Consulteu-nos

Joaquina Herrezuelo. Síndrome de tracció idiopàtica. Discopatia múltiple especialment C6-C7 i D9-D10

Publicat per el 25 juliol, 2012


joaquina_herrezuelo

Data de la intervenció: Juny del 2012. 

Hola em dic Joaquina, tinc 54 anys i sóc de Valladolid.

Els meus problemes van començar a l’any 2008 quan, després d’un accident laboral, em vaig trencar l’espatlla. A la mútua ja em van detectar siringomièlia després d’una ressonància, però no li van donar la menor importància. Arrel de l’operació, tot va començar a anar malament. Vaig començar amb un dolor a l’esquena (quan mai me n’havia fet), em vaig quedar immòbil, no podia seure’m, caminar.. El dolor era insuportable. Anava a urgències i l’únic que es limitaven a fer era posar-me calmants i dir-me que tot venia de l’espatlla i així repetides vegades. De tants pegats de morfina i medicació vaig agafar hepatitis tòxica i van haver-me d’ingressar perquè va estar a punt de causar-me un coma hepàtic.

Anava empitjorant poc a poc. No podia caminar; ja que ho feia amb el tronc cap endavant i arrossegant les cames sense poder doblegar els genolls. Tenia molt mal a l’esquena, no podia respirar, m’ennuegava amb molta freqüència i vaig començar a tenir dificultats per parlar.

Cada vegada que anava al metge em deien el mateix: que era de l’espatlla i m’enviaven a un altre metge perquè cap sabia el que m’estava passant. Vaig començar a fer ruta: amb un traumatòleg, a la clínica del dolor, amb un neurocirurgià, amb un metge de capçalera, etc..Ningú sabia què em passava.

Anava passant el temps i jo cada dia em trobava pitjor. Ja no podia ni sortir al carrer; em passava hores i hores dormint. A més a més, cada vegada que anava al metge sortia pitjor perquè ningú em feia cas i fins i tot el tracte era humiliant. Em tractaven com si fos una boja.

Vaig tornar a anar d’urgències i em van ingressar a medicina interna. Em van trobar hèrnies discals i siringomièlia a la zona dorsal. Em van dir d’operar-me, però únicament les hèrnies. Sort que vaig dir que no, perquè no tenien en compte la Siringomièlia, únicament les hèrnies. A saber com hagués quedat. Així que vaig demanar l’alta voluntària.

El meu traumatòleg, que ja estava cansat de veure’m sense poder-me donar cap solució, veient el meu mal estat em va derivar al cap de neurocirurgia. Aquest, només de veure’m, em va dir que tenia una mielopatia mecànica amb siringomièlia i que no hi havia tractament per a mi a Valladolid. DESPRÉS DE 4 ANYS!!!

Em van derivar a Burgos i d’allà em van respondre que tampoc hi havia tractament. Finalment, després de molt insistir vaig aconseguir que m’enviessin a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. El meu estat era cada vegada pitjor; em molestava la llum, el soroll, la gent..i ni tan sols deixava que m’abracessin perquè em feia mal tot. El temps passava i des de la Vall d’Hebron no em trucaven així que vaig aconseguir el telèfon d’una doctora que treballa allà i té consulta privada. Vaig trucar-la i em va dir que pels meus símptomes allà no hi podia fer res, però molt amablement em va donar el telèfon de l’Institut Chiari de Barcelona dient-me que allà sí que ells sí que em podrien ajudar.

Vaig trucar ipso facto. Em va atendre la Bàrbara i, molt amablement, em va dir que no feia falta que anés fins a Barcelona; que podia enviar totes les proves que tingués. Aquell mateix matí els vaig enviar totes les ressonàncies i proves que tenia. Quatre dies més tard, em va trucar per dir-me que anés a la consulta que podien ajudar-me.  La següent setmana vaig anar-hi i a l’endemà em van operar, el 5 de juny del 2012.

Després de l’operació vaig sentir de seguida molt d’alleujament. Em vaig posar recta i vaig poder caminar doblegant els genolls. Caminava normal, sense arrossegar les cames. Poc a poc, els dolors han anat desapareixent.

Fa una setmana vaig anar a la revisió on em van confirmar que havia millorar moltíssim i que ja podia començar la rehabilitació (la començo la setmana vinent). Ja faig vida normal, surto al carrer i no em canso; no com abans que no podia fer ni quatre passes.

Estic molt contenta i molt agraïda al Dr. Royo i al seu equip que m’han retornat la vida i m’han donat una segona oportunitat. Si no fos per ells, estaria al llit feta un vegetal. És increïble, perquè semblo una altra persona.

GRÀCIES

Telèfon: 983401373

Correu electrònic: [email protected]


Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

[email protected]

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 800 836

932 066 406

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona, nº 32

Barcelona, España, CP 08034