica.

Publicat per el 8 octubre, 2012


Data de la intervenció: desembre del 2011

ita

Em dic Annalisa Caicci, tinc 27 anys, visc a la província de Pàdua i el 20 de desembre del 2011 el Dr. Royo em va operar.

En la infància mai havia tingut cap problema: sempre he practicat ballet, he fet molt esport i moviment. Però a partir de l’abril del 2004, després d’haver patit un accident esportiu ( passant un relleu en una carrera d’atletisme), vaig començar a tenir dolors similars a descarregues i punxades a nivell de l’abdomen dret, i progressivament pèrdua de sensibilitat al calor-fred.

En un primer moment, no li vaig donar massa importància al tema i vaig seguir fent la meva vida; encara que amb molèsties, dolors a l’esquena i freqüents descarregues. Tot això va baixar a nivell inguinal, cap a la cuixa i, després d’una forta grip amb molta tos, el març del 2007, progressivament també va afectar l’aixella, el braç i la ma dreta. Després d’aquell episodi, cada cop de tos arribava a ser dolorós, el mateix que amb els esternuts o tot tipus d’esforç que comportés compressions interiors. Vaig començar a notar descarregues molt intenses que afectaven al coll i al braç dret: la hipo-sensibilitat molesta com un formigueig i hi havien descarregues a cada petit salt o moviment, també simplement caminant o pujant les escales. Els dolors augmentaven amb els canvis de temperatura.  Hi havia una mancança de metges que poguessin entendre a què eren deguts aquests símptomes, molts simplement ho atribuïen a l’estrès  o a un problema psicològic. Al setembre del 2007 vaig realitzar-me una ressonància magnètica cervicodorsale i el diagnòstic va ser la presència d’una Siringomièlia pluricavitària de la C4 a la D8 i Malformació de Chiari tipus I.

Després del pànic inicial en el que em vaig veure protagonista, vaig començar-me a documentar a través d’Internet: vaig assabentar-me que es tractava d’alguna cosa seria. Vaig intentar fer-me la forta i tirar endavant, malgrat les meves dificultats i el fet de no voler-me fer a la idea ni de la patologia que tenia ni del que comportava.

A partir del juliol del 2011, vaig començar a tenir hipo-sensibilitat també a les extremitats dels dits de la ma esquerra, a part del dolor que a vegades tenia al taló dret. Al setembre del 2011 vaig descobrir que una estimada amiga meva tenia la mateixa patologia que jo, però, a ella l’havia operat el Dr. Royo. Una coincidència que no podia deixar escapar. Vaig passar molts de dies reflexionant sobre la intervenció: els relatius beneficis, que m’havia explicat personalment, i sobre el fet que podia ser una solució que necessitava quan abans millor.

Mai havia tingut la idea d’operar-me, sobretot considerant les tècniques tan invasives que m’explicaven, però després d’aquell testimoni, que em va fortament colpir, em vaig parar a pensar en el meu futur i en el que em podria esperar. Em vaig posar en contacte amb l’Institut Chiari de Barcelona i gràcies a al disponibilitat de la Sra. Luè, vaig enviar totes les ressonàncies i el material que tenia, per tal d’avaluar la possibilitat d’intervenció.

El diumenge 18 de desembre vaig partir cap a Barcelona per a iniciar aquesta nova aventura que estava a punt de protagonitzar. El dilluns 19 vaig tenir visita amb el Dr. Royo per a fer totes les proves i el dimarts 20 de desembre vaig ser intervinguda de la Secció del Filum Terminale que va durar 50 minuts. És una intervenció mínimament invasiva i sense cap tipus de risc. A les tres hores de la intervenció ja caminava, havia recuperat la sensibilitat del braç i la cuixa dreta, la força d’ambdós braços, els bicipitals, l’úvula que estava desviada va tornar a estar recta, i a més a més, un benestar interior que no tenia des de feia temps. El dimecres 21 de desembre, durant la visita de control, el Dr. Royo em va donar l’alta per a poder tornar a casa i vaig passar 10 dies de total relaxació: el millor nadal de la meva vida.

Puc afirmar que respecto a les moltes persones que ingressen a la clínica en condicions difícils. Jo vaig voler realitzar la intervenció per tal de prevenir i bloquejar la patologia que degenerava cada dia. Però, en realitat, em vaig donar compte que feia temps que havia après a conviure amb un color crònic, creient que aquella era la condició de l’estar bé. Fins al 20 de gener em vaig limitar a portar una vida tranquil·la i sense esforços; i després de la visita de control de l’1 de febrer en la qual em van donar el vistiplau per a tornar a fer esport: vaig tornar a ensenyar, a ballar i a emprendre totes les meves activitats sense cap problema. Ara tot és diferent i tot és un descobriment: sé que la Chiari està sempre amb mi, no podent degenerar més, sé que haig de tenir cura, perquè quan em passo, em recorda que està, amb algun dolor o lleugeres descarregues en els moviments, però sóc tan feliç de poder saber que continuo vivint i vivint bé.

Practico ballet des de fa 25 anys i ensenyo fitness musical, educació motora i ballet. Adoro practicar qualsevol tipus d’esport, malgrat que vaig haver de descartar els que ja no podia seguir realitzant i tenir cura de cada moviment que pugui danyar la meva salut.

Espero que la meva història pugui ser útil a moltes d’altres persones, perquè crec que és important: seguir informant-se sense parar-se davant de la primera porta que ens refusa, ser una mica metges de nosaltres mateixos, entendre què és el millor per a la nostra salut i conèixer noves i diverses tècniques que, com aquesta, resolen un gran problema en una hora d’intervenció i amb un temps de recuperació rapidíssim.

Aconsello posar-se en contacte quan abans millor amb el Dr. Royo i amb l’Institut, perquè hi he trobat a persones meravelloses que posen a la persona en el centre del tot i que et tornen la força, la dignitat i la tranquil·litat per a enfrontar-te a aquesta patologia (menys rara del que sembla) i per a reprendre la teva vida.

Un gràcies enorme per al Dr. Royo que és una persona única, d’una grandíssima professionalitat i humanitats, i que m’ha donat la possibilitat de viure una segona vegada, i a tot l’equip de l’Institut Chiari, especialment a la Sra. Luè i al Dr. Fiallos.

El meu agraïment va a la AISACSISCO per la xarxa de persones amb les que vaig contactar en contacte i amb les que encara intercanvio consells i opinions.

Per a qualsevol informació us deixo el meu número de telèfon i el meu correu electrònic.

Annalisa Caicci

+393408202465

annalisa.caicci@libero.it



Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034