Última actualització: 28/11/2023, Dr. Miguel B. Royo Salvador, Número de col·legiat 10389. Neurocirurgià i Neuròleg.

La Síndrome o Malaltia de Baastrup o Artrosi interespinosa lumbar, consisteix en un procés degeneratiu relacionat amb el desenvolupament d’una pseudoarticulació entre les apòfisis espinoses i l’aparició de fenòmens artròsics. Es defineix com una varietat peculiar d’artrosi axial.

Es tracta d’una condició en la qual les apòfisis espinoses contigües s’aproximen entre elles i freguen, produint una sobrecàrrega mecànica i canvis en les superfícies òssies. Es produeix sovint entre les vèrtebres lumbars tercera, quarta i cinquena.

La Síndrome de Baastrup és una causa poc coneguda, tot i que no excessivament minoritària, de dolor lumbar. La gènesi del dolor atribuïble a la malaltia de Baastrup es pot explicar de dues maneres: la irritació de les corticals adjacents i la distensió de la bossa interapofisària, que en alguns casos pot separar les superfícies corticals afectades.

Efectivament, l’Artrosi interespinosa pot anar acompanyada de la formació de bosses adventícies- la bursitis és la inflamació o irritació d’unes bosses plenes de líquid, anomenades bosses, que es localitzen en alguns llocs on hi ha punts de frec, com els músculs, els tendons o els ossos-.

Els malalts freqüentment pateixen crisis agudes i repetides de lumbàlgia. La simptomatologia augmenta progressivament al compàs de l’evolució de la malaltia, fent-se gairebé constant i apareixent en tot moviment o càrrega de la regió lumbar, amb la consegüent limitació dels moviments – especialment de flexió i extensió- de la zona.

Des del punt de vista radiològic, la Síndrome de Baastrup es caracteritza per: esclerosi de les superfícies en contacte, aplanament i hipertròfia de les apòfisis espinoses.

Els canvis anomenats en les superfícies òssies es poden observar en les radiografies de la columna vertebral o d’altres proves d’imatge, com la Tomografia Axial Computada (TAC).

La Malaltia de Baastrup s’associa sovint a la presència d’estenosi de canal, bombaments discals, enterolitiasis; per aquesta raó el diagnòstic a partir del quadre clínic és més difícil, pel que fa als símptomes de lumbàlgia no es poden atribuir de forma exclusiva a aquesta entitat.

Entre les causes de la Malaltia de Baastrup sembla fonamental la presència d’un augment notable de la lordosi lumbar, independentment de les causes per a les quals es produeix aquesta última.

La disminució del radi de la curvatura lumbar formada pels cossos vertebrals, produïda, per un augment de la lordosi, comporta una aproximació de la part posterior de les vèrtebres, arribant a posar-se en contacte les apòfisis espinoses entre si, el que afavoreix l’aparició del procés: els frecs entre les seves vores originen l’aparició de les noves superfícies articulars, formant-se secundàriament els cartílags que les recobreixen, la càpsula i fins i tot la sinovial.

Si es sumen moviments freqüents d’hiperextensió de la columna lumbar, bruscs i repetits, aleshores es produeix el contacte ossi directe, que normalment els lligaments espinosos, encoixinarien entre les apòfisis, amb predisposició a nous esquinçaments, aixafaments i crisi de lumbàlgia.

Tanmateix, qualsevol altra patologia que faciliti l’aparició d’un augment de la lordosi lumbar, pot constituir un factor de risc en el desenvolupament de l’artrosi interespinosa.

El factor de risc principal que sembla predisposar a la Malaltia de Baastrup és l’edat, ja que la patologia és més prevalent en la gent gran, sense diferència entre sexes.

Així mateix, qualsevol altra patologia que faciliti l’aparició d’un augment de la lordosi lumbar pot constituir un factor de risc en el desenvolupament de l’artrosi interespinosa.

La Síndrome de Baastrup es pot complicar principalment per la persistència dels símptomes de dolor lumbar i de limitació dels moviments i de l’activitat del pacient, afectant a la seva qualitat de vida.

En general, els tractaments que es poden identificar per la Síndrome de Baastrup són els següents:

– El tractament inicial és conservador i simptomàtic, amb analgèsics i/o AINE i rehabilitació.

– Si això no proporciona els resultats desitjats, es poden realitzar infiltracions locals sobre la bossa interapofisial, guiades per ecografia, amb molt bons resultats.

– S’han practicat diverses tècniques quirúrgiques per a tractar d’alleugerir els símptomes amb resultats molt controvertits.

– Segons el Filum System®:

La Síndrome de Baastrup es presenta sovint en pacients afectats per la Malaltia del Filum. La força de tracció caudal que genera aquesta malaltia, també afecta les articulacions interapofisials vertebrals, sobrecarregant-les i afavorint l’aparició de processos artròsics. A més a més, en la Malaltia del Filum amb o sense Escoliosi idiopàtica pot haver-hi un augment de la lordosi lumbar que causa l’artrosi interespinosa. Per aquesta raó, abans de tractar aquesta última, realitzem el protocol diagnòstic del Filum System®, per a detectar una possible Malaltia del Filum que precisaria tractar-se com a primera opció.

1. Arias Fernández J, Broncano Cabrero J, Bondía Gracias JM, Aquerreta Beola JD: Manifestaciones radiológicas del síndrome de Baastrup en la edad pediátrica. Radiología 2013; 55(5): 447-450.
2. Granados Menéndez M, Angeli Montesinos Fernández I: Acta Rehumatológica 29 2014 Vol. 1 No. 1:6 doi: 10.3823/1305iMedPub Journalshttp://journals.imedpub.com© de Baastrup.
3. Kwong, Y., Rao, N., Latief, K. MDCT findings in Baastrup disease: Disease or normal feature of the aging spine? AJR Am J Roentgenol. 2011; 196 (5): 1156-9.
4. Maes, R., Morrison, WB., Parker, L., Schweitzer, ME., Carrino, JA. Lumbar interspinous bursitis (Baastrup disease) in a symptomatic population: Prevalence on magnetic resonance imaging. Spine 2008; 33 (7): E211-215. 2.
5. Mayayo Sinuésa E. Soriano Guillénb A.P. Vela Marína AC: Artrosis interespinosa (síndrome de Baastrup): presentación de un caso y diagnóstico por imagen Interspinous arthrosis
6. Pinto, PS., Boutin, RD., Resnick, D. Spinous process fractures associated with Baastrup disease. Clin Imaging. 2004; 28 (3): 219-22.
7. M. B. Royo-Salvador (2014), “Filum System^® Guía Breve”.