Carmen Reyes Barranco. Hèrnia Discal C5-C6. Cervicobraquiàlgia Dreta

Publicat per ICSEB el 14 maig, 2012

Data d’intervenció: març del 2012

Hola a tots,

Em dic Carmen Reyes tinc 32 anys i visc a Cartagena, Múrcia.

Haig d’explicar-vos que he estat operada d’una Hèrnia Discal a les vèrtebres C5-C6 amb irradiació al braç (Cervicobraquiàlgia Dreta). I tinc la necessitat d’explicar-los a totes aquelles persones que pateixen aquest tipus d’hèrnia, que té solució i molt bona.

Vaig tenir dos accidents de trànsit, el 2005 i el 2010, dels que et piquen en un stop. Des d’aquell moment, tenia molèsties al coll i a les espatlles; típiques contractures musculars que solien aparèixer una o dues vegades l’any, sense tenir major conseqüència que passar 15-20 dies amb un cert dolor al coll i a l’omòplat i que cedien amb antiinflamatoris.

Doncs a l’octubre del 2011, de la nit al dia, em vaig despertar amb un horrible dolor de coll. Vaig pensar al principi, que havia dormit amb una mala postura, estant així tres o quatre dies; a aquest dolor es va afegir una pesantor al braç dret, com si portés un pes lligat a l’avantbraç, no era dolorós però era molt molest. Vaig estar una setmana prenent relaxants musculars, antiinflamatoris i Paracetamol, a més d’algun Nolotil. Com no cedia, vaig anar al metge de capçalera, que estava de baixa i en lloc seu hi havia una suplent que, sense aixecar-se de la cadira, em va contestar, “… això seran contractures. Pren durant una setmana Miolastan a la nit i antiinflamatoris i Paracetamol cada sis hores”. Jo li vaig dir que feia una setmana que ja ho estava prenent, donat que va ser això el que em van receptar quan vaig tenir els accidents. Em va dir que anés a un fisioterapeuta i, si podia ser, de manera particular, ja que la Seguretat Social em trigaria tres mesos com a mínim per atendre’m. Així ho vaig fer, vaig anar a un fisio i li vaig explicar; ell sense demanar-me ressonàncies ni proves mèdiques, es va posar a fer-me massatges i a retorçar-me el coll en totes les direccions. Al cap d’una hora, em va dir: posa’t gel i llest. I tant que em va deixar llesta, al cap de cinc dies, el dolor del braç s’intensificava i el coll no podia moure’l. Llavors vaig anar a una clínica particular i em van dir que era una cervicobraquiàlgia; solament en dir-li els símptomes, em van posar una injecció i em van receptar una setmana d’Inzitan. L’endemà el dolor era insuportable i vaig anar una altra vegada amb les injeccions i, les primeres paraules que em va dir en veure’m el metge que estava en aquell moment va ser: ”Tant de mal et fa? A veure, què et passa?”. Li vaig comentar els símptomes i em va dir “Va, vine que et posaré un còctel”, doncs me’n va posar dos i després em va preguntar, “Com segueixes?”, doncs no gaire bé, el braç em seguia fent mal, fins i tot notava els primers corrents que recorrien des del coll fins al colze, així doncs, m’envià a casa i que hi anés l’endemà a posar-me les injeccions d’Inzitan. Això només va ser el començament.

Vaig passar tota la tarda amb corrents, dolor i molta pesadesa al braç, a més d’una coïssor a la zona del darrere del coll. Era tan fort el dolor que, a les 5 de la matinada del 15 d’octubre del 2011, vaig haver d’anar a urgències. De seguida em van atendre i començaren a posar-me sèrums intravenosos. Cada vegada pitjor. Al llarg de la matinada em van posar dues injeccions de morfina una en cada braç, però només em van deixar unes boles a la zona de la punxada, molta son i sense poder dormir, perquè seguia fent-me mal, era com si portés un torniquet que et pressiona contínuament, tenint intervals de pressió i quan deia d’estrènyer-te fort el braç era horrible i el cap no sabia com posar-lo.

El metge que em va atendre ens va dir que calia ingressar-me per què calia veure d’on venia el focus del dolor i que ell no podia fer res més. Em van portar a l’hospital de Santa Lucia, vaig estar ingressada 45 dies, amb tota classe de medicació, la que més, Enantyun i morfines. Morfina i més morfina, a més del Fortecortin per poder calmar aquests dolors, quan portava 15 dies el neurocirurgià de Múrcia “Dr. Alarcón” em va veure i va preguntar: quina edat tens, 31 anys li vaig dir, doncs bé estreny els dits, ja, llavors el meu marit li va preguntar, “és necessari operar-la?” i les seves paraules van ser i cito textualment, “mira, aquesta operació és molt delicada i perquè et facis una idea, és com sortir de viatge, saps el dia que surts però no si arribaràs, què vol dir això?, doncs que et pots quedar en cadira de rodes o de coll per a baix, és molt jove anem a esperar una setmana més a veure si la medicació fa efecte”. No em va donar l’opció de triar, d’una banda em vaig alegrar, li tinc molt respecte als quiròfans, però d’altra banda no era normal tant de dolor. Aquesta setmana es va convertir en un mes més, suportant terribles dolors, enrampades, espasmes, corrents sense explicar que no vaig poder aixecar-me del llit fins als 43 dies, era un pou sense solució, després vaig estar un altre mes i mig de baixa a casa, amb més medicació, la llista de la compra com va dir la de capçalera, a més de passar la síndrome d’abstinència per la morfina, una setmaneta amb suors, esgarrifances, dolor de cos, angoixa, nàusees, etc.

Doncs bé, al cap de dos mesos de només necessitar Paracetamol, Ibuprofè i Lyrica, al mes de març va tornar el malson dels primers 14 dies, eren un anar i venir de pastilles, fins que ja no em feien res, vaig anar a Santa Lucia i em van posar un sèrum de Tramadolamb antiinflamatoris i Primperan i em van preguntar que què tal, bé el coll sembla que si, però el braç no, li vaig contestar. Doncs vas i prens això que era Tramadol en pastilles Paracetal i Voltaren, i si en tres dies no se’t calma, tornes a venir. Però a la nit no va anar gens bé i l’endemà vaig haver-hi de tornar anar d’urgències una altra vegada, em van posar un altre sèrum i res, just quan m’estaven ajaient per ingressar-me, va venir el Dr. Victoria i em va dir: anem a començar amb una medicació suau, després anirem pujant, va estar tota la nit pendent i jo seguia igual, llavors ens va parlar del “Dr. Royo, un excel·lent neurocirurgià” que estigués tranquil·la que si m’operava, en un mes estaria bé.

De seguida es va posar en contacte amb el Dr. Royo (la matinada del diumenge), i aquell diumenge ens en vam anar a Barcelona, el dilluns a primera hora em va veure i només amb una revisió física, va dir que calia operar i que a més a més de l’hèrnia discal, el nervi del braç estava pressionant la medul·la, i que operant se n’aniria tot el problema. Jo tinc molt respecte dels quiròfans, però va ser tan gran la seguretat i la tranquil·litat que el Dr. Royo ens va transmetre i com de bé ens en va parlar el Dr. Victoria, al qual no em cansaré de donar-li les gràcies, ja que es va bolcar totalment. Sense ell no l’hauria conegut i haig de dir-vos que sí, m’he operat el 20 de març del 2012 i actualment ja fa  7 setmanes de l’operació i estic nova, no us podeu fer una idea, és increïble el bé que hom està sense cap mena de dolor.

Espero de cor que totes les persones que pateixin el que jo tenia, puguin conèixer al Dr. Miguel B. Royo.

Moltíssimes gràcies Dr. Royo, i una salutació molt forta.