Virginia. Síndrome de tracció medul∙lar. Síndrome d’Arnold Chiari I, Escoliosi idiopàtica.

Publicat per ICSEB el 15 setembre, 2011

Data d´intervenció: juny 2010

Em dic Virginia, tinc 37 anys i sóc natural de Bilbao. Exposo les meves circumstàncies, en primer lloc per agrair al Dr Royo i Dr Fiallos, així com a la resta de l´equip, la bona atenció, senzillesa i efectivitat en les consultes i operació quirúrgica filum terminale que em va ser practicada el 8/6/2010 i que han alleujat els símptomes que patia.

Al marge que el meu desenvolupament des de la infància ha estat complex per retard psicomotor, dèficit de llenguatge, i altres, al juliol de 2004 (30 anys) vaig anar al Neuròleg perquè em queia de genolls amb certa freqüència fallant més una banda que un altre, sense poder donar explicació ja que patia caigudes sense contorsió, ni ensopegada. En la ressonància magnètica de 8 juliol 2004 vaig ser diagnosticada de MALFORMACIÓ DE CHIARI I però no vaig rebre cap explicació d´aquesta malaltia ni de la seva evolució en el futur.

El temps transcorria i cada vegada apareixien símptomes diferents, com cansament generalitzat, nàusees matinals, vòmits, restrenyiment, apatia, tics, dolor al costat esquerre … Durant anys no s´ha pogut justificar la seva causa o origen, que coincidint amb la regla em deixaven prostrada al llit sense que em pogués moure, ni tan sols canviar de postura. Fins i tot la meva ginecòloga em va alertar que podia tractar-se de menopausa precoç, conseqüència de la malformació neurològica. Davant aquesta situació cada vegada més dolorosa i persistent, en consultes mèdiques s´em va indicar tractament per a vòmits, fibromiàlgia o fatiga crònica, antiinflamatoris, antidepressius i ansiolítics.

El primer neurocirurgià al qual vaig anar no optava per operació ni cap solució. El neuròleg em recomanava que seguís les indicacions i medicació del internista, i que tornés en el termini d´un any. Però la meva situació era insuportable pels episodis dolorosos i altres símptomes que m´anaven recloent i afectaven a diverses àrees de la meva vida.

A través d´internet, un familiar va localitzar l´Institut Chiari i ni jo, ni la meva família, varem dubtar en consultar el meu cas. El diagnòstic va ser clar, i la meva situació em abocava a buscar una solució que la medicina tradicional no em brindava i que només m´oferia píndoles i píndoles, sense avaluar la meva qualitat de vida.

El 8 juny 2010 vaig ser operada a la Clínica Cyma i la meva millora ha estat, i és en l´actualitat, evident. No prenc medicació, simplement algun Ibuprofè amb les molèsties premenstruals. Sé que la malformació hi és, però l´alleujament ha estat concloent: han cessat les nàusees, el dolor intercostal esquerre i la majoria dels tics, també ha disminuït el desassossec que era perenne amb mi. Veig el futur amb esperança i potser hagi retardat la degeneració que comporta la pròpia malaltia.

Moltes gràcies Dr Royo i remeto aquest testimoni per si bonament la meva experiència pugui servir a altres/as que estiguin en la situació que he narrat i que avui és cosa del passat.

Atentament,

La seva pacient Virginia