Luxacions Vertebrals

Complicacions

Les complicacions d’una luxació vertebral general consisteixen en la agravació dels símptomes que provoquen, amb el resultat d’un empitjorament de la qualitat de vida del pacient (per exemple, arribant a parèsia, paràlisi o pèrdua completa de la sensibilitat). Mentre la luxació persisteix, també pot causar possibles danys en els nervis, medul·la espinal o vasos sanguinis al voltant de l’articulació luxada.

La luxació vertebral que pot tenir les complicacions més greus és l’atlanto-axoide, és a dir la separació entre odontoides de la superfície de l’atles amb la que s’articula. En aquest cas, com també els casos més greus de luxació cervical, aquesta pot comprimir la mateixa medul·la i provocar lesions neurològiques o vasculars, arribant fins i tot a seccionar la medul·la espinal, provocant la mort. Per això, acostuma a ser operada des del moment en què es diagnostica.

Tractament

– El tractament conservador indicat per les luxacions vertebrals en general, consisteix en la immobilització vertebral i administració de medicaments antiinflamatoris i antiàlgics, evitar carregar pesos a la columna, reduir esforços, fer fisioteràpia, etc. En algun cas, pot ajudar a millorar, però poques vegades és resolutiu.

– En la majoria dels casos, per la compressió d’estructures nervioses o per l’amenaça que aquesta es produeixi, està indicat procedir al tractament quirúrgic, mitjançant artròdesi vertebral amb instrumentació. Es tracta d’una cirurgia que es realitza per fusionar de manera permanent dos o més ossos en la columna vertebral, per a que no hi hagi moviment entre ells.

Resultats

La tècnica quirúrgica d’artròdesi vertebral amb empelts, pròtesi i instrumentació utilitzada en les luxacions vertebrals pel nostre Servei, majoritàriament té resultats excel·lents, amb un nombre de complicacions mínim.

Exemple

-Cas Nº 312

Pacient de 16 anys que després d’un traumatisme jugant a futbol presenta una luxació cervical entre la segona i la tercera vèrtebra cervical, operat amb èxit (Fig . 1,2,3,4).

Fig.1 Radiologia simple lateral on no s’aprecia cap anomalia.

Fig.2 Radiografia en flexió de la columna cervical on la fletxa mostra el nivell de la luxació.

Referencias Bibliográficas

1. Chechik O, Wientroub S, Danino B, Lebel DE, Ovadia D. (2013) “Successful conservative treatment for neglected rotatory atlantoaxial dislocation.”, Journal of Pediatric Orthopaedics, 33(4), pp. 389-392.
2. Iizuka H, Iizuka Y, Kobayashi R, Takechi Y, Nishinome M, Ara T, Sorimachi Y, Nakajima T, Takagishi K. (2013) “Characteristics of idiopathic atlanto-axial subluxation: a comparative radiographic study in patients with an idiopathic etiology and those with rheumatoid arthritis.”, European Spine Journal, 22(1), pp. 54-59.
3. Ordonez BJ, Benzel EC, Naderi S, Weller SJ. (2000) “Cervical facet dislocation: techniques for ventral reduction and stabilization.”, Journal of Neurosurgery, 92(1), pp. 18-23.
4. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System^® Guía Breve”.
5. Sun Y. Yang, Anthony J. Boniello, Caroline E. Poorman, Andy L. Chang, Shenglin Wang, and Peter G. Passias (2014) “A Review of the Diagnosis and Treatment of Atlantoaxial Dislocations”, Global Spine Journal, 4(3), pp. 197-210.