Nicholas Amico. Síndrome de tracció medul·lar. Descens de les Amígdales cerebel·loses (DAC). Siringomièlia idiopàtica.

Publicat per ICSEB el 7 desembre, 2017

Actualització del Testimoni de Nicholas Amico
21/06/2017

Imatges de les Ressonàncies Magnètiques (RM) d’en Nicholas

Abans de la intervenció de SFT segons el FS^®

Després de la intervenció del SFT segons el FS^®
 

L’informe de l’últim control de les RMs indica: “Actualment s’observa una evident disminució de la petita cavitat hidrosiringomièlica entre C6 i D1”.

Data de la intervenció: 5 de juliol del 2012

Hola a tots! Em dic Nicholas i sóc un nen de 6 anys que viu a Milà.

Quan tenia 3 anys, els metges van fer saber als meus pares que patia d’una malaltia rara: la Síndrome d’Arnold Chiari I i Siringomièlia. La meva mare i el meu pare es van enfonsar. Van portar-me a molts metges i també en van contactar a molts més per telèfon, per correu, etc.. però tots els hi deien que m’havia de fer una craniotomia sent l’única intervenció que resoldria el problema. La meva mare i el meu pare no es quedaven tranquils; volien i havien de trobar una altra solució. Més tard, van descobrir l’Institut Chiari de Barcelona i van portar-m’hi a fer una visita en la qual el Dr. Royo va dir que era necessari intervenir-me urgentment amb una Secció de Filum Terminale.

Haig d’admetre que en un principi la meva mare estava bastant escèptica; no creia que fos una intervenció útil, aleshores va decidir contactar amb moltes persones italianes que ja s’havien sotmès a la intervenció. Desprès de parlar-hi, els meus pares van decidir que sí que m’operaria i el 5 de juliol del 2012 vaig ser operat. Vaig ingressar la nit anterior i al matí, prop de les 10 del matí van entrar-me a quiròfan. Plorava i ho feia perquè no volia deixar als meus pares però, sincerament, la intervenció no va durar ni una hora, i els vaig poder abraçar poc després.

Poc temps desprès, molts dels símptomes que tenia van millorar: per la nit ja no em feia pipí al llit, no queia, les meves apnees es van reduir a la meitat i també va millorar el so de la meva veu. Avui en dia porto una vida normal: em barallo amb la meva germana, vaig a l’escola, jugo a futbol, corro, salto i, sobretot, no paro mai. El dia 13 de març del 2015 vaig realitzar la ressonància anual de control i no ha variat res. No he empitjorat i espero seguir així.

Malauradament el dia 1 de juliol del 2015 vaig anar a la visita de control i es van adonar que tinc el braç esquerra que no respon bé als reflexes i probablement això es degut a la Siringomièlia. No se sap si és d’abans o desprès de la intervenció. Heu de saber que abans no hem deixava ni visitar. Era petit i quan veia a un doctor plorava sempre. Aleshores, no tenint una exploració anterior, els doctors no saben quan va passar. Però en general tot va bé: tinc la vida d’un nen “normal” de set anys.

De moment vull dedicar un agraïment especial al Dr. Royo , a ell, a un gran home i a un gran metge. Algú qui ha dedicat tota la vida a l’estudi d’aquesta patologia, i que gràcies a ell, persones com jo tenim una vida més digna i millor. També vull agrair a la Dra. Gioia Luè i a tot l’equip per la seva professionalitat i amabilitat.

Després vull dirigir-me a vosaltres: als malalts. No abandoneu mai l’esperança, resistiu. Únicament la força i l’esperança ajuden a segui. No deixeu de somriure perquè la vida és bella i només passa una vegada. Aleshores gaudiu.

Adéu a tothom.

Nicholas Amico.

Per qualsevol informació podeu contactar amb l’Elena, la meva mare: +39 327/1887662