<\/p>\n
Data de la intervenci\u00f3: Juliol del 2015<\/strong><\/p>\n El meu fill va comen\u00e7ar a tenir s\u00edmptomes als tres anys d\u2019edat. Vam anar a diferents pediatres i neur\u00f2legs que li van fer resson\u00e0ncies de crani i enc\u00e8fal. Res no indicava el diagn\u00f2stic, simplement se\u2019l tractava com a un nen amb migranya i asma. Tot i que dins meu, hi havia alguna cosa que em deia que aix\u00f2 no era aix\u00ed.<\/p>\n Ell seguia jugant i corrent, per\u00f2 es queixava de mal a la nuca i de dificultats a l\u2019hora de respirar. Les queixes van passar a intensificar-se i a ser m\u00e9s freq\u00fcents fins que un dia, als 5 anys d\u2019edat i mentre estava jugant al \u201cpilla-pilla\u201d amb els seus cosins, es va apropar a mi sense pr\u00e0cticament poder respirar. Tot i estar en una festa, vam tornar a casa per agafar el seu inhalador i va ser aleshores quan va perdre el coneixement. En aquell moment vaig pensar que havia perdut al meu fill. Alguna cosa em deia que ell ni patia de migranya ni tenia asma; jo mateixa s\u00f3c asm\u00e0tica i s\u00e9 molt b\u00e9 el que \u00e9s tenir asma.<\/p>\n Al dia seg\u00fcent, vaig demanar que li fessin una nova resson\u00e0ncia. El neur\u00f2leg ens va demanar consultar urgentment amb un neurocirurgi\u00e0. Quan va arribar el dia de la visita, el neurocirurgi\u00e0 ens va recomanar fer-li una craniotomia el m\u00e9s aviat possible. En aquell moment, el meu fill ni tan sols podia somriure, ja que l\u2019esfor\u00e7 de fer-ho li provocava dificultat per a respirar i per aix\u00f2 cada vegada hav\u00edem de corre cap a l\u2019hospital. La falta d\u2019aire s\u2019explica perqu\u00e8 hi ha una compressi\u00f3 del bulb, que \u00e9s el responsable de la respiraci\u00f3. El seu bulb estava bastant pressionat per les am\u00edgdales cerebel\u00b7loses.<\/p>\n Li van practicar la intervenci\u00f3 el 5 de juny del 2013. El post-operatori va ser molt dif\u00edcil: en Leonardo tenia molts dolors, vomitava molt i havia d\u2019estar sempre prenent-se Tramal<\/em>. Va estar ingressat a la UCI durant 4 dies i, dos dies despr\u00e9s, va rebre l\u2019alta. Durant 15 dies, m\u00e9s o menys, no podia ni aixecar el cap i li feia molt de mal. La recuperaci\u00f3 va ser molt dura.<\/p>\n Els primers 9 mesos despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, ell va estar b\u00e9. Despr\u00e9s va tornar a presentar els mateixos s\u00edmptomes d\u2019abans, per\u00f2 els mals de cap van passar a ser diaris i acompanyats de n\u00e0usees i v\u00f2mits.<\/p>\n Vam tornar a veure al neurocirurgi\u00e0 i aquest ens va recomanar fer una nova cirurgia per\u00f2, aquest cop, m\u00e9s agressiva. Nosaltres no vol\u00edem que li fessin, ja que, a m\u00e9s dels seriosos riscos implicats, els metges tenien la intenci\u00f3 de posar-li dues plaques en la zona cervical, reduint la mobilitat a la nuca en un 40%. \u00c9s com si hagu\u00e9s de viure amb un collar\u00ed cervical per a tota la vida.<\/p>\n Al juliol del 2015 vam anar a Barcelona. All\u00e0, a part de diagnostica-li la S\u00edndrome d\u2019Arnold Chiari, li van diagnosticar tamb\u00e9 l\u2019inici de la Siringomi\u00e8lia. El 16 de juliol li van practicar la cirurgia i, a l\u2019endem\u00e0, ja va rebre l\u2019altra.<\/p>\n En Leonardo no va tenir molts dolors, nom\u00e9s en la zona de la intervenci\u00f3. No vomitava ni va tenir cefalees. Al cinqu\u00e8 dia del post-operatori ja est\u00e0vem visitant diferents punts tur\u00edstics de Barcelona. Vam anar en metro tot el dia i en cap moment es va queixar.<\/p>\n Actualment, en Leonardo porta una vida normal: juga, corre i entrena en una escola de futbol sense tenir dificultats per a respirar. Rarament t\u00e9 mal de cap i ha tornat a tenir sensibilitat als peus. La seva veu, que era nasal, ha millorat, i rarament es queixa de mal d\u2019esquena. Est\u00e0 m\u00e9s predisposat i motivat a anar a l\u2019escola, encara que abans no volia anar-hi ni tan sols quan eren horaris redu\u00efts (comen\u00e7ava a les 13h i sortia a les 15h).<\/p>\n Des que li van fer la intervenci\u00f3 a Barcelona, puc afirmar que ha tingut poqu\u00edssims episodis de dolor. Confesso que, en un principi, vaig tenir por de portar-lo a Barcelona, ja que no coneixia a cap metge que em recoman\u00e9s aquesta cirurgia, per\u00f2 vaig anar all\u00e0 gr\u00e0cies als testimonis de pares brasilers que hi havien portat als seus fills i s\u2019hi havien operat.<\/p>\n Estic segura que aquesta cirurgia ha sigut beneficiosa pel meu fill i \u00e9s per aquest motiu que la recomano a tots els qui pateixen de Chiari i Siringomi\u00e8lia.<\/p>\n Em poso a la vostra disposici\u00f3 per a qualsevol informaci\u00f3.<\/p>\n