Fibromiàlgia

Última actualització: 17/05/2019, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Número de col·legiat 10389.
Neurocirurgià i Neuròleg.
 
 

Definició

La Fibromiàlgia o Síndrome de Fibromiàlgia té una incidència general en la població entre l’1% i el 8% i afecta principalment les dones. La Síndrome de Fibromiàlgia (FB) es defineix com a primària o idiopàtica, quan no es combina amb cap altra patologia, i es defineix com a secundària quan es diagnostica en associació amb altres patologies clíniques (principalment malalties cròniques).

A partir del 1984 s’ha proposat el concepte de Síndromes de Sensibilitat Central com concepte patològic que engloba diferents processos amb característiques comunes, entre els quals la de Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga crònica i d’altres.

Fig.1

Símptomes

La Fibromiàlgia es manifesta amb un dolor muscoloesquelètic crònic generalitzat (dolor als músculs i/o ossos), associat a la rigidesa i símptomes extraesquelètics que afecten diferents òrgans i sistemes. Entre aquests últims, els símptomes més freqüents són: dolor intestinal, cefalees, taquicàrdia, trastorns menstruals, falta d’alè, insomni, ansietat, estat d’ànim baix i depressió, dificultats cognitives de memòria, atenció i concentració. També es caracteritza per un intens cansament i fatiga fàcil.

Causes

Actualment no existeixen unes causes específiques reconegudes que originin la FB. Pel que concerneix la investigació sobre les mateixes:

• Els estudis actuals d’imatges funcionals recolzen la teoria que molts signes i símptomes de la Síndrome de Fibromiàlgia poden ser deguts a una disfunció del sistema nerviós central i que aquest causi un processament alterat dels estímuls sensorials.
• Tanmateix, els estudis actuals reconeixen una forta correlació entre la Fibromiàlgia i les malalties del sistema nerviós central.
• En particular, existeixen moltes evidències sobre el deteriorament neuroendocrí i autonòmic en la Síndrome de Fibromiàlgia, amb símptomes molt similars als que es manifesten en un alt percentatge de pacients amb la Malaltia del Filum Terminale. Això ha portat a altres autors a exposar que, com a mínim en un subconjunt limitat de pacients, la Fibromiàlgia pot considerar-se un epifenomen de la Malaltia del Filum.

-Segons el mètode sanitari Filum System^®:

En aquest últim cas, s’observa que en alguns casos la Fibromiàlgia pot ser deguda a un mecanisme congènit d’asincronia en el creixement, en la fase embrionària, entre la medul·la espinal i el sistema nerviós central amb la columna vertebral. Això genera una força de tracció medul·lar anòmala que es transmet des del còccix, per un filum terminale massa curt i tens, fins al crani. Es considera aleshores que la tracció anòmala provocada pel Filum Terminale pot ser una causa de predisposició al desenvolupament de la Síndrome de Fibromiàlgia.

Diagnòstic

Els símptomes de la Fibromiàlgia tenen tendència a aparèixer i desaparèixer cíclicament. Això, juntament amb la falta de coneixement sobre quines serien les proves específiques per reconèixer-la, implica la dificultat per detectar-la, amb el consegüent retard en aplicar mètodes de tractament, encara que siguin únicament conservatius, per al seu abordatge.

El Col·legi Americà de Reumatologia va establir el 1990 els criteris diagnòstics de la Síndrome de la Fibromiàlgia actualment acceptats; en el 2010 es van proposar uns nous criteris, que estan pendents de validar.

S’han observat en la Fibromiàlgia alteracions inespecífiques en la Ressonància Nuclear Magnètica funcional i superposades a altres quadres de dolor crònic, com ara: canvis en el volum de la substància grisa i blanca, en els nivells de N- acetilaspartat, colina o glutamat; principalment, a l’hipocamp, ínsula, escorça prefrontal i cingular.

El Mètode Filum System^®, a la llum del descobriment esmentat de diferents casos de Fibromiàlgia que corresponen al diagnòstic de Malaltia del Filum, suggereix que es procedeixi a Ressonància Magnètica Nuclear encefàlica i de la columna vertebral, per comprovar la presència de signes que indiquin una tracció anòmala de la medul·la espinal, com possible alteració visible a neuroimatge en la Síndrome de la Fibromiàlgia.

Factors de Risc

Els factors de risc que predisposen a una major possibilitat de tenir Fibromiàlgia són:

• Sexe femení: És una malaltia més freqüent en el sexe femení (la relació entre femení/masculí és de 6/1).
• Edat: La Síndrome de la Fibromiàlgia pot afectar pacients de qualsevol edat, però s’observa que la seva incidència augmenta amb aquesta.
• Factors genètics/Antecedents familiars: El desenvolupament de la Fibromiàlgia sembla ser més freqüent en persones amb familiars que pateixen la malaltia. A més, la tracció caudal produïda per un Filum Terminale excessivament tens, al que anomenem Malaltia del Filum, consisteix en una patologia de tipus congènit, que es pot transmetre entre familiars.
• Estrès: S’ha constatat que l’estrès físic o mental pot ser un factor desencadenant de la Fibromiàlgia.
• Altres factors: S’han detectat en diferents casos infeccions bacterianes o víriques, accidents o altres malalties (per exemple artritis reumatoide o lupus) com agents desencadenants, que no semblen causar la Fibromiàlgia, sinó despertar l’anomalia de resposta típica de la malaltia.

Complicacions

• Empitjorament de la qualitat de vida: Els símptomes de dolor generalitzat i de fatiga crònica en la Fibromiàlgia poden augmentar i disminuir cíclicament. També els símptomes d’afectació cognitiva es poden retroalimentar en un cercle viciós amb els de dolor crònic, provocant a més a més depressió i/o ansietat afegides. Tot això participa en el deteriorament de la qualitat de vida dels pacients, que arriben a estar limitats per la simptomatologia en la seva activitat i frustrats per la incomprensió de la malaltia, la qual té una falta de reconeixement que pot exacerbar les seves manifestacions.
• Dolor crònic: Els símptomes del dolor en els músculs, els ossos, les cefalees, el dolor intestinal i dolor generalitzat, entre els símptomes de la malaltia, poden arribar a ser recurrents o crònics, complicant ulteriorment les condicions dels malalts.

Tractaments

La malaltia no té cura definitiva. Ara com ara, el tractament es realitza amb la finalitat de pal·liar el dolor, tractar alguns altres símptomes i aconseguir la millora de la qualitat de vida dels malalts. Actualment, diverses especialitats estan involucrades en el tractament de la Síndrome de Fibromiàlgia: medicina interna i general, reumatologia, rehabilitació, fisioteràpia, psicologia, dietètica, etc.

Pel que fa a la nostra especialitat, la neurocirurgia, a partir d’un estudi publicat pel Dr. Mantia i col·laboradors el 2015 i basat en l’aplicació del Filum System® als pacients, s’ha comprovat que l’abordatge quirúrgic, aplicat a la FB abans de la fisioteràpia pot beneficiar als malalts, sempre que es confirmi prèviament l’existència de signes de la Malaltia del Filum, corresponent a la síndrome etiològicament com a mínim en un subconjunt de casos.

Des de 1993, amb la publicació de la tesi doctoral del Dr. Royo Salvador, que relaciona la tracció caudal de tot el sistema nerviós pel Filum Terminale, com a causa de vàries malalties, s’ha dissenyat un nou tractament, que en aquest cas és etiològic o referit a la causa, donat que en seccionar quirúrgicament el filum terminale s’elimina la força de tracció medul·lar caudal responsable del mecanisme patològic.

La nostra tècnica de Secció del Filum Terminale és mínimament invasiva i acostuma a indicar-se en tots els casos diagnosticats i com abans millor, perquè té riscos mínims i atura la possible evolució de la malaltia.

La Secció del Filum Terminale

Resultats

S’ha pogut observar que en pacients amb Fibromiàlgia sotmesos al tractament quirúrgic de la Secció del Filum Terminale, segons el mètode Filum System®, i després a fisioteràpia, la majoria dels malalts ha tingut una millora significativa en comparació amb els pacients que només s’han sotmès a fisioteràpia.

Posteriorment a la fisioteràpia, els pacients tractats quirúrgicament mostren una important millora dels símptomes en termes de reducció del dolor i millora de la qualitat de vida

Bibliographie:

1. Cazzola M, Sarzi Puttini P, Stisi S, Di Franco M, Bazzichi L, Carignola R, Gracely RH, Salaffi F, Marinangeli F, Torta R, Giamberardino MA, Buskila D, Spath M, Biasi G, Cassisi G, Casale R, Altomonte L, Arioli G, Alciati A, Marsico A, Ceccherelli F, Leardini G, Gorla R, Atzeni F, Italian Fibromyalgia Network (2008) Fibromyalgia syndrome: definition and diagnostic aspects. Reumatismo 60(Suppl.1):3-14.
2. Claw DJ (2009) Fibromyalgia: an overview. Am. J. Med 122:S3-S13.
3. Crofford LJ (1998) Neuroendocrine abnormalities in fibromyalgia and related disorders. Am J Med Sci 315:359-366
4. Demitrack M, Crofford L (1998) Evidence for and pathophyiologic implication of hypothalamic-pituitary-adrenal axis dysregulation in fibromyalgia and chronic fatigue syndrome. Ann N Y Acad Sci 840:684-697
5. Forseth KO, Gran JT, Husby G (1997) A population study of the incidence of fibromyalgia among women aged 26-55 yr. Brit J Rheumatol 36:1318-1323.
6. Goldenberg DL (2009) Diagnosis and differential diagnosis of Fybromialgia. Am J Med 122:S14-21.
7. Yunus MB (2008) Central Sensitivity syndromes: a new paradigm and group nosology for fibromyalgia and overlappiung conditions, and the related issue of disease versus illness. Semin Arthritis Reum 37:339-352.
8. Kwiatek R, Barnden L, Tedman R, Jarrett R, Chew J, Rowe C, Pile K (2000) Regional cerebral blood flow in fibromyalgia: single-photon-emission computed tomography evidence of reduction in the pontine tegmentum and thalami. Arthritis Rheum 43:2823-2233.
9. Mantia R., Di Gesù M., Vetro A., Mantia F., Palma S., Iovane A. Shortness of filum terminale represents an anatomical specific feature in fibromyalgia: a nuclear magnetic resonance and clinical study. Muscles Ligaments Tendons J. 2015 Mar 27;5(1):33-7.
10. Mountz JM, Bradley LA, Modell JG, Alexander RW, Triana-Alexander M, Aaron LA, Stewart KE, Alarcón GS, Mountz JD (1995) Fibromyalgia in women. Abnormalities in regional cerebral blood flow in the thalamus and caudate nucleus are associated with low pain thresholds. Arthritis Rheum 38:926.
11. Murga I et al. Cambios en la resonancia cerebral asociados al syndrome de fibromialgia. Med Clin (Barc). 2017.
12. Royo Salvador M.B. (1996), Siringomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopáticas, etiología común (PDF).REV NEUROL (Barc); 24 (132): 937-959.
13. Royo Salvador M.B. (1996), Platibasia, impresión basilar, retroceso odontoideo y kinking del tronco cerebral, etiología común con la siringomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopáticas (PDF). REV NEUROL (Barc); 24 (134): 1241-1250
14. Dr. Miguel B. Royo Salvador (1997), Nuevo tratamiento quirúrgico para la siringomielia, la escoliosis, la malformación de Arnold-Chiari, el kinking del tronco cerebral, el retroceso odontoideo, la impresión basilar y la platibasia idiopáticas (PDF). REV NEUROL; 25 (140): 523-530
15. M. B. Royo-Salvador, J. Solé-Llenas, J. M. Doménech, and R. González-Adrio, (2005) “Results of the section of the filum terminale in 20 patients with syringomyelia, scoliosis and Chiari malformation“.(PDF). Acta Neurochir (Wien) 147: 515–523.
16. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System^® Bibliography” (PDF).
17. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System^® Guía Breve”.
18. Staud R (2008) Autonomic dysfunction in fibromyalgia syndrome: postural orthostatic tachycardia. Curr Rheumatol Rep 10:463-466.
19. Tanriverdi F, Karaca Z, Unluhizarci K, Kelestimur F (2007) The hypothalamo-pituitary-adrenal axis in chronic fatigue syndrome and fibromyalgia syndrome. Stress 10:13-25.
20. Winfield JB (2007) Fibromyalgia and related central sensitivity syndromes: twenty-five years of progress. Semin Arthritis Rheum 36:335-338.
21. Wolfe F, Smythe HA, Yunus MB, Bennet RM, Bombardier C, Goldenberg DL et al. The American College of Rheumatology 1990 Criteria for the Classification of Fibromyalgia. Arthritis Rheum. 1990;33:160-72.