Oriol Royo Obregón. Luxació i Lístesi C6-C7

Publicat per ICSEB el 27 març, 2007

Data d´intervenció: març 2007

Em dic Oriol Royo Obregón, tinc 21 anys i visc a Altafulla (Tarragona), els explicaré la meva experiència amb la intenció de que els pugui servir d´ajuda.

El 6 d´agost de 2006 vaig patir un accident de circulació, degut a aquest em van ingressar a l´Hospital de Mora d´Ebre, allà em van realitzar diferents anàlisis en les quals van detectar una anomalia a la zona cervical (entre d´altres coses), pensaven que tenia una vèrtebra fissurada però no era així i per tant no li van donar major importància.

Un cop em van donar l´alta tenia forts dolors d´esquena, però pensava que era normal, havia tingut un accident. Amb el temps, el dolor es va atenuar però continuava i per aquell motiu, el meu metge de capçalera em va recomanar visitar a un traumatòleg.

El traumatòleg em va fer una ressonància i diverses radiografies, es va adonar que a la zona cervical hi fallava alguna cosa, però això sortia del seu camp, aleshores em va recomanar anar al neuròleg. Amb tot això, ja havien passat poc més de tres mesos de l´accident.

Radiografia lateral de la columna cervical amb Luxació i Lístesi C6-C7

Radiografia postoperatòria anteroposterior de la reducció quirúrgica de la luxació amb Artròdesis C6-C7

Radiografia postoperatòria lateral de la reducció quirúrgica de la luxació amb Artròdesis C6-C7

Una vegada vaig trobar un neuròleg que em va realitzar diferents proves per veure com estava de reflexes, de sensibilitat… em va dir que el més segur és que m´haguessin d´operar però que no era necessari posar-me en mans d´un especialista, em va citar amb dos neurocirurgians especialitzats en aquest tipus d´intervencions, un d´ells era el doctor Royo.

El dia que vaig anar a la consulta del doctor Royo, ja havien passat uns sis mesos des de l´accident, des del moment en que va observar les diferents proves es va adonar que s´havia d´operar, tenia una luxació, ràpidament vam concretar un dia per l´operació.

El dia 27 de febrer em va operar, tot va anar sense cap tipus de complicació, a les poques hores d´entrar a quiròfan ja estava totalment bé, sense cap dolor. Als tres dies em van donar l´alta i vaig poder anar a casa, he estat quinze dies en repòs, ara ja puc començar a fer una mica de vida normal, sempre amb tranquil·litat i sense realitzar esforços, quan faci el mes ja podré treure´m el collarí i si tot surt segons el previst, a mitjans d´abril em donaran l´alta.

La intenció d´aquest relat, en primer lloc, era per donar-vos un consell, demostrar-vos el mínim possible si us trobéssiu en una situació com la meva, penseu que jo vaig intentar anar el més ràpid possible però entre una cosa i altra van passar més de sis mesos, cosa que em va suposar estar tot aquest temps amb un risc elevat, i no només això, sinó que podria haver comportat alguna complicació a l´operació i en segon lloc donar ànims a tots aquells a qui hagin de realitzar aquest tipus d´operació ja que no suposa cap problema, no sents dolor, no tens seqüeles (excepte un més de collarí i repòs), gràcies al delicat treball del doctor, ni tant sols s´aprecia la cicatriu…

Agrair a tots els metges, infermeres, camillers, ajudants… que m´han atès des del moment de l´accident fins al dia d´avui i en especial al doctor Royo per la seva rapidesa, sinceritat i professionalitat.

Email: [email protected]