Yolanda Garagorri. Síndrome d’Arnold Chiari I, Siringomièlia i Escoliosi
Data d´intervenció: desembre 2005
Era dimarts 13, com avui, quan vaig entrar a quiròfan per a que el Dr. Royo, tallés el meu fillum terminale. Després que ho fes no és que els canvis fossin espectaculars, no ho pretenia, però tampoc anava enganyada. El primer canvi va ser a l´estona de sortir del quiròfan, el meu “babinski” era normal. Al dia següent, estava dreta quan em vaig aixecar del llit, per primer cop en molt temps.
Amb el pas dels dies, van anar desapareixent els espasmes que m´agafaven els últims mesos, una tremolor de cames a l´aixecar-me de la cadira, una costant sensació de fred i puc estirar les cames quan estic estirada. En canvi, el més significatiu en el meu cas són les mans, sobretot l´esquerra, que era una mà inservible, amb la qual ara obro més i puc fer més coses. En el meu cas, aquests canvis fan que la meva vida sigui més fàcil i tan sols per això, val la pena intentar-ho. Si em necessiteu, si voleu preguntar-me qualsevol cosa o simplement coneixem, aquestes són les meves senyes: Yolanda Garagorri Arregui E-mail: [email protected]