Carta de Rita Capobianco

Publicat per ICSEB el 8 abril, 2014

Roma, 30/03/2014

Estimat Dr. Miguel B. Royo Salvador,

He decidit escriure-li aquesta carta a través del Facebook no només perquè considero just donar-li les gràcies públicament i manifestar-li la meva infinita gratitud i consideració, sinó també perquè espero que les meves paraules puguin ajudar a les persones que pateixen les meves mateixes malalties genètiques, incurables i rares.

Quan vaig arribar a l’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona fa 5 anys, era una dona amb moltes pors de cara al futur poc prometedor que se m’havia presentat: descobrir de sobte que patia des del naixement una malaltia genètica hereditària, rara i incurable, associada a dues altres patologies que amb el transcurs del temps molt probablement m’haurien portat a la discapacitat total amb dolors insuportables, va ser un cop massa dur per a poder-lo suportar.

Tenia tres opcions: 1.Tornar sobre els meus passos i decidir sotmetre’m a una perillosa intervenció de crani que havia aconseguit evitar en el mateix quiròfan gràcies a l’honestedat del neurocirurgià que anava a operar-me; 2. Assistir impotent al gradual empitjorament dels símptomes que ja feia temps havien començat a afectar la meva vida diària; o 3. Creure en el camí que VOSTÈ va emprendre fa més de 35 anys i que va ser criticat per la majoria de neurocirurgians (no sé si per falta de coneixement o per altres raons) i posar la meva vida en les seves mans. Després de parlar amb pacients operats per vostè, consultar amb els meus éssers estimats i escoltar la meva raó i el meu cor, no vaig tenir cap dubte i vaig arribar al seu Institut a Barcelona.

Trobar-me en presència d’un gran home tan humà i proper, recolzat per un equip de professionals igual de meravellosos, va ser una confirmació ulterior: aquella era l’elecció correcta, l’única elecció possible.

Cinc anys després de la intervenció del Filum Terminale, anys en els quals he recuperat gradualment moltes capacitats físiques que semblaven definitivament perdudes, vaig recollir la ressonància magnètica que faig cada any i, com sempre, vaig posar-me a llegir l’informe amb certa por. La ciència ha tornat a donar-li la raó a vostè, en l’informe està escrit: “ Raquis: la cavitat siringomièlica cèrvicodorsal resulta clarament reduïda tant en el calibre màxim, anteriorment de 7,4 mm i ara de 4,5 mm, com en l’extensió craniocaudal, anteriorment estesa de C3 a D4 i actualment amb origen en correspondència de la limitadora inferior de C4 i terminació en correspondència del terç mitjà del soma D4.”

Qui coneix bé aquestes malalties greus, sap perfectament com n’és de gran aquest resultat i que no exagero si dic que Vostè va ser “la meva llum al final del túnel”.

Aleshores, vull donar-li públicament les gràcies a Vostè i al seu equip per haver-me regalat a mi i a molts altres pacients, que es van confiar a vostè i es van entregar a les seves mans, una nova i meravellosa oportunitat de viure.

Amb tot el meu afecte i la meva infinita gratitud.

Rita Capobianco.