Paula Gonçalves Fernández, Síndrome de Tracció Medul.lar. Síndrome d’Arnold Chiari I. Platibasia, impressió basilar, Retrocés odontoideo. Edema Medul.lar cervical

Publicat per ICSEB el 19 abril, 2011

Data d´intervenció: maig 2010

Andorra 10 abril 2011

Hola em dic Paula Gonçalves Fernández, tinc 36 anys. Després de moltíssims anys de consulta en consulta de milers de proves de tot tipus i sense cap resultat, al mes de juliol del 2009, el doctor Miralles d´Andorra després de mirar totes les proves que m´havien fet es va donar compte que no m´havien fet cap ressonància magnètica del cap i la columna així que em va enviar fer una i finalment em van diagnosticar d´Arnold Chiari.

De seguida em va enviar a un hospital de Barcelona on em van atendre molt bé i em van comunicar que m´havien de practicar una craneoctomía, i així va ser en el mes d´agost del 2009 em van practicar l´operació i tot va sortir bé.

Sempre van persistir els mals de cap i no hi havia manera de cedir el dolor, vaig aprendre natació d´esquena perquè em deia el neurocirurgià que era bo per relaxar els músculs del coll i esquena però no hi havia millora.

El mes de gener del 2010, el meu neurocirurgià em va dir que m´havia de bloquejar el cap amb el coll amb una placa de titani, va ser un disgust molt gran per a mi i per als meus, ja que em deixaria amb una minusvalidesa de per vida , és a dir la resta de la meva vida sense poder moure el cap cap amunt o cap avall ni poder girar el coll cap a la dreta i esquerra.

Déu em va donar força per no llençar la tovallola i mirant a Internet vaig trobar l´Institut Chiari de Barcelona, de manera que de seguida vaig trucar per telèfon. Em van atendre molt bé, vaig demanar hora i em van donar cita en uns dies.

La primera vegada que vaig veure el Doctor Miguel Royo vaig sentir la sensació que era el que m´anava a ajudar. Portava així des dels 30 anys, és a dir 6 anys de la meva vida patint sense parar fins i tot vaig arribar a pesar 42kg. Després de la primera exploració, el doctor em va garantir que podia millorar la meva vida, jo sense dubtar-ho després de tant patiment li vaig dir que si, i el dia 5 de maig del 2010, fa gairebé un any, el doctor Miguel Royo em va practicar l´alliberament del filum terminale a la clínica Cima de Barcelona.

El meu cas és molt difícil d´explicar amb paraules, perquè jo mateixa em sento sorpresa de mi mateixa. Jo estava molt malament, em trobava tan malament que no sabia que em passava i ningú em donava una solució, jo ja no podia caminar sola, havia d´anar agafada al meu marit o als meus 2 fills, una nena de 13 anys i un nen de 8 anys. M´agafava a ells perquè tenia molt vertigen, tenia moments de molt fred, se´m dormien els peus, les mans, els meus ulls semblaven dues papallones que no paraven quiets, no podia conduir i això que tinc carnet des de fa 14 anys.

Ara gràcies a Déu, al Doctor Royo i al seu equip puc caminar sola, puc creuar el carrer cosa que abans de l´operació em costava moltíssim mirar als costats per veure si venien cotxes, puc agafar el meu cotxe i conduir per anar a la meva feina, per a mi va ser néixer de nou, quan em ficava al llit al meu llit o al sofà per descansar no podia veure la tele cosa que ara si. Actualment el meu pes és 55kg que és el meu pes normal, estic diferent, més maca, amb més força per viure, més feliç, abans sempre estava apagada, trist, no tenia força per res ni per ajudar a banyar al meu fill petit …

Beneeixo el dia que vaig anar a la consulta del Doctor Royo i el dia que em van operar. Vaig entrar el dilluns a la clínica Cima que per cert és una meravella com et tracten i dimecres a la tarda ja estava a casa meva a Andorra, al cap de 4 mesos ja vaig començar a notar algun canvi. Notava que alguna cosa anava millorant en la meva vida, el primer canvi que vaig notar va ser caminar recta pel carrer, cada dia tenia menys vertigen, el nistagmus anava disminuint cada dia, podia veure millor la tele i etc. agraeixo tot això al Doctor Royo i al seu equip de professionals, que a part de ser metges també són persones que saben escoltar els pacients i intenten ajudar-los de la millor manera, professionalment i humanament. Mil gràcies a tots.

Des d´aquí ànim a totes les persones que tinguin aquesta malaltia que s´animin a visitar el Doctor Royo que tinguin fe en les seves mans, que us ajudarà, que no perdin l´esperança que un dia per l´altre tot pot canviar. Força per a tots i molta sort.

Atentament.

Paula Gonçalves Fernades

E-mail: [email protected]