El FS^® atura l’evolució de l’Arnold Chiari I

Publicat per ICSEB el 6 octubre, 2023

La Malaltia del Filum i la Síndrome Neuro-cranio-vertebral poden expressar-se mitjançant  diferents signes radiològics, entre els quals el descens de les amígdales cerebel·loses per sota del foramen occipital, també anomenat Síndrome d’Arnold Chiari I.

Quan l’equip neuroquirúrgic del Dr. M. B. Royo Salvador aplica el protocol quirúrgic del mètode Filum System^® a un malalt amb Arnold Chiari I, l’objectiu de la intervenció és eliminar-ne la causa de la patologia; aturant de tal forma l’evolució de la malaltia, tant pel que fa a signes com a símptomes.

A part de bloquejar el descens perquè no augmenti més, seccionant el lligament del Filum Terminale s’anul·la la tracció que afecta a tot el sistema nerviós, permetent així la recuperació dels teixits, les funcions i les lesions que siguin reversibles en el moment de l’acte quirúrgic.

Si l’organisme, després de la intervenció, té algunes característiques d’elasticitat i els factors orgànics que permetin recuperar la posició anatòmica més adequada; s’ha comprovat que en certs casos les amígdales cerebel·loses tendeixen a tornar a pujar cap al foramen màgnum.

En la casuística del nostre Institut, en algun cas aquest ascens s’observa en 1-2 anys, mentre que en altres casos, al llarg dels primers 5-10 anys postoperatoris (Fig. 1).

El fet que mitjançant una acció quirúrgica indirecta i localitzada en una altra zona anatòmica, es produeixi el canvi de la posició de les amígdales cerebel·loses, juntament amb la millora clínica que experimenten els pacients; pels nostres metges és una confirmació més de què la causa de la patologia s’ha eliminat, deixant de ser activa i de traccionar la mèdul·la, el tronc encefàlic i la columna vertebral.

Per aquest motiu, juntament amb 30 anys de resultats excel·lents en general, podem confirmar que el tractament del Filum System^® atura l’evolució de la Síndrome d’Arnold Chiari I, amb la desaparició o la millora dels seus símptomes subjectius amb una recuperació satisfactòria dels signes neurològics objectius, i en alguns casos també amb la recuperació parcial o total de la situació anatòmica de les amígdales cerebel·loses, amb una notable millora de la qualitat de vida del pacient – a curt, mitjà i llarg termini-.

Bibliografia: