Per a més informació sobre el postoperatori

Última actualización: 18/07/2019, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Numero colegiado 10389. Neurocirujano y Neurólogo.

Riscos i complicacions

En general, els riscos d’aquestes intervencions són els propis de qualsevol intervenció quirúrgica, com la infecció o hemorràgia a la zona de la ferida quirúrgica.

Les malalties prèvies del pacient condicionen el postoperatori i l’evolució subsegüent.

Els riscos intraoperatoris específics de cada tècnica utilitzada, s’indiquen al pacient prèviament a la intervenció i han d’estar reflectits en el consentiment informat a signar.

Postoperatori

Segons el tipus de tècnica operatòria, el cirurgià indica els temps de recuperació, les contraindicacions durant aquesta, la medicació postoperatòria i els controls de la ferida quirúrgica, fins a la seva completa curació.

Tal com succeeix després de qualsevol intervenció quirúrgica, en el període postoperatori els símptomes previs poden tenir fluctuacions; en la majoria dels casos obtenint una millora progressiva amb l’alleujament i desaparició dels dolors i de la inflamació –al llarg d’uns mesos o durant el primer any posterior a l’operació–.

En el cas de persistència de les seqüeles a llarg termini

Quan un símptoma a causa de l’evolució de l’hèrnia/protrusió prèvia a l’operació d’exèresi –de dolor, irradiació, inflamació, alteració de la sensibilitat o pèrdua de força–, no disminueix, no millora, persisteix invariant o fins i tot augmenta, el pacient pot témer que el tractament quirúrgic no hagi tingut èxit i/o que inclús sigui responsable de què el trastorn perduri.

El primer que ha de fer és consultar l’especialista, qui s’ocuparà, –mitjançant les visites i les proves complementàries oportunes–, de:

1. Comprovar i després confirmar al malalt que:
 

• S’ha eliminat la tracció medul·lar amb èxit –en el cas de coexistència d’una Malaltia del Filum–.
• S’ha aplicat la tècnica correcta d’exèresi de l’hèrnia/protrusió.
• S’han col·locat correctament els eventuals empelts o caixes intersomàtiques i s’ha triat un material compatible i segur per al cas particular.

2. Descartar o confirmar:
 

• Que no hi hagin hagut complicacions postoperatòries –traumes o esforços abans d’hora durant el període postoperatori–, que puguin haver complicat la curació de les vies nervioses afectades.
• Altres diagnòstics associats: una vegada operada l’hèrnia/protrusió, és possible detectar altres patologies dels discs, que amb el quadre clínic anterior no es podien diferenciar, però que ara són molt més evidents (estenosi del canal, síndrome de Baastrup, facetaria, etc.) i poden provocar símptomes similars i a les mateixes vies afectades.

En el cas que es detecti alguna causa entre les esmentades, es procedeix a tractar-la i al seguiment ulterior del pacient, fins a la remissió completa dels símptomes.

Per altra banda, en el cas que s’hagi descartat qualsevol possibilitat de les citades en els punts 1 i 2, es pot assumir que el símptoma pot romandre a causa d’una lesió probablement irreversible, i que llavors serà difícil que remeti. Fins i tot, existeixen seqüeles de lesions irreversibles que poden tenir una evolució encara que s’elimini l’hèrnia/protrusió. El símptoma corresponent pot anar empitjorant ulteriorment, perquè és impossible tant recuperar com aturar la degeneració del teixit nerviós afectat.

En aquests casos, el metge podrà recomanar tractaments pal·liatius, simptomàtics i conservadors idonis per a cada malalt.