Yeomhwang Kim. Síndrome Neuro-Cranio-Vertebral. Malaltia del Filum. Impacció de les amígdales cerebel·loses. Quist intramedul·lar. Desviació de la columna vertebral. Hèrnia discal L5-S1 esquerra. Protrusió discal C5-C6.

Hola a tots. Escric per a actualitzar el meu testimoni.

Ja han passat cinc anys de la intervenció d’octubre del 2016.

En general, els símptomes que tenia abans de la intervenció: marejos, dolor als braços i les cames, ja gairebé no els tinc- excepte quan estic cansada o em trobo malament-.

Molt de tant en tant, tinc dolor al còccix o a la part inferior de les natges, però acostuma a desaparèixer en pocs dies.

Han disminuït els dolors en els músculs i sento certa millora de la força a la mà.

A més, abans de la intervenció, molts exercicis em limitaven per la pressió abdominal. En canvi, ara faig exercicis sense preocupar-me (dins del possible).

He recuperat la salut en tota la perspectiva, en general.

Quan miro enrere, és a dir; el període de patiment des que es va saber el diagnòstic fins a intervenir-me, m’adono de com és de meravellosa la vida que tinc sense dolor.

Estic molt agraïda a tot el personal de l’Institut, i sempre ho estaré.

Correo electrónico: [email protected] 

Data de la intervenció: Octubre 2016

Hola!

El meu nom és Teomhwang Kim i visc a Corea del Sud. Al juny del 2015 vaig començar a tenir símptomes per primera vegada, però, els metges van trigar molt de temps en saber-ne la seva causa. Després de tres ressonàncies magnètiques, encara no havien aconseguit donar-me un diagnòstic, fins que, en un Hospital universitari em van diagnosticar de Siringomièlia.

Després d’examinar les dimensions de les cavitats siringomièliques em van dir que amb les dimensions que aquestes tenien no tindria molts símptomes i que m’estava preocupant massa. Sospitant que pogués ser una altra cosa, vaig decidir realitzar més proves, però no van trobar res. Tenia molts marejos i formiguejos intensos als braços i a les cames.

Vaig conèixer l’Institut Chiari de Barcelona a través d’un fòrum d’internet i els seus articles d’investigació i testimonis em van semblar molt interessants i prometedors,. A Corea, malgrat haver estat diagnosticat de Siringomièlia, només em deien que tornés al cap d’un any a fer un control de la ressonància magnètica. Al cap d’un any, el meu estat havia millorat una mica en comparació amb els símptomes que havia tingut en el moment en què em van diagnosticar la siringomièlia. Tot i així, i com que no podia quedar-me de braços creuats, vaig decidir concertar una visita mèdica a l’Institut Chiari de Barcelona.

L’experiència a l’Institut va ser molt bona. El metge em va examinar i, molt amablement, em va explicar el que s’observava en les ressonàncies magnètiques. Durant la visita, em van donar esperances quan em van dir que la malaltia s’aturaria. Encara que els símptomes no eren tan greus, vaig decidir sotmetre’m a la intervenció per procurar aturar la seva evolució. Els canvis post-operatoris van ser sorprenents: van disminuir els marejos i sentia com si hagués tornat al passat; abans de la detecció de la malaltia. Només vaig tenir un mínim dolor al còccixs, on hi havia la ferida de la intervenció. Tres dies després de la intervenció, vaig poder fer turisme i gaudir del fantàstic temps d’Espanya en millors condicions.

Els símptomes van tornar tres mesos després de la intervenció, però al cap de dues setmanes el meu estat físic va tornar a millorar. A l’Institut Chiari, ja m’havien avisat que els meus símptomes podien patir daltabaixos. El que em va sorprendre va ser veure que altres símptomes, dels que mai vaig pensar que fossin provocats per la siringomièlia, van millorar. Per exemple: abans em costava molt mantenir-me en una postura recta, però des de la intervenció, em resultava molt més fàcil mantenir-la. A més a més, el mal de dins les orelles, pel que regularment havia de visitar a l’otorinolaringòleg, va desaparèixer. Sento una aparent millora de la força de les mans. A part de tot això, també han millorat tals símptomes com: el tremolor a la nuca o la sensació de calor als canells i als turmells.

Últimament, faig footing pels matins i practico el pes mort per la discopatia que també tinc. Visc molt bé i gaudeixo d’una bona condició física. Tal i com estava abans de l’operació, em costaria molt fer exercici aeròbic. Ara, en canvi, em sento molt còmode fent-ho.

Abans de la intervenció, i durant l’any posterior a aquesta, la millor manera que tenia per alleugerir els marejos i la falta de força de les meves mans i dels meus peus era dormir. Ara, en canvi, puc tenir un ritme de vida més actiu. El meu estat era tant bo que desitjo que sempre sigui com ara. A vegades, els símptomes venen i van; tanmateix, el grau en què m’afecten és molt menor o lleu en comparació amb el passat, ja no m’afecta en la meva vida quotidiana. A més a més, penso que els símptomes seguiran millorant amb el temps, donat que només han passat set mesos de la intervenció i ja he experimentat molta millora.

Estic molt agraït al Dr. Miguel B. Royo Salvador, fundador de l’Institut. També vull agrair al Dr. Horia Calin Salca la seva amabilitat, al Dr. Marco Fiallos Rivera per a fer-me l’última visita abans de tornar a Corea i per últim, a la Srta. Sally Saetbyeol Kim. Ella ha sigut qui m’ha estat ajudant amb les meves consultes des del primer contacte fins ara. També, estic molt agraït amb l’equip de l’Institut per esforçar-se en tractar aquesta malaltia rara de difícil curació.

Espero que ens veiem una altra vegada i que pugui gaudir dels paisatges d’Espanya en millors circumstàncies.

El pacient ha volgut deixar una frase en espanyol: Ellos me dieron una nueva vida. Gracias! Adiós.