Marisa Toscazo. Sindrome de tracció medul·lar amb CHIARI I, Escoliosi I. Discopatía C5-C6, D8-D9 i Protusión L4-L5 i L5-S1

Publicat per el 4 juny, 2009


marisatoscano

Data d´intervenció: juny 2009

italia

Em vaig esperar molts anys per saber a què corresponien uns símptomes que de vegades semblaven una barreja de causes i patologies diferents, potser més freqüents. No sé calcular quants metges vaig consultar abans d´arribar a un diagnòstic cert, quantes vegades em vaig sentir ignorada perquè ningú no escoltava els meus problemes amb verdader interès; tots els metges atribueixin el meu malestar a trastorns neurovegetatius: “Veus que no tens res? Has de ser fort i intentar superar amb la teva voluntat aquests trastorns, que no tenen res d´orgànic”.

Em sentia una persona sense cap equilibri, que no sabia gestionar les seves emocions, que sempre estava a la recerca de metges i cures dispendioses per la Península, que sovint donava preocupacions i desassossegava els seus familiars; per sort, sobretot al meu marit i a la meva pobra mare, mai no hi va faltar la paciència, al contrari, sempre em van recolzar.

Quan els meus problemes de coll es van agreujar, per un traumatisme a causa d´una lleu col·lisió de cotxe, se´m va demanar una RMN, seguit a la que per fi em van diagnosticar un Chiari I. De tal forma vam comprendre el per què d´aquells problemes de salut que em van acompanyar durant el curs de la meva vida.

Va començar llavors un altre pelegrinatge d´un metge a l´altre; vaig consultar amb un neuròleg de la meva província, que em va dir que els meus problemes es devien més a un tunel carpià a la mà dreta que al Chiari; el segon metge de Florència, que visitava en el seu estudi privat a Roma, amb les maneres d´un que està massa segur de la seva autoritat en el camp de la neurocirurgia, sense ni intentar visitar-me físicament per assegurar-se de les meves condicions, va mirar el meu RNM i em va dir textualment: “Senyora, vostè té el Chiari. Quan hagi de quedar-se al llit més que poder estar de vaig piular, vingui que l´operaré”. Llavors em va tornar la RNM i em va fer asseure on la secretària. Preocupada, em vaig dirigir al tercer neurocirurgià, vaig fer uns quilòmetres més i vaig ser a Milà, on un important centre de neurocirurgia. En aquell llavors, ja havia començat a consultar en Internet per saber alguna cosa més de la patologia, i sabia que a Espanya, a Barcelona, realitzaven una intervenció poc invasiva, podent, almenys en la hipòtesi pitjor, bloquejar el desenvolupament de la mateixa.

A Milà, on em van atendre amb molta humanitat, el metge, després d´una atenta visita, em va dir que hi havia un Chiari, però que per intervenir era aviat, havia d´esperar?; quan li vaig preguntar si coneixia al Dr. Royo, que operava amb una intervenció poc invasiva recorrent a la secció del filum terminale, em va contestar que sí sabia d´aquest, però que en absolut no era el cas que es dirigís a ell, que feia aquesta professió només per enriquir-se. Aquell dia vaig veure esfumar-se una esperança!

De tornada a casa, a Mistretta, una petita però bella ciutat de la Sicilia, vaig anar a veure el meu metge de capçalera, em vaig desfogar i li vaig cridar tota la meva desesperació, perquè cap dels metges no podia alliberar-me o almenys alleugerir-me el sofriment que havia arribat a ser la meva condició de vida, tempestuosa i opressiva. Li vaig pregar que mirés del punt de metgessa vista la intervenció del Dr. Royo, però evidentment tampoc ell no estava gaire convençut d´aquesta intervenció, perquè em va aconsellar enviar una RMN a un company d´universitat seu, que era una autoritat en el camp de la neurocirurgia als Estats Units, però m´esperava una altra decepció. La seva resposta efectivament va ser: “No estic al corrent de la tècnica de Secció del Filum Terminale”… evidentment, no s´ocupava de Chiari!

A hores d´ara xocava contra un obstacle insalvable, també els meus familiars ja eren vacil·lants, però jo ja em trobava molt malament, mirava al futur i pensava tenir poca probabilitat de poder viure una existència normal. Per trobar una solució al mal que m´afligia, no em quedava cap altra que buscar respostes que no tenia en la web, Internet era la meva última possibilitat.

Vaig trobar un fòrum en el qual escrivia molta gent afecta de la meva mateixa patologia i que el Dr. Royo havia operat. Una d´elles, Rosalia, vivia a Sicilia, em va posar en contacte amb ella, que em va presentar a una altra gent. Tot el món em va passar óptimes informacions sobre la serietat professional i les qualitats morals del doctor i del seu equip, i a més sobre l´èxit de la intervenció.

Tornava l´esperança de tornar valor i significat a la meva existència, ara sol havia de convèncer a la meva família que aquella era la decisió correcta.
Partim per a aquesta aventura amb el meu marit, jo estava clara i segura de l´èxit de la intervenció quirúrgica.

Avui, després de tres mesos de l´operació, puc dir que no hi ha gens que doni més satisfacció en la vida que la tornada a la normalitat, que garanteix el benestar de la llibertat.

A hores d´ara, però, vull apel·lar als nostres experts de medecina: “Aprenguin la tècnica del Dr. Royo. No deixin passar altres anys inútils en creure i en fer creure que sol la decompressió sigui la solució a aquesta patologia. No és veritat! Utilitzant aquesta tècnica, demostraran que es cuiden de les persones i que respecten la seva dignitat. No persisteixin en l´error, notin almenys el que passa, trenquin les barreres de la comunicació, podria ser el primer pas per actuar de forma poc invasiva cap a la cura d´aquesta patologia rara”.

Volguts companys italians malalts de Chiari, lluitem perquè valguin els nostres drets de manera que tinguem justícia!

A Itàlia, de fet, gràcies a la confusió entre competències estatals i regionals i a la facultat de cada regió de fer la seva diferent política de preus i reemborsos, néixer i viure en una en vegada que en una altra arriba a ser, segons els casos, una sort o un desavantatge, provocant així entre malalts d´una mateixa nació una discriminació incomprensible i inacceptable i disparitat de tracte.
Poden posar-se en contacte amb mi quan vulguin.

Via Media n. 2 98073 Mistretta (ME)
Tel. 
(+39) 0921-381091
Tel. mobile 3207073770
E-mail:marisatosca@live.it



Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034