Basilio Martínez. Malformació de Chiari I

Publicat per el 7 juny, 2006


Basilio_martinez

Data d´intervenció: juny 2006

esp

Des que quasi tinc ús de raó, recordo sensacions estranyes i molestes, que l´esdevenir del temps van donar “explicació” mèdica. Així, ve a la meva ment el rebuig als esports d´acció, el mareig a classe de gimnàstica al fer determinats moviments, diverses dificultats en els processos d´atenció i de memòria que es feien més ostensibles amb els canvis bruscs de temps, durant els mesos de tardor i hivern i per temporades, i alguna que altra època o moments amb vivències d´ansietat no justificada. El meu cap fa repàs i compren que totes aquestes coses, i moltes altres més, sempre han estat allà, i encara que hi havia períodes de certa millora, romanen com latents, a l´aguait, insidioses, amb un “anar i venir”.

Ara tinc 48 anys. Fa uns 3-4 anys, juntament amb aquelles sensacions, que es van anar accentuant amb els anys, vaig començar a percebre de forma molt evident un cansament i esgotament físic que no es justificava per les activitats que desenvolupava, una rigidesa i molèsties accentuades al meu coll, espatlles i part inferior de l´esquena, i minva de les meves capacitats psíquiques, com una espècie de “nublo” o minva a l´hora de pensar, reflexionar i raonar. Moltes activitats diàries es convertien en una inclinada i dura costa amunt.

A l´estiu de 2004, i després d´haver sentit aquell cansament i minva psicofísica “inapropiada” de manera encara més intensa, vaig tenir el meu primer síncope, al que van seguir alguns més, durant sis mesos, sense que hi hagués cap fet vital que el desencadenés. De forma aparentment capritxosa, es produïen a qualsevol lloc (un caixer automàtic, una cafeteria, una botiga, a l´agafar la llet de la nevera) i més d´un cop vaig rebre un impacte al caure a terra. Vaig comprendre que alguns d´ells es produïen (perquè em donava temps a percebre la seqüència a càmera lenta), amb determinats moviments bruscs del coll, o caminar ràpid, tot hi que no sempre. Vaig utilitzar el meu bon domini de les tècniques de relaxació (mental i muscular) i la meva “sang freda”, i vaig aconseguir que alguns d´ells quedessin bloquejats i no arribessin al final (no és una experiència per a dèbils del cor). Finalment, van anar desapareixent, a la vegada que cuidava també, de manera exquisita, qualsevol tipus de moviment ràpid i brusc amb el coll.

Sent un professional de la salut mental, vaig descartar d´entrada les explicacions que em donaven varis col·legues (crisis d´ansietat o angoixa, trastorn d´ansietat generalitzada, etc.). La meva esposa i jo vam començar la busca d´una explicació diferencial cardiològica i/o neurològica. Mentre es començaven a realitzar les proves diagnòstiques a l´ús a ambdues especialitats de forma molt consensuada, cada cop em trobava pitjor, afegint al catàleg de símptomes, la presència d´un “nus a la gola” molt molest, pèrdua d´audició, presència de brunzits i dificultats d´acomodació visual al meu ull dret. I si això no era suficient, greus alteracions en el manteniment de la son (que eren molt manifestes durant els mesos de fred a l´hivern). Mentre els Cardiòlegs no van trobar res rellevant (llevat d´un cor magnífic des de tots els punts de vista funcionals i estructurals), els Neuròlegs i Traumatòlegs van assenyalar la presència d´un Arnold-Chiari I (fins a la C1), la 5ª vèrtebra cervical obliterada parcialment, i signes d´escoliosi dorso-lumbar, juntament amb una protrusió discal L5-S1.

Els mesos següents van ser un empitjorament progressiu, amb alguns breus períodes de respiració simptomàtica. No se m´oferia cap solució o alleujament a curt termini, llevat del plantejament “conservador” d´esperar a que tots els símptomes fossin molt més ostensibles i/o produïssin alteracions encara més severes per intervenir amb la tècnica “clàssica” a Chiari I. Per si no era suficient (qui pateix no pot esperar patir cada dia més), i aleshores vaig trobar a les publicacions científiques, la tècnica de la secció del fillum-terminale com una alternativa plausible. Vaig decidir sotmetre´m a ella per varis motius: hi ha un fonament empíric, la tècnica és simple i amb mínim riscs, podia preveure millora i fins hi tot el fre a l´evolució de la meva malaltia.

Han passat quasi dues setmanes, i els beneficis són clars i de manera objectiva en diversos aspectes. Per una banda, la meva visió ara és millor, sense cap dificultat a l´acomodació visual, i sense les sensacions de pressió ocular que ja patia. La meva audició ha millorat ostensiblement, discriminant perfectament qualsevol soroll, i han decrescut els “sorolls” desagradables (casi inexistents al OI, i molt lleus i ja no continus al OD). La meva columna ara es manté, per tendència “natural”, en una posició recta en horitzontal i vertical (jo solia caminar amb espatlles decantades i encorbades, sent els meus moviments més harmoniosos, i pràcticament han desaparegut les molèsties que patia al llarg de tota la columna. Per altra banda, ha disminuït significativament la sensació de cansament físic i pesadesa, i les meves facultats mentals estan significativament millor des de tots els punts de vista (atenció, memòria, raonament, concentració, etc.). El meu son ara és molt més reparador, dormo més hores, i de manera més profunda (si bé s´haurà d´esperar a l´hivern, ja que amb el fred s´accentuen les alteracions del mateix).

Hi ha altres petits aspectes (que a la vegada, són grans) que un compren, després, que tenien a veure en el meu cas amb aquesta malaltia i que s´havien anat perdent gairebé sense que un se n´adoni. He recuperat la “riquesa cromàtica”, els matisos dels colors, les venes dels meus ulls que sempre estaven molt vermelles s´han vist molt alleugerades, i fins hi tot sembla ser que ha disminuït la meva tensió ocular a límits normals (que estaven descompensats en ambdós ulls, i al dret saltava a una zona frontera amb la zona elevada). Ara també observo que les meves pupiles són pràcticament de la mateixa grandària.

Personalment, i al marge de les diverses explicacions de Chiari I, les conseqüents intervencions terapèutiques, i les polèmiques establertes al respecte, la secció del fillum terminale pot reportar beneficis immediats i ha de ser considerada una tècnica de primera elecció degut el mínim risc que comporta en front de la tècnica “clàssica”.

Basilio Martínez

E-mail: basili@correo.cop.es

 



Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034