Consulteu-nos

Síndrome Facetària o de la faceta articular


Última actualització: 26/02/2019, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Número de col·legiat 10389. Neurocirurgià i Neuròleg.
 
 

Definición

La columna vertebral està formada per 33 vèrtebres: 7 vèrtebres cervicals, 12 vèrtebres toràciques o dorsals, 5 vèrtebres lumbars, 5 vèrtebres sacres i 4 o 5 vèrtebres coccígies. Les sacres i les coccígies formen ossos independents units per una articulació, exceptuant la primera i la segons vèrtebra cervical, estan unides entre sí per discos intervertebrals, articulacions interaposifàries i lligaments. Aquestes unions permeten una elevada mobilitat que fa possible que l’ésser humà es pugui estirar, ajupir i girar.

Les vèrtebres, per davant, es recolzen entre sí a les seves masses més importants o cossos vertebrals, separats pel disc intervertebral. Per darrere, i a cada banda s’uneixen entre sí per unes articulacions anomenades interapofisàries o facetàries, que depenen de l’altura del disc intervertebral per estar còmodes.

Les estructures que formen la faceta articular són: la càpsula fibrosa, la membrana sinovial, el cartílag hialí i l’os. Les facetes articulars estan innervades per la divisió medial del ram dorsal de les arrels intervertebrals, i cada una rep la innervació dual dels segments adjacents superior i inferior i de l’extrem contralateral.

Si el disc intervertebral disminueix d’alçada, la fricció i les limitacions que provoca entre els ossos degraden excessivament els cartílags articulars, a més a més, poden produir una extensió o separació de la càpsula de l’articulació facetària; la qual irrita les articulacions, constituint el que es defineix com la síndrome facetària o de la faceta articular (SFA).

 


Símptomes

Quan les articulacions interapofisàries es comprimeixen i es desgasten, la Síndrome de les facetes articulars pot causar, principalment, dolor cervical, dorsal o lumbar. En funció de les facetes afectades, el dolor pot ser unilateral o bilateral.

Encara que el dolor s’ubiqui especialment en la zona lumbar de la columna vertebral, les molèsties poden expandir-se també irradiant cap a les natges, l’engonal i la part posterior de la cuixa, generant lumbàlgia. De la mateixa manera passa en la zona cervical i dorsal irradiant-se a les extremitats superiors i a la regió dorsoabdominal, respectivament.

Un altre símptoma que pot aparèixer és la pèrdua de sensibilitat a les cames i braços. La inflamació de les facetes articulars pot també provocar rigidesa, dificultat per redreçar-se i aixecar-se de la sedestació.

Per una banda, és típic que el dolor augmenti amb esforços físics o carregant objectes pesats, o que s’agreugi quan el malalt està dret durant molt de temps, també amb els moviments de rotació, inclinació o hiperextensió contralateral. Per una altra banda, el dolor pot millorar si està estirat o realitzant moviments d’inclinació cap endavant.

 


Diagnòstic

La sospita d’un SFA s’estableix quan un pacient presenta una cervicobraquiàlgia, dorsàlgia o lumbociàtica, fins i tot en repòs, i altres símptomes característics, amb exploracions neurològiques i complementàries negatives, i quan no apareix cap causa que es visualitzi a la Ressonància Magnètica Nuclear (RMN), ni a la Tomografia Computada (TAC), ni a l’Electromiograma (EMG).

En aquest cas, es procedeix a una infiltració diagnòstica. Aquesta prova es realitza quan el pacient té dolor habitual, com un anestèsic local als voltants del nervi de l’articulació inerapofisària que se sospita que és la responsable del dolor, amb l’ajuda d’un aparell de TV-RX.

Si el dolor millora amb la infiltració, això indica que es tracta d’una SFA
.

 


Causes

La Síndrome de les facetes articulars lumbars és causada principalment pels canvis degeneratius de les articulacions vertebrals i els teixits articulars, com l’osteoartrosi, la degeneració del cartílag, etc., que tenen lloc amb el pas del temps a les articulacions interapofisàries.

Tanmateix, la síndrome pot ser deguda a alteracions funcionals de l’articulació, com el col·lapse de l’espai del disc intervertebral, amb o sense hèrnies discals, bloquejos i restriccions del moviment.

Finalment, pot originar-se per altres patologies; com hèrnies o protrusions discals, quists, etc.

 


Factors de risc

Poden ser factors de risc per l’afectació de les facetes articulars lumbars:

  • Els esforços i les postures que amb el temps incideixen en la degeneració de les articulacions interapofisàries.
  • L’edat: amb l’envelliment augmenta el risc de desgast de les articulacions facetàries.
  • Altres patologies: Quan no siguin la causa directa del SFA, altres patologies de la columna vertebral o de la medul·la espinal poden contribuir a augmentar el risc de patir la síndrome, quan impliquen més desgast del normal de les articulacions.

 


Complicacions

La Síndrome de la faceta articular lumbar es pot complicar principalment per la persistència dels seus símptomes, que quan no són tractats poden arribar a ser crònics, afectant la qualitat de vida dels malalts.

 


Tractaments

En general, els tractaments que es poden indicar per la SFA són els següents:

– El tractament conservador: pot consistir en diferents tècniques, entre les quals estan el reposicionament de les articulacions mitjançant mobilitzacions de la columna vertebral i exercicis de fisioteràpia de flexibilització i enfortiment muscular. Si el tractament fisioterapèutic no és suficient, es procedeix a administrar antiinflamatoris o cortisona.

– En el cas del fracàs de les teràpies conservadores i només en casos seleccionats, el tractament pot basar-se en la infiltració d’analgèsics i cortisona a nivell de les articulacions afectades.

– La supressió definitiva de les molèsties doloroses del SFA s’aconsegueix realitzant una lesió en el nervi de les articulacions interapofisàries que elimini la transmissió del dolor. Existeixen diverses tècniques, entre les quals la neurotomia percutània, que anul·la les fibres nervioses sensorials de l’articulació facetària amb una tècnica de radiofreqüència, amb cauterització dels filets nerviosos.

– Segons el Filum System®:

La SFA es presenta freqüentment en pacients afectats de la Malaltia del Filum. La força de tracció caudal que genera aquesta malaltia, també afecta les articulacions interapofisàries vertebrals sobrecarregant-les i afavorint l’aparició de processos artròsics. Per aquesta raó, abans de tractar un SFA realitzem el protocol diagnòstic del Filum System, per detectar una possible Malaltia del Filum que precisaria tractar-se abans de la SFA.

La tècnica d’elecció del nostre Servei, per precisió i innocuïtat, és l’electrocoagulació amb corrent d’alta freqüència, que s’aplica amb excel·lents resultats.

 


Referències Bibliogràfiques

 

  1. A.C. Gellhorn, J.N. Katz, P. Suri Osteoarthritis of the spine: the facet joints. Nat Rev Rheumatol, 9 (2013), pp. 216-224
  2. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System® Bibliography” (PDF).
  3. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System® Guía Breve”.
  4. Manchikanti, L., Hirsch, J. A., Falco, F. J., & Boswell, M. V. (2016). Management of lumbar zygapophysial (facet) joint pain. World journal of orthopedics, 7(5), 315
  5. M. van Kleef, P. Vanelderen, S.P. Cohen, A. Lataster, J. Van Zundert, N. Mekhail12. Pain originating from the lumbar facet joints. Pain Pract, 10 (2010), pp. 459-469
  6. Kapandji, A. I. (2006). Fisiología articular, Tomo 3, Editorial Médica Panamericana.






Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

[email protected]

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 800 836

932 066 406

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona, nº 32

Barcelona, España, CP 08034