Estimat amic t´escric …
Estimat Dr Miguel Royo Salvador:
Voldria permetre´m anomenar-ho simplement Miguel, li escric aquesta breu carta per manifestar el meu agraïment i el meu reconeixement, sent un dels pocs afortunats en el món que ha pogut trobar-lo. Voldria en aquestes poques línies evidenciar no tant les seves qualitats de luminar en el camp de la neurocirurgia neuro-crani-vertebral (no cal ni sabria utilitzar termes mèdics adequats perque treballo en un sector completament diferent del seu), sinó els seus dots i qualitats humanes. He pogut (per sort) participar en l´esdeveniment organitzat a Trieste per la “Associazione Italiana Síndrome Arnold Chiari, Siringomielia, Scoliosi Filum Tomizzati”, el dissabte 12/11/11 al “Circolo Sottufficiali”, perquè juntament amb la meva filla hem acompanyat a la meva dona, la senyora Rita de Rovigo, que vostè va operar el maig d´aquest any de Secció del Filum Terminale. Com recordarà, la meva dona pateix d´una forma severa d´escoliosi de l´adult, i patia de fa uns anys d´un fort dolor constant en el braç dret i d´una insuficiència respiratòria severa amb escassa oxigenació de la sang. I bé, el meu estimat amic Miquel, després de la seva intervenció, el fort dolor del braç gairebé ha desaparegut, mentre el problema respiratori ha millorat notablementi, després d´un període postoperatori d´alts i baixos, actualment els valors de l´oxigenació de la sang (el emo-gas) han tornat a la normalitat gairebé totalment.
Però com deia, en aquesta carta el que vull és subratllar, a més del seu enorme talent com neurocirurgià i neuròleg a nivell mundial, són els seus dots i qualitats humanes, d´una persona normal a l´abast dels altres.
Després del menjar organitzada al final de l´esdeveniment, m´havia acomiadat d´amics i coneguts i em dirigia al bar del cercle per prendre el cafè, quan va arribar vostè, i prenent el cafè junts, com es fa entre vells amics, hem seguit parlant una mica més sobre el cas de la meva dona Rita. A una certa pregunta meva vostè em va contestar que la meva dona ha tingut també sort. Doncs, estimat amic Miquel, s´equivocava: la sort és com la fe en Déu, cal buscar-la. Nosaltres la busquem (mitjançant els òrgans d´informació, Internet, etc) i la vem trobar en vostè.
Gràcies estimat amic Miquel.
Voldria considerar aquest testimoni un petit tribut al seu treball i al del seu extraordinari equip de metges i col·laboradors, i espero que ho llegeixin a través dels mitjans d´informació tots els malalts de siringomièlia i Arnold Chiari I que encara no el coneguin, i sobretot aquells neurocirurgians de l´Hospital “Civile” de Rovigo, que quan fa uns anys els varem interpel·lar abans de dirigir-nos a vostè, vanren excloure a priori que el fort dolor del braç del que patia la meva dona Rita pogués ser causat per la siringomièlia, i aquells metges especialistes en pneumologia i teràpia del dolor que, considerats els resultats obtinguts, s´han quedat estupefactes, parlant de miracle.
Concloc, estimat amic Miquel, donant-li les gràcies una vegada més, a vostè i al seu equip de metges i col·laboradors, i espero que el maig de 2012, quan acompanyaré a la meva dona a Barcelona el seu Institut per al control postoperatori a l´any, ens prenguem un altre cafè junts.
Rovigo 2011.11.14 Gianni Lanzoni