Omara Jiménez Moreno. Síndrome de tracció medul·lar. Arnold Chiari I; Escoliosi idiopàtica

Publicat per ICSEB el 8 juliol, 2010

Data d´intervenció: juliol 2010

Hola a tots, el meu nom és Omara tinc 14 anys i sóc de Cartagena.

Abans de res dir-vos que espero que el meu testimoni us serveixi a tots aquells que pateixen malalties de columna vertebral i animar-vos a no perdre l´esperança i que si us trobeu malament acudiu al Dr. Royo que com sol dir el meu pare quan les portes es tanquen i ningú no pot obrir-les el Dr. Royo sempre té una clau mestra per a totes.

Bo us compto el meu particular història.
Mes o menys quan tenia 9 anys vaig començar a tenir dolors d´esquena, però en principi eren suportables sempre pensem que són per algun esforç que hem fet o una altra cosa. Però amb el pas del temps van augmentar i ja m´impedien fer una vida quotidiana normal.
L´any passat els meus pares em van portar a la consulta del Dr. Royo perquè ens donés la seva opinió, ja que el meu pare és pacient i admirador seu ja que li ha operat en dues ocasions i està molt agraït al Dr. Royo, el seu testimoni el podeu veure també en aquesta pàgina, es diu José Juan.

Això és importantíssim:
A part dels dolors d´esquena amb una escoliosi idiopàtica. li comentem que tenia un problema que m´estava preocupant bastant, que no era cap altre que m´orinava per les nits, i els meus pares em van portar al psicòleg, el Dr. Royo ens va comentar que possiblement si es confirmava el seu diagnòstic operant-me se´m podria solucionar aquest problema, (va ser una cosa que tant a mi com als meus pares ens va deixar sorpresos), ens va donar un diagnòstic en principi que va ser que patia la malaltia de Síndrome d´Arnold Chiari I, però ens va manar fer unes ressonàncies magnètiques per verificar el que ell pensava.

El mes fort de les ressonàncies magnètiques va anar que a la meva ciutat quan me les vaig fer i les va veure la traumatòloga ens va dir que no tènia res i que no em preocupés per res que era perfecta.
Doncs bé, el les portem al Dr. Royo i es van confirmar les seves sospites patia la Síndrome d´Arnold Chiari I, ens va dir que m´havia d´operar, que tènia que fer una secció del filum terminale, que era operació amb un risc mínim i que anava a quedar bé.

Jo tènia molta por però tant el Dr. com el seu equip i els meus pares em van convèncer per operar-se.
El dia 08/07/2010 em va operar el Dr. Royo, va ser una operació ràpida i una recuperació molt bona, i el que més ens va impressionar és que des del mateix dia que em va operar, no m´he tornat a orinar per les nits, que per a mi era importantíssim. Les altres molèsties també em van desaparèixer.

Sense més ni més agrair al Dr. Royo i al seu equip el tracte rebut per ells.

[email protected]