Referim una carta oberta del Dr Francesco Croce, metge-pacient intervingut de secció del filum terminale, del qual podeu veure també el testimoni en aquesta mateixa pàgina web – apartat “Testimonis”)

Després de tres anys des de la intervenció de secció del filum terminale realitzada per l´Institut Neurològic de Barcelona, dirigit pel Dr.Royo Salvador, i amb motiu de la creació d´una associació AI.SAC.SI.SCO, que s´ocupa dels “filumtomizados”, tinc l´obligació moral de posar en coneixement de tots els inscrits, però sobretot dels malalts afectes d´Arnold Chiari, Siringomièlia i Escoliosi, dels resultats clínics i radiològics de la meva experiència personal de pacient / metge, esperant que aquesta carta pugui ajudar a tothom que tingui idees confuses sobre aquest tema.

Després de tres anys de la intervenció puc afirmar amb certesa clínica i radiològica que la Secció del filum terminale ha servit per fer desaparèixer símptomes com: dolor interescapular esquerre, reducció de la força extremitat superior dreta, parestèsies a les extremitats inferiors, nistagmus, apnees nocturnes i confusió mental.

L´únic símptoma encara present és un dolor en les cames, del que cap dels neurocirurgians interpel, inclòs el Dr Royo, ha sabut donar-me una explicació científica adequada.

Respecte a les evidències radiològiques, hi ha hagut una reubicació de les amígdales cerebelosas, del con medul.lar, la reducció de l´amplitud de la cavitat siringomiélics cervical.

No obstant aquestes evidències clíniques i radiològiques, continuo trobant davant l´escepticisme dels col.legues neurocirurgians, excepte algun mentalitat més oberta, i això desgraciadament explica les dificultats de les persones que em truquen per demanar-me aclariments sobre aquestes patologies.

Voldria, de fet, comunicar a tots els pacients que la Secció del filum terminale amb tècnica neuroquirúrgica la realitza exclusivament el Dr Royo a Barcelona, i que aquesta tècnica, per la meva experiència personal, i no només, és totalment lliure de riscos.

Els convido a no confiar en els que sostenen realitzar la mateixa intervenció.

Els convido a més, rotundament, a no deixar que els obrin el crani, no és útil i la majoria de les vegades fins i tot empitjora la situació clínica pre-existent.

Ara bé, em pregunto com sigui possible tenir dubtes entre deixar-se obrir el crani (amb els riscos que comporta: mort, paràlisi, etc.) I fer un banal tall a nivell coccígea; malauradament l´explicació està en el que he dit abans, els meus col.legues segueixen sent escèptics també davant les evidències clíniques i radiològiques, i això desgraciadament es transmet als pacients.

Després hi ha la part econòmica, que potser és l´obstacle més desagradable.

Espero que la creació d´aquesta associació pugui ajudar a les persones a resoldre aquest problema.

Perdonin però he hagut de ser voluntàriament sintètic, així com evitar termes tècnic / científics perquè tothom pugui comprendre´m.

ESPERO QUE AQUESTA CARTA AJUDI A TOTS ELS QUE TENEN LES IDEES CONFUSES.

AIXÒ ÉS EL QUE HAVIA DE FER.

DR. FRANCESCO CROCÈ