<\/p>\n
Data de la intervenci\u00f3: Juny del 2011<\/strong><\/p>\n Tot va comen\u00e7ar al 2008 quan nom\u00e9s tenia 18 anys. Vaig comen\u00e7ar a tenir estranys dolors, vertigen, p\u00e8rdues d\u2019equilibri, espasmes musculars i debilitat a les extremitats; per\u00f2 segurament m\u2019estic oblidant de moltes m\u00e9s coses. Sense entendre massa el que em passava, vaig anar directament al metge. Ell va pensar, de seguida, que la causa era de l\u2019estr\u00e8s pels ex\u00e0mens per\u00f2 jo estava conven\u00e7uda que no era per aix\u00f2. Aleshores em va enviar a fer un esc\u00e0ner cerebral que al final no va concloure res. Sense poder gaireb\u00e9 caminar, a causa d\u2019aquests s\u00edmptomes, vaig decidir consultar amb diferents metges abans de descobrir el que patia.<\/p>\n En un any vaig visitar:<\/p>\n En veure que tot aix\u00f2 no desembocava en res; tot i que clar, nom\u00e9s he esmentat els especialistes que he visitat, per\u00f2 m\u2019he estalviat d\u2019esmentar tots els ex\u00e0mens m\u00e8dics als que em vaig arribar a sotmetre. El meu metge de cap\u00e7alera va decidir fer-me fer una RM de la medul\u00b7la espinal (va ser un dels \u00faltims ex\u00e0mens que no m\u2019havia fet encara). Vull precisar que m\u2019era impossible fer la meva vida normal, i a part s\u2019hi afegien les dificultats per a despla\u00e7ar-me, i estant asseguda tenia un fort vertigen, era insuportable. Estant tombada tampoc em sentia b\u00e9, l\u2019\u00fanic moment del dia en que em sentia tranquil\u00b7la era quan dormia. La resta del temps es convertia, realment, en un infern total.<\/p>\n Aleshores em vaig fer una RMN de la medul\u00b7la, pensant que una vegada m\u00e9s, aix\u00f2 no em serviria de res. Em vaig sorprendre i vaig tenir p\u00e0nic quan vaig llegir que tenia \u201cun quist siringomi\u00e8lic de D8 a D10\u201d. Despr\u00e9s d\u2019haver mirat per internet el que aix\u00f2 significava, vaig pensar que la meva vida s\u2019aturaria. Explicaven en diferents p\u00e0gines que l\u2019estat aniria deteriorant-se i que existien moltes probabilitats de que acab\u00e9s en cadira de rodes (fins i tot arribant a un estat vegetatiu).<\/p>\n Vaig anar corrents a veure al meu metge de cap\u00e7alera qui desconeixia la malaltia. B\u00e9, \u00fanicament el nom, mai havia conegut una pacient que tingu\u00e9s aquesta patologia. Em va confirmar, aleshores, que aquesta era una malaltia rara i greu i que un neur\u00f2leg seria el m\u00e9s indicat per a respondre a les meves preguntes. Aleshores vaig anar a la consulta d\u2019un neur\u00f2leg que em va dir: \u201c tot aix\u00f2 no \u00e9s res, \u00fanicament una petit cavitat que hi cont\u00e9 aigua, res m\u00e9s. No pateixi per res\u201d. Cosa que em va semblar estrany, vist que els meus s\u00edmptomes i tot el que entenia sobre la malaltia. Sempre tan despitada i malalta, vaig comen\u00e7ar a llegir f\u00f2rums d\u2019Internet. Parlaven d\u2019una operaci\u00f3 que es practicava a Fran\u00e7a, per\u00f2 que era perillosa i hi havia pacients que sovint acabaven en pitjor estat. De cap de les maneres jo em deixaria operar amb aquesta t\u00e8cnica.<\/p>\n Aleshores vaig descobrir la p\u00e0gina web del Doctor Royo on hi vaig llegir tots els testimonis que hi havia (diverses vegades). Em vaig posar en contacte amb els operats per a assegurar-me de que tot era cert i aix\u00f2, en efecte, em va semblar espectacular. Sense tenir encara els fons i patint tant, vaig anar a veure a un gran neurocirurgi\u00e0 al centre de refer\u00e8ncia d\u2019aquesta malaltia, el Dr. Kremlin Bicetre. Em va explicar que ell no operava en el meu estat actual -practicant la metodologia francesa- \u00fanicament quan estigu\u00e9s en cadira de rodes i que el Dr. Royo era un \u201cxarlat\u00e0\u201d. Me\u2019n vaig anar d\u2019allar amb despit, sense saber ja qu\u00e8 fer, veient que el meu estat es deteriorava dia rere dia, sense gaireb\u00e9 no poder-hi fer res. Aquest professor va ser l\u2019\u00faltim doctor franc\u00e8s que vaig visitar en relaci\u00f3 a la Siringomi\u00e8lia. Havent sentit nom\u00e9s coses positives respecte a la intervenci\u00f3 que es realitza a Barcelona, vaig prendre la decisi\u00f3 d\u2019operar-me all\u00e0. De fet, aprofito per a agrair a l\u2019Estelle i a totes les persones que van dedicar-me el seu temps responent-me.<\/p>\n Aleshores vaig contactar per correu electr\u00f2nic amb l\u2019Institut on em van demanar venir per a una visita amb les meves proves per a veure si el meu cas era operable o no. Vaig lluitar per a poder viatjar fins all\u00e0, utilitzant les poques forces que em quedaven. Aix\u00f2 va ser al febrer del 2010. Aquest Institut i la intervenci\u00f3 del Filum Terminale era la meva \u00fanica oportunitat i hi vaig posar-hi totes les meves esperances.<\/p>\n El Doctor Royo em va donar la bona not\u00edcia: era candidata a operar-me i esperaba que no totes les c\u00e8l\u00b7lules estiguessin mortes. Llavors vaig comen\u00e7ar a estalviar amb el meu petit salari d\u2019estudiant. Continuava parlant amb els pacients operats, passava els dies llegint els testimonis a la web del Dr. Royo, preferint d\u2019aquesta manera oblidar a tots els malalts francesos que veia als f\u00f2rums parlant del seu deteriorament diari. Els seg\u00fcents mesos, em van deixar respirar una mica en relaci\u00f3 als s\u00edmptomes, on hi havia dies que amb prou feines podia despla\u00e7ar-me; en canvi, altres dies puc afirmar que no m\u2019anava tant malament. Era molt aleatori. Aix\u00ed que igualment s\u2019havia d\u2019actuar r\u00e0pidament.<\/p>\n Al 27 de juny del 2011, \u00e9s a dir fa un any i quatre mesos, em vaig poder operar gr\u00e0cies a les ajudes dels meus parents i a la meva economia. La intervenci\u00f3 va anar molt b\u00e9. La cl\u00ednica \u00e9s molt moderna, molt m\u00e9s que els hospitals i cl\u00edniques franceses, amb un equip molt professional i c\u00e0lid (cosa que \u00e9s important per als pacients).<\/p>\n A difer\u00e8ncia de la majoria dels pacients, no vaig sentir res d\u2019espectacular just despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Els s\u00edmptomes estaven ben presents. Aleshores vaig haver-me d\u2019armar de paci\u00e8ncia, parlar amb les persones que estaven a la meva situaci\u00f3 i un any m\u00e9s tard, despr\u00e9s de la visita de control, em van informar que havia recuperat reflexes i que havia recuperat 10 quilos de for\u00e7a a les mans (tenia 18 quilos abans de la intervenci\u00f3 i un mes despr\u00e9s en tenia 28). En relaci\u00f3 al vertigen, aix\u00f2 era aleatori, em vaig plantejar moltes preguntes, vaig tenir dubtes durant un per\u00edode per\u00f2 per sort tot el m\u00f3n estava aqu\u00ed per a recordar-me que la meva medul\u00b7la havia estat comprimida durant molt de temps (amb tres anys de s\u00edmptomes).<\/p>\n Nom\u00e9s feia falta temps per a que tot es tornes a recol\u00b7locar; cosa que puc afirmar a dia d\u2019avui, passat m\u00e9s d\u2019un any de la intervenci\u00f3. Puc confirmar que estic millor i no tinc gaireb\u00e9 cap s\u00edmptoma. He recuperat un 90% de les meves capacitats, puc fer vida totalment normal (cosa que vaig pensar que mai m\u00e9s tornaria a ser possible). Estic encantada amb l\u2019operaci\u00f3 i agraeixo a tot l\u2019equip la seva amabilitat i professionalitat, aix\u00ed com a totes les persones que han estat al meu costat durant aquesta dura prova.<\/p>\n Els deixo el meu correu electr\u00f2nic per a si tenen m\u00e9s preguntes:<\/p>\n sabreenamb93@gmail.com<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","tipos-de-testimonio":[327],"class_list":["post-49953","testimonios","type-testimonios","status-publish","hentry","tipos-de-testimonio-testimonis-siringomelia-idiopatica"],"yoast_head":"\n\n