Maria Concetta Zimbato. Síndrome de tracció medular. Arnold Chiari I; Siringomièlia idiopàtica; Escoliosi idiopàtica

Publicat per ICSEB el 16 juny, 2011

Data d´intervenció: juny 2010

Em dic Maria Concetta Zimbato, viu a Reggio Calabria, tinc 52 anys, i sóc afecta de Síndrome d´Arnold Chiari tipus I i Siringomièlia, tal com m´han diagnosticat diversos especialistes que he contactat.

Intentaré explicar breument com he arribat a la intervenció amb el Dr. Royo a la Clínica CIMA de Barcelona (Espanya).

Els primers símptomes de la malaltia van començar al 1997, amb forts dolors a la columna vertebral i en les cames, vaig iniciar llavors el meu pelegrinatge entre diversos centres hospitalaris a la meva ciutat i en altres regions, vaig començar diversos tractaments antiàlgiques i antiinflamatoris, amb resultats escassos; per les radiografies i les ressonàncies magnètiques es va començar a entendre que els marejos constants i els forts dolors de cap, que patia especialment a la nit quan anava a dormir o al matí quan em llevava, no podien dependre d´una simple inflamació d´oïda (em tractaven per laberintitis).

El temps passava, seguia fent radiografies i ressonàncies magnètiques, però ningú em va aconsellar una prova encefàlica, excepte un especialista otorrino de Reggio que treballa en un hospital prop de Verona, llavors la vaig fer quant vaig tornar a casa, amb un resultat que no deixava dubtes : Arnold Chiari de tipus I i Siringomièlia. Amb això vaig anar al departament de neurocirurgia de l´hospital de Reggio Calàbria per un consell i per ensenyar els nous resultats, i el metge que els va mirar em va dir que de moment a Itàlia els remeis eren pocs, quan es tracta d´una malaltia rara. Vaig començar a dirigir-me a diversos hospitals, Milano, Rovigo, Bolonya …

Els diferents tractaments utilitzats no van donar cap resultat, tot el contrari, com més temps passava més evolucionava la malaltia, tant que vaig començar a tenir parestèsies en mans i cames, a més vaig començar a perdre la sensibilitat a les mans, de fet em cremava els dits sense adonar-me´n, visió i audició van disminuir, però el pitjor era que perdia pes a ulls vista, perquè havia perdut la voluntat per menjar.

Per alleujar els dolors, que s´anaven intensificant cada vegada més, anava a un centre de Perusa on em feien infiltracions en mans i cervicals, amb resultats que perduraven cada vegada menys però amb un enorme malbaratament de diners. Em vaig dirigir també a hospitals del nord d´Itàlia però sempre amb resultats decebedors, el temps passava i jo no sabia a què sant encomanar-me quan les meves condicions empitjoraven.

Un dia, parlant amb una amiga, aquesta em va dir que també un familiar seu era afecte de la mateixa patologia, de seguida em vaig posar en contacte (és el Dr. Francesco Croce!) I ell em va explicar amablement i em va posar en comunicació amb Rita Presbulgo, persona estupenda sota tots els punts de vista, la qual em va donar l´oportunitat de contactar amb Gioia Lue, psicòloga de l´Institut del Dr. Royo de Barcelona.

L´importantíssim dia s´acostava, tenia cita per a la intervenció el 2010.06.29; uns dies abans vaig anar a visita a l´Institut del Dr. Royo a Barcelona, el qual, després d´haver estudiat les meves proves personalment (abans ja els havia enviat a través de correu electrònic), va confirmar la indicació de tractament amb Secció del filum terminale.

El temps d´intervenció és aproximadament d´una hora, entre entrar i sortir, el que vaig notar de seguida va ser una lleu millora, la sensació de ser més lleugera, que m´havia tret un pes, la corda que em tirava del coll cap avall que només qui està malalt d´aquesta patologia pot entendre …

Ara ha passat gairebé un any, puc dir que actualment em trobo gairebé perfectament (no es pot guarir-se completament de la malaltia), que els símptomes que tenia abans gairebé han desaparegut -de tota manera tinc tres hèrnies cervicals que em provoquen alguna molèstia- i he recuperat la sensibilitat a les mans. Ja no tinc les molèsties en ulls i orelles, la meva vida està tornant a la d´abans, puc jugar amb els meus néts, abans ho feia però amb dificultat, de moment estic contenta de la intervenció del Dr. Royo.

Vull donar les gràcies de cor al Dr. Royo i a tot el seu equip.

Maria Concetta Zimbato