Teresa Balmaña. Malformació de Chiari I

Publicat per el 4 juliol, 2006


inb_foro_Teresa

Data d´intervenció: juliol 2006

esp

Tenia 65 anys quan al Maig de 2005 em van començar a desencadenar uns dolors punxants dins el cap, com descàrregues elèctriques, que m´irradiaven a través de la part posterior fins a aèries frontals i per darrere els ulls. La seva duració era de 15 a 20 segons però amb els mesos se´m van anar accentuant, els dolors eren més forts i repetitius. Després em vaig començar a notar que a vegades em costava deglutir el menjar. A l´arribar el mes de Desembre de 2005, com que em passava sovint, vaig anar a visitar-me al metge i em va dir que podia ser artrosi a les cervicals, nerviosisme, ansietat. Em van receptar antiinflamatoris i tranquil·litzants, però no em passava i cada dia anava empitjorant. Al veure que la medicació no em feia efecte, al Gener de 2006 els dolors s´accentuaven, eren més repetitius, forts i insuportables, m´estava adonant que aquests atacs eren exacerbats (que em començaven) per tos, esternuts, pujar i baixar el cap bruscament, si parlava en veu alta, si escoltava sorolls forts, al anar al lavabo si feia força, moviment que feia amb el cap d´un costat a l´altre per veure quelcom, ja se´m desencadenaven, ja era horrorós el que m´estava succeint.

Els doctors Neurològics als que vaig recórrer cada cop, em van començar a donar calmants i canvis de medicines tradicionals. Me les prenia totes i tots sabien els medicaments que prenia, ja que els deia la veritat a tots, sense enganyar a ningú. Tots acceptaven les medicines que anava prenent, esperant que algun em fes efecte, quasi tots eren calmants i el que passava era que em calmaven a estones una mica però jo em trobava com a drogada, no era jo, si sortia al carrer havia d´anar acompanyada, estava segura de mi mateixa, i si volia que els dolors no fossin tan forts cada cop havia de prendre més medicació.

Recordo que fins hi tot em vaig fer mirar la vista i les oïdes, tot estava correcte.

Després em van fer un TAC i no es veia res important. Em van enviar a un Neuròleg de a S.S, em va receptar un canvi de medicaments, però al no respondre em van fer un RM (Ressonància Magnètica) i a més em vaig trobar amb les vagues de la S.S i no podia esperar de tant que patia, me la vaig fer pel meu compte.

Feia poc temps que m´havia comprat un ordinador, no sabia ni com funcionava, el que si que sabia era que per l´ordinador si em connectava a Internet ho trobaria tot. Vaig fer quatre classes com vaig poder i vaig entrar a Internet, a Publicacions Científiques. Com que no podia descansar, em passava hores de nit i de dia llegint i informant-me de tot, de mals de cap, neuràlgies cranials, migranyes, neuràlgies del trigemin i més, allò per mi era un alleujament. La qüestió, passar hores, però també era un infern, però jo sense poder trobar exactament el que em succeïa i només anava en busca d´una solució o un remei per no haver de patir tant.

Quan vaig portar els resultats de la RM (Ressonància Magnètica) al Neuròleg de la S.S., senyalava la presència d´una malformació d´Arnold-Chiari I. Em va receptar altres medicacions i més, va tenir molta paciència amb mi, i estic contenta per l´interès que em va dedicar per buscar-me un tractament efectiu i evitar-me la intervenció a la que ell sabia que jo em negava. Però em queixava molt i al no poder deglutir el menjar sòlid em va enviar al Neurocirurgià perquè m´informés i així va ser, molt atent i amb interès m´ho va explicar i amb tota l´amabilitat em va contestar a totes les preguntes. Em va dir que s´havia d´operar i jo li vaig dir que ja m´ho pensaria.

Tots els metges i neuròlegs que havia visitat em deien que a ser possible no em deixés intervenir el cap. M´havia passat tantes hores informant-me del que era la malaltia i en què consistia la tècnica de la tradicional operació, en les Publicacions Científiques, n´hi ha infinitat. Quan buscava a l´ordinador, tot molt ben detallat, m´horroritzava passar per aquesta intervenció, és agressiva, poques probabilitats de curació, un percentatge que no acceptava i amb moltes conseqüències, clar està, depenent de cada pacient, del temps que fa que pateix la malaltia i de les manifestacions clíniques ja existents.

Estava desesperada, no sabia què fer, encara no havia trobat cap altra solució. Torno a entrar a l´ordinador, doncs hi ha tanta cosa per consultar i llegir, a mi se m´estava escapant alguna cosa que no sabia, després se´m va acudir posar el següent: AJUDA MALFORMACIÓ D´ARNOLD-CHIARI TIPO 1. Em van sortir altres publicacions diferents i vaig llegir, INSTITUT NEUROLÒGIC DE BARCELONA. Vaig fer clic aquí i em van sortir unes publicacions del Dr. MIGUEL B. ROYO SALVADOR, sobre la Malformació d´Arnold-Chiari I, la tècnica i en què consistia la secció del FILUM TERMINALE. Consisteix en una petita obertura de l´os sacre, al final de l´esquena, on no existeix inconvenient d´alterar la mecànica de la columna vertebral, es visualitza el filum terminale i se secciona amb tècniques microquirúrgiques. Així és com el Dr. ROYO m´ho va explicar pausadament i amb molta paciència.

A més a més, havia llegit altres publicacions seves, que a la meva manera d´entendre, el veia una persona molt professional. No m´ho vaig pensar més i vaig buscar en posar-me en contacte amb el Dr. ROYO. Em vaig posar a les seves mans i em va fer totes les proves necessàries per la intervenció. Per cert ja se m´havia declarat una petita Escoliosi. El 4 de Juliol de 2006 em va operar a la CLÍNICA CORACHAN i el 5 de Juliol me n´anava a casa. El dia 6 quan em vaig aixecar del llit no em feia mal de cap, vaig esmorzar i ja podia empassar el menjar sòlid. Ni jo mateixa m´ho creia, el dia 12 em van treure els punts, quasi no vaig sentir res. Abans ja em sentia morta en vida, doncs m´anava deteriorant cada dia amb bastant rapidesa, ara estic viva i em sento molt bé Gràcies a Déu i al Dr. ROYO.

Estic summament agraïda al Dr. ROYO, juntament amb tots els del seu equip. Vaig llegir en uns escrits seus que fa casi 30 anys de la seva vida que està investigant, treballant i posant en pràctica aquesta tècnica, SECCIÓ DEL FILUM TERMINALE, cosa que encara continua perfeccionant en les seves investigacions. Li desitjo que sigui tenaç, que tingui aquesta valentia per poder continuar, curar a molts més pacients i que es valori la seva feina.
Ara només em resta dir que les persones que es trobin amb aquesta malaltia de Malformació d´Arnold-Chiari i comporti presentar-ne d´altres com l´Escoliosi, la Siringomièlia, poden aturar-se i deixar de patir, millorant les causes, a mi me les ha curat. Crec que ha sigut per arribar a temps, jo sóc la mostra real del que m´ha passat, doncs els mals de cap que es manifestaven eren horrorosos. No es pot patir així, s´ha de tenir una mica de qualitat de vida.

És una malaltia poc coneguda, rara. Tan de bo a la S.S. fessin la secció del FILUM TERMINALE (Quantes persones deixarien de patir?). Passa que moltes no ho saben, com em va passar a mi, que em va sortir a l´ordinador a base de llegir, per tenaç, per casualitat, per lluitadora que sóc, no ho sé. No volia morir patint així, ni veure´m amb tot el que havia escoltat que se m´aveïnava, em terroritzava com a últim remei, haver d´intervenir-me el cap.

Per casualitat, en un apartat també vaig llegir un detall molt humà que és el següent:

Informi´s sobre condicions especials per a persones sense recursos.

Dono gràcies en especial a la meva família, germans, fills, companys que m´acompanyaven a recórrer el camí perquè jo sola no hagués pogut desplaçar-me. Va ser costós, llarg i van perdre moltes hores per ajudar-me al veure que patia tant.

També, tinc agraïment per tots els METGES i NEURÒLEGS que em van visitar, perquè van posar el màxim interès per solucionar les causes de la meva malaltia. M´han permès trucar-los per telèfon totes les vegades que ho he necessitat, que van ser moltes. Em contestaven amb gust, al menys en aquells moments eren de gran recolzament, però clar està, jo lluitava com fos per deixar el patiment diari que estava vivint.

Si hi ha algú que es trobi amb aquesta malaltia, Malformació d´Arnold-Chiari I i vol parlar amb mi, poso el meu e-mail, matebadu@hotmail.com, o telèfon de contacte, 93/7612963, per qualsevol pregunta. Jo gustosa parlaré amb qui l´interessi, pel sol fet, que s´ha de mirar que ningú hagi de patir així podent-t´ho evitar.

Com a opinió personal i al marge de les diverses explicacions de Chiari I, les conseqüents intervencions terapèutiques i les polèmiques establertes al respecte, la secció del FILUM TERMINALE, pot reportar beneficis immediats i ha de ser considerada una tècnica de primera elecció degut al mínim risc que comporta davant la tècnica “clàssica”.

Telèfon: 0034 93 7612963
E-mail: matebadu@hotmail.com



Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034