Paolo Buscemi. Lleugera escoliosi dorsal, Síndrome de Tracció Medul·lar i Siringomièlia Idiopàtica

Publicat per ICSEB el 5 març, 2013

Data de la intervenció:  juliol del 2011

Em dic Paolo Buscemi, tinc 27 anys i sóc sicilià. Escric per a comentar-vos la meva història en el que concerneix al descobriment de la meva malaltia i la intervenció del Dr. Royo. Tot va començar cap al gener del 2011 quan vaig començar a notar sensacions estranyes: rigidesa a les mans, pèrdua de força i pressió (sovint se’m queien objectes de les mans), dolor cervical, dolor als braços, alteracions de la deglució i dificultats orinant.

Sota el suggeriment del neuròleg, vaig realitzar una ressonància magnètica a través de la qual se’m va diagnosticar una àmplia cavitat Siringomièlica, de C2 a C5. De seguida, el meu neuròleg em va recomanar a un especialista procedent de Milà. Vaig anar a fer una visita amb ell i em va explicar, en línies generals, que era la Siringomièlia. Després de veure l’informe de la ressonància magnètica, em va dir que m’haurien d’operar. Va explicar-me que hi havia dues modalitats d’intervenció i que no només la meva seria la més difícil a realitzar, sinó que no podia assegura-me res sobre els resultats. A més, es tractava d’una intervenció que duraria 12 hores i on em parlava de “plàstia” per inserció.

Vaig sortir d’allà totalment fet pols. Estaven amb mi la meva mare i la meva germana i després de mi va entrar-hi una senyora a qui aquell metge havia operat amb anterioritat i hi anava per a fer una visita post-operatòria. Com va suggerir la meva mare, vam estar esperant a fora per a demanar informació a la senyora quan acabés amb la visita. Quan va sortir, li vam preguntar com es trobava i quina experiència havia tingut. La senyora es va mostrar molt disponible contestant a les nostres preguntes i ens va explicar que l’havien operat amb una intervenció de 12 hores i que molt paulatinament s’anava recuperant (encara no podia parlar fluidament). També va dir-nos que havia sentit que per a la Siringomièlia existia un centre especialitzat a Barcelona.

Vaig arribar a casa cansat, desanimat i confós i me’n vaig anar al llit per tal de relaxar-me una mica. La meva germana, que va escoltar la conversa, va començar a buscar per internet fins que va trobar la web de la qual la senyora parlava: la pàgina de l’Institut Chiari de Barcelona. Es va posar a llegir-la atentament, intentant recollir quanta més informació possible, tant sobre la malaltia com sobre les modalitats d’intervenció. Quan va llegir que el Dr. Royo, director de l’Institut, practicava la secció del filum Terminale en cas de Siringomièlia idiopàtica, i que la intervenció durava no més de mitja hora, sense semblar gens invasiva ni inserta en el cos cap “plàstia” o per l’estil, es va reanimar i amb ella tots nosaltres. Vam llegir els testimonis que com jo estaven afectats per aquesta patologia rara i degenerativa, i que com jo havien confiant en l’Institut Chiari per a resoldre el seu problema. Tots els testimonis eren positius i parlaven de la intervenció amb resultats també positius. Tot i així es tractava, normalment, de gent que havia arribat a l’Institut després de recorreguts de llarga duració, com a conseqüència de la ignorància que hi ha a Itàlia sobre aquesta patologia.

Vaig parlar amb el meu neuròleg sobre aquest Institut de Barcelona, va veure la web i es va convèncer de que tot era normal. Vaig intentar entendre si a Itàlia eren capaços de practicar la mateixa intervenció que el Dr. Royo ja que hi havia molts metges que es feien passar per alumnes seus…RES ERA VERITAT, TOT MENTIDES!

Finalment, ens vam decidir a reservar una visita a l’Institut Chiari i ens va contestar la Sra. Gioia Luè, la referent italiana del Dr. Royo programant-nos cita per a l’11 de juliol del 2011. Vaig anar-hi amb la meva mare i amb la meva germana. El Dr. Royo, després de visitar-me i estudiar la documentació que aportava, va detectar: la Síndrome de Tracció medul·lar, Siringomièlia idiopàtica de C2 a C5 i una lleu escoliosi dorsal. El que de seguida ens va confortar, tractant-se d’una siringomièlia idiopàtica, va ser que em podia operar. Em van fer totes les proves preoperatòries, el mateix dia de la visita, a la Clínica Cima, i a l’endemà a les vuit del matí em van operar.

 Després d’un mes, vaig tornar a Espanya novament per a fer el primer control post-operatori i van haver-hi millores. Per primera vegada a la meva vida, la meva medul·la espinal era lliure! Ara, a dos anys de la intervenció, estic molt bé. Espero que el meu testimoni serveixi per a tornar l’esperança a les persones perdudes en la foscor que no saben quin camí escollir.

Voldria donar les gràcies a tot el món! Especialment a la Gioia, que em va tranquil·litzar i em va sostenir psicològicament, i al Dr. Royo: un gran home, que ha aturat el curs de la meva malaltia, i a més en el meu cas jo puc afirmar que també n’han desaparegut els símptomes. El que més m’ha impactat del Dr. Royo és la seva gran humanitat. Aconseguir ser humil malgrat la seva extraordinària magnitud.

Per a qualsevol informació, quedo a la vostra disposició. Aquí està el meu telèfon:

0039 0925 941719

Paolo Buscemi