Paola Faedda. Síndrome de tracció medul·lar, descens de les Amígdales Cerebel·loses.

Publicat per ICSEB el 6 febrer, 2013

Data de la intervenció: Juny 2012

És increïble com aquesta patologia, malgrat no ser tant rara com es creu, sigui tan poc coneguda; fins i tot pels mateixos metges. Els hi explicaré la meva història intentant resumir tres mesos de la meva vida en poques línies.

Un matí, de mitjans del mes de març del 2012, després d’aixecar alguna cosa pesada vaig notar una estrebada que des d’entre les escàpules pujava al coll. Res preocupant, simplement tenia una estrebada.. ja es passaria. De fet, després d’uns dies va semblar que s’alleujava, però hi havia alguna cosa rara. Una forta coïssor que abans havia notat en el coll, i amb el pas dels dies va pujar per tot el cap. Vaig començar a entendre que hi havia alguna cosa estranya, què era aquella coïssor?. Aleshores vaig començar a anar i venir al metge de capçalera qui cada vegada em donava les mateixes respostes: no és res greu, són símptomes que no volen dir res, únicament estàs estressada”. Cada setmana anava a pitjor i notava noves sensacions: tensió a les cames i braços, formigueig a les mans, xiulets a les oïdes. Vaig fer tot tipus de visites, òbviament a través de la via privada, perquè el meu metge no veia necessari aprofundir, per a ell era només estrès.

Res. No es va entendre el que em passava fins un dia que un neuròleg, el tercer!, per fi em va demanar una ressonància en la que es va veure que les amígdales cerebel·loses estaven baixes, però també aquí vaig tenir la resposta de: “no és res, vaig néixer així, viuràs així i moriràs així”. Sense preguntar-se com és que aquestes amígdales havien descendit.

Vaig decidir buscar per internet perquè volia saber més sobre el tema de les amígdales i vaig descobrir tenir una patologia: la Síndrome d’Arnold Chiari, que no era tan innòcua, tot al contrari.

Cada vegada estava pitjor. Vaig trobar que a Espanya, a Barcelona, hi havia un metge especialista: el Dr. Royo Salvador. Vaig trucar de seguida i vaig parlar amb la Sra. Luè, que forma part de l’equip del Dr. Royo. Molt amablement ella em va explicar i, el més important, em va informar sobre com aquesta patologia es pot aturar amb una intervenció. Com vam poder, amb l’ajuda de parents i amics, vam aconseguir els diners per a la intervenció. Al juny vaig marxar seguda i decidida cap a Barcelona. Quan vaig arribar em van visitar minuciosament i em van confirmar que podien operar-me. De tal manera que en tres dies vaig fer la visita, la intervenció i al tercer dia em van donar l’alta i vaig poder tornar cap a casa meva.

D’aquesta manera, amb una petita incisió al nivell del sacre, vaig poder recomençar la meva vida. Per fi em vaig sentir “salvada”, ja estava segura que havia bloquejat tots els símptomes que la patologia em provocava, però encara va anar millor. Cada més m’anava sentint millor, els símptomes i les molèsties van disminuir fins a desaparèixer!.

Fins i tot, amb l’última ressonància magnètica que m’he fet per a un control, resulta que les meves amígdales han tornar a ascendir; han tornat al seu lloc. Aquesta és una prova per a tots aquells metges que em van desaconsellar fer aquesta intervenció dient que no servia per a la patologia del Chiari i que per aquest motiu em van negar també el reemborsament per a les despeses d‘intervenció a l’estranger.

A tots els que llegiran el meu testimoni, els hi vull dir: “valorin vostès mateixos”. Jo per part meva dono les gràcies al Dr. Royo i a tot el seu equip.