Data d’intervenció: març del 2012

Hola a tots,

Em dic Carmen Reyes tinc 32 anys i visc a Cartagena, Múrcia.

Haig d’explicar-vos que he estat operada d’una Hèrnia Discal a les vèrtebres C5-C6 amb irradiació al braç (Cervicobraquiàlgia Dreta). I tinc la necessitat d’explicar-los a totes aquelles persones que pateixen aquest tipus d’hèrnia, que té solució i molt bona.

Vaig tenir dos accidents de trànsit, el 2005 i el 2010, dels que et piquen en un stop. Des d’aquell moment, tenia molèsties al coll i a les espatlles; típiques contractures musculars que solien aparèixer una o dues vegades l’any, sense tenir major conseqüència que passar 15-20 dies amb un cert dolor al coll i a l’omòplat i que cedien amb antiinflamatoris.

Doncs a l’octubre del 2011, de la nit al dia, em vaig despertar amb un horrible dolor de coll. Vaig pensar al principi, que havia dormit amb una mala postura, estant així tres o quatre dies; a aquest dolor es va afegir una pesantor al braç dret, com si portés un pes lligat a l’avantbraç, no era dolorós però era molt molest. Vaig estar una setmana prenent relaxants musculars, antiinflamatoris i Paracetamol, a més d’algun Nolotil. Com no cedia, vaig anar al metge de capçalera, que estava de baixa i en lloc seu hi havia una suplent que, sense aixecar-se de la cadira, em va contestar, “… això seran contractures. Pren durant una setmana Miolastan a la nit i antiinflamatoris i Paracetamol cada sis hores”. Jo li vaig dir que feia una setmana que ja ho estava prenent, donat que va ser això el que em van receptar quan vaig tenir els accidents. Em va dir que anés a un fisioterapeuta i, si podia ser, de manera particular, ja que la Seguretat Social em trigaria tres mesos com a mínim per atendre’m. Així ho vaig fer, vaig anar a un fisio i li vaig explicar; ell sense demanar-me ressonàncies ni proves mèdiques, es va posar a fer-me massatges i a retorçar-me el coll en totes les direccions. Al cap d’una hora, em va dir: posa’t gel i llest. I tant que em va deixar llesta, al cap de cinc dies, el dolor del braç s’intensificava i el coll no podia moure’l. Llavors vaig anar a una clínica particular i em van dir que era una cervicobraquiàlgia; solament en dir-li els símptomes, em van posar una injecció i em van receptar una setmana d’Inzitan. L’endemà el dolor era insuportable i vaig anar una altra vegada amb les injeccions i, les primeres paraules que em va dir en veure’m el metge que estava en aquell moment va ser: ”Tant de mal et fa? A veure, què et passa?”. Li vaig comentar els símptomes i em va dir “Va, vine que et posaré un còctel”, doncs me’n va posar dos i després em va preguntar, “Com segueixes?”, doncs no gaire bé, el braç em seguia fent mal, fins i tot notava els primers corrents que recorrien des del coll fins al colze, així doncs, m’envià a casa i que hi anés l’endemà a posar-me les injeccions d’Inzitan. Això només va ser el començament.

Vaig passar tota la tarda amb corrents, dolor i molta pesadesa al braç, a més d’una coïssor a la zona del darrere del coll. Era tan fort el dolor que, a les 5 de la matinada del 15 d’octubre del 2011, vaig haver d’anar a urgències. De seguida em van atendre i començaren a posar-me sèrums intravenosos. Cada vegada pitjor. Al llarg de la matinada em van posar dues injeccions de morfina una en cada braç, però només em van deixar unes boles a la zona de la punxada, molta son i sense poder dormir, perquè seguia fent-me mal, era com si portés un torniquet que et pressiona contínuament, tenint intervals de pressió i quan deia d’estrènyer-te fort el braç era horrible i el cap no sabia com posar-lo.

El metge que em va atendre ens va dir que calia ingressar-me per què calia veure d’on venia el focus del dolor i que ell no podia fer res més. Em van portar a l’hospital de Santa Lucia, vaig estar ingressada 45 dies, amb tota classe de medicació, la que més, Enantyun i morfines. Morfina i més morfina, a més del Fortecortin per poder calmar aquests dolors, quan portava 15 dies el neurocirurgià de Múrcia “Dr. Alarcón” em va veure i va preguntar: quina edat tens, 31 anys li vaig dir, doncs bé estreny els dits, ja, llavors el meu marit li va preguntar, “és necessari operar-la?” i les seves paraules van ser i cito textualment, “mira, aquesta operació és molt delicada i perquè et facis una idea, és com sortir de viatge, saps el dia que surts però no si arribaràs, què vol dir això?, doncs que et pots quedar en cadira de rodes o de coll per a baix, és molt jove anem a esperar una setmana més a veure si la medicació fa efecte”. No em va donar l’opció de triar, d’una banda em vaig alegrar, li tinc molt respecte als quiròfans, però d’altra banda no era normal tant de dolor. Aquesta setmana es va convertir en un mes més, suportant terribles dolors, enrampades, espasmes, corrents sense explicar que no vaig poder aixecar-me del llit fins als 43 dies, era un pou sense solució, després vaig estar un altre mes i mig de baixa a casa, amb més medicació, la llista de la compra com va dir la de capçalera, a més de passar la síndrome d’abstinència per la morfina, una setmaneta amb suors, esgarrifances, dolor de cos, angoixa, nàusees, etc.

Doncs bé, al cap de dos mesos de només necessitar Paracetamol, Ibuprofè i Lyrica, al mes de març va tornar el malson dels primers 14 dies, eren un anar i venir de pastilles, fins que ja no em feien res, vaig anar a Santa Lucia i em van posar un sèrum de Tramadolamb antiinflamatoris i Primperan i em van preguntar que què tal, bé el coll sembla que si, però el braç no, li vaig contestar. Doncs vas i prens això que era Tramadol en pastilles Paracetal i Voltaren, i si en tres dies no se’t calma, tornes a venir. Però a la nit no va anar gens bé i l’endemà vaig haver-hi de tornar anar d’urgències una altra vegada, em van posar un altre sèrum i res, just quan m’estaven ajaient per ingressar-me, va venir el Dr. Victoria i em va dir: anem a començar amb una medicació suau, després anirem pujant, va estar tota la nit pendent i jo seguia igual, llavors ens va parlar del “Dr. Royo, un excel·lent neurocirurgià” que estigués tranquil·la que si m’operava, en un mes estaria bé.

De seguida es va posar en contacte amb el Dr. Royo (la matinada del diumenge), i aquell diumenge ens en vam anar a Barcelona, el dilluns a primera hora em va veure i només amb una revisió física, va dir que calia operar i que a més a més de l’hèrnia discal, el nervi del braç estava pressionant la medul·la, i que operant se n’aniria tot el problema. Jo tinc molt respecte dels quiròfans, però va ser tan gran la seguretat i la tranquil·litat que el Dr. Royo ens va transmetre i com de bé ens en va parlar el Dr. Victoria, al qual no em cansaré de donar-li les gràcies, ja que es va bolcar totalment. Sense ell no l’hauria conegut i haig de dir-vos que sí, m’he operat el 20 de març del 2012 i actualment ja fa  7 setmanes de l’operació i estic nova, no us podeu fer una idea, és increïble el bé que hom està sense cap mena de dolor.

Espero de cor que totes les persones que pateixin el que jo tenia, puguin conèixer al Dr. Miguel B. Royo.

Moltíssimes gràcies Dr. Royo, i una salutació molt forta.

Data d´intervenció: juliol 2009

Hola, m´anomeno David Mirete, tinc 43 anys (42 quan em vaig operar), visc a Barcelona i espero que la meva experiència us pugui ajudar.

Aproximadament, un any abans de l´operació tenia dolors a l´esquena afectant-me la cama esquerra. Com en tinc una de mútua vaig anar a visitar-me a un traumatòleg pensant que era algun problema postural, ja que treballo tot el dia assegut, o bé alguna sobrecàrrega muscular. El Doctor em diu que em faci una ressonància i haver-hi que surt. Amb els resultats a la mà….SORPRESA… tens una hèrnia discal en la L5-S1, però encara no està per operar, com la fruita, ha de madurar, ja, ja,…El seu tractament es fer sessions de fisioteràpia i ja està, l´última opció sempre és operar. Durant tot l´any vaig assistir a sessions de fisioteràpia, però el dolor no acabava de solucionar-me. Em van fer moltes proves i sempre els analgèsics, calmants i tranquil·litzants, així com la fisioteràpia eren el tractament idoni. El Juny, en vistes que això no se soluciona, desesperat pel dolor, sempre pensant, que és una simple hèrnia sense importància em recomanen un osteòpata. L´osteòpata em fa una sèrie de moviments al cos que quan surto de la consulta no em dol gens. Que bé vaig pensar jo, per fi no hi ha dolor. Als 2 dies no podia gairebé caminar, m´ajegui al llit pel dolor que tènia. El dolor era tan fort que no podia anar ni al bany. Tenia la sensació que no tornaria a caminar mai més. Van venir 3 metges d´urgències, cada un amb el seu tractament corresponent. Em van injectar no sé quantes injeccions per pal·liar el dolor. Fins que li vaig dir el meu pare, crida el Dr. Royo i demana´m hora que això no pot ser normal. Curiosament, el Doctor Royo ha operat el meu pare 3 vegades, a una tia de la meva dona, al meu cosí, etc.. Jo tenia clar una cosa, si algú havia d´operar-me havia de ser ell, per a mi és com el metge de la família. Vaig arribar a la consulta del doctor, amb crosses, corbat com una persona de 80 anys, el dolor era impressionant. El doctor em va dir això sol pot solucionar-se d´una manera, i així va ser. El dia 7 de juliol (San Fermín) m´operava, vaig entrar en el quiròfan amb un dolor increïble, quan vaig despertar, no hi havia dolor, s´havia acabat el meu sofriment, no m´ho podia creure. El Doctor em va dir que no era una simple hèrnia el que tènia, i que era lògic que tingués aquest dolor tan fort. Ara 2 mesos després de l´operació, estic perfectament, faig natació, puc conduir i aviat tornaré a anar amb moto, la meva vida normal. Sols tinc paraules de gratitud per al Dr. Royo i per a tot el seu equip, el seu tracte amable, afectuós, afectuós, professional, etc..ojala hagués recorregut a ell molt abans, però de vegades ens espanta el quiròfan, però amb aquest equip no s´ha de tenir por. Sol vull que aquest relat us serveixi perquè no demoreu ni un segon la vostra qualitat de vida. Com veieu, jo coneixent el Dr. Royo, vaig estar sofrint un any. No ho feu, si teniu símptomes, semblances que jo tenia, o aneu al vostre metge i us diagnostiquen alguna lesió a l´esquena, demanar hora al Doctor, assegurança que no us penedireu.

Per a qualsevol cosa podeu trocar-me al 617.219.998 o bé enviar-me un correu electrònic a l´adreça [email protected]

Data d´intervenció: octubre 2007

Hola em dic Ramon, pacient de 42 anys resident a Botarell situat a la provincia de Tarragona. Tota la vida he practicat diferents esports (moto de muntanya, bicicleta, etc) i a l´any 2005 vaig començar a tindre molèsties de sobte a les lumbars i mal pronunciat al nervi ciàtic a la cama esquerra.

Data d´intervenció: juny 2007

Hola em dic Sandra i tinc 39 anys. Treballo conduint un camió i per aquest motiu la meva columna va quedar malmesa. Vaig anar a la mútua i no em van fer ni cas, em van dir que era desgast i que anés agafant baixes si em feia mal, estant descontenta amb això vaig anar al metge de capçalera. Em van fer infiltracions i em van donar moltes pastilles pel dolor que no funcionaven. A l´any em diuen d´operar-me per la S.S. i encara estic esperant la trucada. A més, com que em van dir que el que m´operaria seria un traumatòleg no em convencia i vaig buscar una altra solució. El dolor era molt fort, m´anava des de l´esquena fins als peus. Sobretot el costat esquerre, el qual m´impedia fer moltes coses, tampoc tenia cap força en aquell peu. El simple fet de posar-me les sabates, d´aixecar-me del sofà o del llit era insuportable. Així durant 2 anys i mig. UN INFERN! Per Internet vaig trobar al doctor Miguel B. Royo Salvador, el qual m´ho va explicar tot molt bé. Després de portar-li totes les proves, vam decidir operar. Per fi, el dia 26 de juny de 2007, el doctor Royo em va operar. L´operació va anar molt bé, el dia següent ja tenia força al peu. Dia rere dia va anar desapareixent el dolor de la cintura i cames. Porto quasi 2 mesos operada i estic estupenda, a punt per tornar a treballar. Estic que no puc creure´m com em sento de bé. Puc fer un munt de coses que feia molt temps que eren impensables per mi. Recomano a tot el món que tingui aquest problema o semblant, no dubti en visitar al doctor Royo i a tot el seu equip. A mi m´ha canviat la vida. Des d´aquí aprofito per donar-li les gràcies. Sandra E-mail: [email protected]

Data d´intervenció: març 2007

Em dic Oriol Royo Obregón, tinc 21 anys i visc a Altafulla (Tarragona), els explicaré la meva experiència amb la intenció de que els pugui servir d´ajuda. El 6 d´agost de 2006 vaig patir un accident de circulació, degut a aquest em van ingressar a l´Hospital de Mora d´Ebre, allà em van realitzar diferents anàlisis en les quals van detectar una anomalia a la zona cervical (entre d´altres coses), pensaven que tenia una vèrtebra fissurada però no era així i per tant no li van donar major importància. Un cop em van donar l´alta tenia forts dolors d´esquena, però pensava que era normal, havia tingut un accident. Amb el temps, el dolor es va atenuar però continuava i per aquell motiu, el meu metge de capçalera em va recomanar visitar a un traumatòleg. El traumatòleg em va fer una ressonància i diverses radiografies, es va adonar que a la zona cervical hi fallava alguna cosa, però això sortia del seu camp, aleshores em va recomanar anar al neuròleg. Amb tot això, ja havien passat poc més de tres mesos de l´accident.

Una vegada vaig trobar un neuròleg que em va realitzar diferents proves per veure com estava de reflexes, de sensibilitat… em va dir que el més segur és que m´haguessin d´operar però que no era necessari posar-me en mans d´un especialista, em va citar amb dos neurocirurgians especialitzats en aquest tipus d´intervencions, un d´ells era el doctor Royo. El dia que vaig anar a la consulta del doctor Royo, ja havien passat uns sis mesos des de l´accident, des del moment en que va observar les diferents proves es va adonar que s´havia d´operar, tenia una luxació, ràpidament vam concretar un dia per l´operació. El dia 27 de febrer em va operar, tot va anar sense cap tipus de complicació, a les poques hores d´entrar a quiròfan ja estava totalment bé, sense cap dolor. Als tres dies em van donar l´alta i vaig poder anar a casa, he estat quinze dies en repòs, ara ja puc començar a fer una mica de vida normal, sempre amb tranquil·litat i sense realitzar esforços, quan faci el mes ja podré treure´m el collarí i si tot surt segons el previst, a mitjans d´abril em donaran l´alta. La intenció d´aquest relat, en primer lloc, era per donar-vos un consell, demostrar-vos el mínim possible si us trobéssiu en una situació com la meva, penseu que jo vaig intentar anar el més ràpid possible però entre una cosa i altra van passar més de sis mesos, cosa que em va suposar estar tot aquest temps amb un risc elevat, i no només això, sinó que podria haver comportat alguna complicació a l´operació i en segon lloc donar ànims a tots aquells a qui hagin de realitzar aquest tipus d´operació ja que no suposa cap problema, no sents dolor, no tens seqüeles (excepte un més de collarí i repòs), gràcies al delicat treball del doctor, ni tant sols s´aprecia la cicatriu… Agrair a tots els metges, infermeres, camillers, ajudants… que m´han atès des del moment de l´accident fins al dia d´avui i en especial al doctor Royo per la seva rapidesa, sinceritat i professionalitat. Email: [email protected]

Data d´intervenció: octubre 2006

Tinc 58 anys, visc a l´extraradi de Barcelona des del 18.10.06 que em van intervenir, vaig començar a ser una altra persona. Tot va començar a finals del 2005, els mals d´esquena succeïen molt periòdicament, visites al metge i diagnòstics d´artrosi, lumbàlgia, etc., receptes d´antiinflamatoris i calmants, però res, visites a l´especialista dels ossos i el mateix, tot això a la Seguretat Social, que no hi havia remei i que m´anés mentalitzant per conviure la resta de la meva vida amb el dolor (¿?). Desesperada per tot això, vaig acudir a metges traumatòlegs particulars, després de moltes proves i medicaments consumits, el diagnòstic era quasi idèntic al de La Seguretat Social. Vaig estar a punt de tirar la tovallola, però un dia una bona amiga em va demanar el telèfon d´un Dr. i em va convèncer perquè truqués al Dr. Miguel Royo Salvador, beneïda sigui l´hora que li vaig fer cas i vaig anar a la seva consulta!, em va visitar i em va dir que el meu problema d´esquena “si que tenia solució”, en aquest moment vaig veure cel obert i em vaig posar a les seves mans i beneïdes mans. L´operació va ser un èxit i el postoperatori molt bo i ràpid.

L´esquena quasi no em fa mal i la mobilitat de la cama és del 100% des del dia de l´operació. Amb aquestes línies vull donar les gràcies al Dr. Miguel B. Royo Salvador i als seus col·laboradors per tot pel seu bon fer, gran experiència en la seva feina, gran carisma i el carinyo amb el que tracten a les persones que ho necessiten. Si tens algun problema semblant al que he tingut jo, no dubtis en demanar-li ajuda.

Data d´intervenció: octubre 2006

Em dic Pepi Fernández Sola, tinc 41 anys, i visc a Almeria, us explicaré la meva experiència sobre els detalls que em van portar a posar-me en mans del doctor Royo Salvador perquè em realitzés una operació d´hèrnia discal cervical: Fa uns dos anys aproximadament, vaig patir una lumbàlgia realitzant funcions relacionades amb la meva feina. El tractament em va ser realitzat per la mútua de treball, però conforme passaven els dies i setmanes no milloraven el dolor que sentia. Em van fer tot tipus de proves, l´ultima va ser una RMN lumbar on em van diagnosticar una hèrnia lumbar. La valoració que va realitzar el neurocirurgià de la mútua va ser que no estava en fase operable.

El temps va anar passant i jo seguia tenint molt dolor a la zona inferior i superior de l´esquena on, ocasionalment, aquest dolor es transmetia al cap, coll i braços. Cansada d´acudir a urgències per dolors i la Mútua no m´oferia solució, vaig començar a realitzar visites a especialistes de la Seguretat Social: – Traumatòleg: sense exploració, em va enviar directament al neurocirurgià (4 mesos d´espera) – Neurocirurgià: després d´explorar-me i veure la RMN lumbar, em va dir que el dolor que sentia a la zona alta de l´esquena i cap no eren degut a una hèrnia, em va enviar al reumatòleg ja que suposava que era fibromiàlgia (2 mesos d´espera per al reumatòleg). Com que no podia esperar dos mesos més, ja que cada cop estava pitjor dels dolors sobretot al cap, coll i braços, me´n vaig anar a un reumatòleg privat, on em va realitzar proves de malalties reumàtiques i el resultat va ser que no tenia res. Estava desesperada i cansada de prendre antiinflamatoris. Agraeixo el dia que un familiar meu em va comentar el cas d´un company seu de feina. Aquest company va ser tractat pel doctor Royo i, resumint amb dues paraules: “el va curar”. De seguida em vaig posar en contacte amb la clínica i em van donar cita per una visita de valoració amb el doctor Royo. Només amb l´exploració que em va realitzar ja em va diagnosticar quin era el meu problema (a detectar que tenia reflexes perduts i estava perdent la força al braç dret) i el va confirmar amb tres RMN. El diagnòstic era: Hèrnia discal Cervical C4-C5 la qual era la causant dels meus dolors i molèsties. També tinc l´hèrnia lumbar però em va comentar que si li donàvem solució a l´hèrnia cervical, potser milloraria l´hèrnia lumbar. El doctor Royo, em va explicar molt detalladament la solució, aquesta era operar-me. En aquell moment vaig sentir molta por a l´operació, però el doctor em va transmetre una confiança molt gran, ja que l´operació oferia molta garantia de millora i a més a més se que aquest doctor és una eminència en la seva professió ja que te una dilatada carrera professional. A la setmana següent vaig ser operada, 17-10-06, i després de tres dies a l´hospital, me´n vaig anar a casa per recuperar-me. Durant el període de recuperació he pogut contactar amb el doctor per consultar dubtes tants cops com ho he necessitat. Passat un mes vaig tornar a revisió on el doctor va comprovar el que em va comentar el mateix dia de l´operació, que havia estat un èxit ja que havia recuperat la força del braç i també els reflexes. Per fi, ja no tinc els dolors que tenia al coll, braços, cap i zona superior de l´espatlla. La meva qualitat de vida ha millorat moltíssim, tot hi que, segons el doctor, encara em queda un mes més aproximadament per estar perfecta. Per últim, vull agrair a la Sra. Mara Espino el tracte i atenció rebuda i, especialment, al doctor Royo Salvador pel seu tracte, tant personal com professional. La seva qualitat humana, em va fer sentir segura i la seva gran professionalitat em va donar una tranquil·litat enorme, abans, durant i després de l´operació. Animo a tots els qui sentiu dolors d´esquena, que us poseu en contacte amb el doctor Royo. Si voleu contactar amb mi per consultar-me algun dubte, aquest és el meu correu: [email protected]

Data d´intervenció: setembre 2006

Ens hem retardat una miqueta per escriure al foro la nostra experiència de la seva intervenció a D. Carmen Becerra Barranco. Com que ella no sap utilitzar el correu electrònic, em va demanar que ho fes jo, la seva filla Maria del Mar. No es poden imaginar com estem de contentes, i tota la família. La meva mare ha tornat a néixer, des que vostè la va intervenir, vostè li ha tornat les ganes de viure i ballar, ara més que mai està aprofitant la vida segon a segon. Mai sabrem com donar-li les gràcies per tot el que vostè va fer. Vostè ens ha marcat un abans i un després, i és que la meva mare ja estava molt malament, i ningú li donava esperances de curació. Gràcies de tot cor. Ara volem explicar la nostra història des del principi perquè vostès ho publiquin al foro i si algú ho llegeix, vegi una esperança de vida com nosaltres l´hem tingut. Potser veure els resultats és el que presenta major credibilitat davant un altre malalt, però la gent també ha de saber que el que s´escriu als foros és igual de cert.

Fa 18 anys, la pacient va començar a sentir moltes molèsties i mals d´esquena, sobretot a la zona lumbar, i potser era quelcom normal, dons és mare de 5 fills, treballadora en el camp de l´agricultura i ha realitzat molts esforços durant tota la seva vida. Al llarg d´aquests 18 anys va acudir a centres ens els que li punxaven agulles o li feien massatges, que al principi li reportaven descans i millora. També va acudir a traumatòlegs que la tractaven amb fisioteràpia, i ha pres tota classe de medicaments en busca d´un alleujament, fins hi tot un any abans de l´operació li van injectar ozó a la columna. Els traumatòlegs també li havien aconsellat operar-se de tal manera que amb plaques i cargols la deixarien bé però amb un alt risc de quedar amb cadira de rodes, i amb sort, després de tres mesos al llit, podria portar una vida quasi normal. Encara que si no era operada igualment quedaria en cadira de rodes. Podríem explicar moltes històries de molts metges, però totes arriben bàsicament al mateix resultat, “Vostè s´ha d´operar o acabarà en una cadira de rodes”. Però la meva mare no sentia seguretat per ser operada aquí, així que ella va decidir esperar i operar-se quan ja no pogués caminar. Va passar temps fins que ens van explicar la història d´una dona que havia estat operada de la columna pel Dr. Miguel B. Royo Salvador a la clínica Corachán de Barcelona. Gràcies al seu testimoni la meva mare va demanar cita i va acudir a la clínica. Va portar totes les proves que tenia i el Dr. ho va veure clar, li va dir que havia de ser operada, però l´operació no seria complicada i la recuperació també seria ràpida. La veritat és que tot ha anat transcorrin segons ens va dir el Doctor. La meva mare es va operar el 19 de Setembre, de lumbociàtica i estenosi, la duració de l´operació va ser de tres hores i tot va anar molt bé. Ella se sentia molt relaxada i desperta quan la van pujar a l´habitació. El 22 de setembre va ser donada d´alta, vam agafar un avió fins a Almería i sense problemes. Avui dia ella està perfectament, el dolor que ja tenia es va quedar a quiròfan. L´operació va consistir en llimar els ossos del canal de la columna en varis nivells que li estaven estrangulant els nervis de la columna, per això estava perdent la sensibilitat a les cames. Recomanem a tots els que s´identifiquin amb la meva mare que acudeixin al Dr. Royo, segur que vostè pot trobar una sortida al seu problema. Gràcies a tot el seu equip. E-mail: [email protected]

Data d´intervenció: setembre 2006

Des d´aquí, desitjo donar les gràcies al doctor. Em dic Antonio Victoria, tinc 47 anys, sóc metge de professió, treballo en un Servei d´urgències d´un Hospital General, amb intensa i a vegades frenètica activitat. Des de fa alguns mesos vaig començar a notar una sensació de curassa i apretament a les cames, preferentment a la zona de les cuixes, situació que en un primer moment vaig atribuir a la calor i excés de feina. Una nit de guàrdia vaig començar a notar pèrdua de força al braç i cama esquerra creient que es tractava d´un accident vascular cerebral. A l´acabar la guàrdia em vaig sotmetre a una RMN, doncs donat que prèviament havia tingut algunes cervicàlgies i pèrdua de sensibilitat al primer i segon dit de la mà esquerra vaig sospitar, i així es va confirmar, d´una discopatia cervical que protruia la medul·la. No vaig trigar ni dos minuts en posar-me en contacte amb el DR. ROYO de Neurocirurgia de la Clínica Corachán de BARCELONA i en pocs dies em va solucionar el cas magistralment, estant totalment operatiu per tornar a la feina. Animo a tot el personal que tingui aquests problemes que no dubti i actuï com jo. Una abraçada Miguel i MOLTES GRÀCIES. E-mail: [email protected]

Data d’intervenció: març 2001

Hola a tots, el meu nom és José Juan Jiménez Torres i visc a Cartagena, he estat intervingut pel Doctor Royo en dues ocasions (al qual jo crido afectuosament el Senyor Miguel). Vull agrair al Doctor Royo i a tot el seu equip la professionalitat i el tracte rebut per tots ells, ja que quan un està malalt per a mi el 50% d’ajuda és el tracte humà, l’esperança i la seguretat que t’ofereixen, bo i sens dubte les mans del Doctor Royo. I jo em pregunto i és una reflexió pròpia: si les mans del porter del Reial Madrid estan assegurades en no sé quants milers d’euros, perquè ja amb aquestes quantitats em perdo (quan es podrien valorar-les d’aquest ser humà que tants problemes ha solucionat). Perdoneu-me si m’estenc en elogis cap al Doctor royo però com jo li dic és el meu Déu, i a Déu dono gràcies per haver-lo conegut. Bé,us comptaé la meva història, que m’agradaria que servís per a que tot aquell que tingui un problema de columna vertebral i com en el meu cas se li tanquin totes les portes. Que sàpiga que hi ha una porta que pot obrir-se, que es posi en contacte amb el Doctor Royo, ja que ell té la clau d’aquesta porta que lamentablement d’altres no saben obrir. Jo vaig començar amb problemes de columna l’any 1998, vaig anar a la seguretat social em van fer proves i em van trobar una protussió discal a nivell de L4-L5, espondilolistesis grau I-II, bé per resumir-vos vaig ser anar a un neurocirurgià a Múrcia, i la meva sorpresa va ser que vaig ser desnonat pel neurocirurgià i em va adressar al traumatòleg ortopèdic proposant-me fer-me una artrodesis instrumentada. Que possiblement si me l’hagués realitzat a dia d’avui seria en una cadira de rodes. Els dolors no remetien ni amb medicació ni amb res, la meva gran sort va ser que en un d’aquests processos dolorosos vaig anar al servei d’urgències de Cartagena, i vaig tenir la gran sort de conèixer, i que no vull deixar d’anomenar en aquestes línies al Doctor Victòria, que va ser el causant que conegués el Doctor Royo. Aquest doctor em va comentar, José tens 28 anys tota la vida per davant, jo conec un neurocirurgià a Barcelona que és un especialista molt bo, la veritat no us vull enganyar, vaig anar a Barcelona una mica escèptic, ja que portava com us dic uns dos anys amb dolors molt forts a l’esquena i cames i no em donaven cap solució. Quan vaig arribar a la consulta del Doctor Royo, em va manar unes ressonàncies magnètiques, i en efecte tenia tot el que em van dir a Múrcia però, el Doctor Royo em va dir el problema no està en les profusions discals ni en l’espondilolistesis, ‘tens una malformació a l’espina bífida i aquest és el problema real que tens. ‘ ‘ Lògicament em vaig quedar sorprès i vaig preguntar quina solució tenia, el Doctor Royo sense donar més voltes em va dir amb una seguretat sorprenent, has d’operar-te i podrem alleugerir aquests dolors que tens ‘, jo no podia donar crèdit al que estava sentint, vaig passar de veure’l tot fosc a començar a veure la llum de nou. I l’any 2001 vaig ser intervingut de: Laminectonía de L5, parcial de L4 i foraminotonía bilateral. Va ser una operació bastant complexa i laboriosa, però el resultat va ser molt bo. Vaig poder tornar a portar una vida normal, però clar amb compte lògicament ja que moure pesos o fer esforços es cal oblidar-se d’ells. Però aquest any 2009 vaig començar a notar-me molèsties al tòrax, perduda de força a les mans, i uns dolors que jo després de tot el que us he comptat que he passat, aquests eren més forts i intensos com sempre vaig anar al metge i em va dir que era una contractura muscular, i van començar a donar-me massatges i punxades per variar (anem allò de sempre). Però jo no millorava i cada vegada anava pitjor, jo pensava que era tot relacionat amb el meu problema lumbar. Lògicament no me’l vaig pensar dues vegades i vaig ser amb la meva dona a veure el Doctor Royo, ja en l’exploració física em va comentar que el meu problema estava en les cervicals, com sempre em va sorprendre, em va enviar unes ressonàncies magnètiques i es van confirmar les seves sospites. El diagnòstic va ser una hèrnia discal C6-C7 medial-parmedial esquerra que condiciona compressió sobre el cordó medul·lar i l’arrel C7 esquerra. En aquell moment es va parar el rellotge de nou, la meva dona va començar a plorar, jo vaig emmudir, i el Doctor ens va tranquil·litzar amb aquesta paciència i saber estar, ja que la situació era tensa. Ja que era una operació d’alt risc per la medul·la, ell va començar a tranquil·litzar la meva dona comentant-li que dins del risc que corríem ell estava segur que tot anava a sortir bé, i jo us ho dic de cor el vaig mirar a la cara i li vaig dir: Senyor Miguel confio plenament en vostè, la setmana que ve no però a la següent m’opera, i així va ser. El 24 de març de 2009 em vaig operar d’una discectomía cervical C6-C7 amb caixa syntes de titani. L’operació va ser un èxit, gràcies a déu que em vaig operar ja que quan el doctor va sortir de quiròfan ens va comentar que el disc estava totalment trencat, no vull ni pensar-lo ja que em podia haver quedat immòbil de coll cap a baix, actualment continuo recuperant-me a poc a poc però bé. L’últim que us comptaré ha estat el dia 09-11-2009 aquest cas sent menys perillós, és per a la meva dona i per mi el més dolorós, es tracta de la meva filla Omara que té 13 anys, té dolors d’esquena, no pot estar dempeus gaire temps i té incontinència urinària per les nits. Li hem fet ressonàncies magnètiques a petició del doctor, i la traumatòloga a Cartagena ens diu que la nena no té gens, i a sobre es va negar a fer-li un simple justificant perquè no fes exercici físic, doncs bé resulta que la nena té la síndrome del filum terminale tens i cal operar-la. Tot el que tingui fills em comprendrà, i sens dubte en breu l’operarà el Doctor Royo perquè confiem plenament en ell, i donem per fet que la tractarà com a la seva pròpia filla. En comptar-vos el meu cas només pretenc animar-vos i que no tingueu por, que tant de bo tinguéssim 100 doctors Royo a Espanya, si algú vol preguntar-me alguna cosa, parlar o el que vulgueu, el meu correu és: [email protected]

Una salutació per a tots i ànim.