<\/p>\n
Data d\u00b4intervenci\u00f3: juliol 2006<\/strong><\/p>\n Tenia 65 anys quan al Maig de 2005 em van comen\u00e7ar a desencadenar uns dolors punxants dins el cap, com desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques, que m\u00b4irradiaven a trav\u00e9s de la part posterior fins a a\u00e8ries frontals i per darrere els ulls. La seva duraci\u00f3 era de 15 a 20 segons per\u00f2 amb els mesos se\u00b4m van anar accentuant, els dolors eren m\u00e9s forts i repetitius. Despr\u00e9s em vaig comen\u00e7ar a notar que a vegades em costava deglutir el menjar. A l\u00b4arribar el mes de Desembre de 2005, com que em passava sovint, vaig anar a visitar-me al metge i em va dir que podia ser artrosi a les cervicals, nerviosisme, ansietat. Em van receptar antiinflamatoris i tranquil\u00b7litzants, per\u00f2 no em passava i cada dia anava empitjorant. Al veure que la medicaci\u00f3 no em feia efecte, al Gener de 2006 els dolors s\u00b4accentuaven, eren m\u00e9s repetitius, forts i insuportables, m\u00b4estava adonant que aquests atacs eren exacerbats (que em comen\u00e7aven) per tos, esternuts, pujar i baixar el cap bruscament, si parlava en veu alta, si escoltava sorolls forts, al anar al lavabo si feia for\u00e7a, moviment que feia amb el cap d\u00b4un costat a l\u00b4altre per veure quelcom, ja se\u00b4m desencadenaven, ja era horror\u00f3s el que m\u00b4estava succeint.<\/p>\n Els doctors Neurol\u00f2gics als que vaig rec\u00f3rrer cada cop, em van comen\u00e7ar a donar calmants i canvis de medicines tradicionals. Me les prenia totes i tots sabien els medicaments que prenia, ja que els deia la veritat a tots, sense enganyar a ning\u00fa. Tots acceptaven les medicines que anava prenent, esperant que algun em fes efecte, quasi tots eren calmants i el que passava era que em calmaven a estones una mica per\u00f2 jo em trobava com a drogada, no era jo, si sortia al carrer havia d\u00b4anar acompanyada, estava segura de mi mateixa, i si volia que els dolors no fossin tan forts cada cop havia de prendre m\u00e9s medicaci\u00f3.<\/p>\n Recordo que fins hi tot em vaig fer mirar la vista i les o\u00efdes, tot estava correcte.<\/p>\n Despr\u00e9s em van fer un TAC i no es veia res important. Em van enviar a un Neur\u00f2leg de a S.S, em va receptar un canvi de medicaments, per\u00f2 al no respondre em van fer un RM (Resson\u00e0ncia Magn\u00e8tica) i a m\u00e9s em vaig trobar amb les vagues de la S.S i no podia esperar de tant que patia, me la vaig fer pel meu compte.<\/p>\n Feia poc temps que m\u00b4havia comprat un ordinador, no sabia ni com funcionava, el que si que sabia era que per l\u00b4ordinador si em connectava a Internet ho trobaria tot. Vaig fer quatre classes com vaig poder i vaig entrar a Internet, a Publicacions Cient\u00edfiques. Com que no podia descansar, em passava hores de nit i de dia llegint i informant-me de tot, de mals de cap, neur\u00e0lgies cranials, migranyes, neur\u00e0lgies del trigemin i m\u00e9s, all\u00f2 per mi era un alleujament. La q\u00fcesti\u00f3, passar hores, per\u00f2 tamb\u00e9 era un infern, per\u00f2 jo sense poder trobar exactament el que em succe\u00efa i nom\u00e9s anava en busca d\u00b4una soluci\u00f3 o un remei per no haver de patir tant.<\/p>\n Quan vaig portar els resultats de la RM (Resson\u00e0ncia Magn\u00e8tica) al Neur\u00f2leg de la S.S., senyalava la pres\u00e8ncia d\u00b4una malformaci\u00f3 d\u00b4Arnold-Chiari I. Em va receptar altres medicacions i m\u00e9s, va tenir molta paci\u00e8ncia amb mi, i estic contenta per l\u00b4inter\u00e8s que em va dedicar per buscar-me un tractament efectiu i evitar-me la intervenci\u00f3 a la que ell sabia que jo em negava. Per\u00f2 em queixava molt i al no poder deglutir el menjar s\u00f2lid em va enviar al Neurocirurgi\u00e0 perqu\u00e8 m\u00b4inform\u00e9s i aix\u00ed va ser, molt atent i amb inter\u00e8s m\u00b4ho va explicar i amb tota l\u00b4amabilitat em va contestar a totes les preguntes. Em va dir que s\u00b4havia d\u00b4operar i jo li vaig dir que ja m\u00b4ho pensaria.<\/p>\n Tots els metges i neur\u00f2legs que havia visitat em deien que a ser possible no em deix\u00e9s intervenir el cap. M\u00b4havia passat tantes hores informant-me del que era la malaltia i en qu\u00e8 consistia la t\u00e8cnica de la tradicional operaci\u00f3, en les Publicacions Cient\u00edfiques, n\u00b4hi ha infinitat. Quan buscava a l\u00b4ordinador, tot molt ben detallat, m\u00b4horroritzava passar per aquesta intervenci\u00f3, \u00e9s agressiva, poques probabilitats de curaci\u00f3, un percentatge que no acceptava i amb moltes conseq\u00fc\u00e8ncies, clar est\u00e0, depenent de cada pacient, del temps que fa que pateix la malaltia i de les manifestacions cl\u00edniques ja existents.<\/p>\n Estava desesperada, no sabia qu\u00e8 fer, encara no havia trobat cap altra soluci\u00f3. Torno a entrar a l\u00b4ordinador, doncs hi ha tanta cosa per consultar i llegir, a mi se m\u00b4estava escapant alguna cosa que no sabia, despr\u00e9s se\u00b4m va acudir posar el seg\u00fcent: AJUDA MALFORMACI\u00d3 D\u00b4ARNOLD-CHIARI TIPO 1. Em van sortir altres publicacions diferents i vaig llegir, INSTITUT NEUROL\u00d2GIC DE BARCELONA. Vaig fer clic aqu\u00ed i em van sortir unes publicacions del Dr. MIGUEL B. ROYO SALVADOR, sobre la Malformaci\u00f3 d\u00b4Arnold-Chiari I, la t\u00e8cnica i en qu\u00e8 consistia la secci\u00f3 del FILUM TERMINALE. Consisteix en una petita obertura de l\u00b4os sacre, al final de l\u00b4esquena, on no existeix inconvenient d\u00b4alterar la mec\u00e0nica de la columna vertebral, es visualitza el filum terminale i se secciona amb t\u00e8cniques microquir\u00fargiques. Aix\u00ed \u00e9s com el Dr. ROYO m\u00b4ho va explicar pausadament i amb molta paci\u00e8ncia.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s, havia llegit altres publicacions seves, que a la meva manera d\u00b4entendre, el veia una persona molt professional. No m\u00b4ho vaig pensar m\u00e9s i vaig buscar en posar-me en contacte amb el Dr. ROYO. Em vaig posar a les seves mans i em va fer totes les proves necess\u00e0ries per la intervenci\u00f3. Per cert ja se m\u00b4havia declarat una petita Escoliosi. El 4 de Juliol de 2006 em va operar a la CL\u00cdNICA CORACHAN i el 5 de Juliol me n\u00b4anava a casa. El dia 6 quan em vaig aixecar del llit no em feia mal de cap, vaig esmorzar i ja podia empassar el menjar s\u00f2lid. Ni jo mateixa m\u00b4ho creia, el dia 12 em van treure els punts, quasi no vaig sentir res. Abans ja em sentia morta en vida, doncs m\u00b4anava deteriorant cada dia amb bastant rapidesa, ara estic viva i em sento molt b\u00e9 Gr\u00e0cies a D\u00e9u i al Dr. ROYO.<\/p>\n Estic summament agra\u00efda al Dr. ROYO, juntament amb tots els del seu equip. Vaig llegir en uns escrits seus que fa casi 30 anys de la seva vida que est\u00e0 investigant, treballant i posant en pr\u00e0ctica aquesta t\u00e8cnica, SECCI\u00d3 DEL FILUM TERMINALE, cosa que encara continua perfeccionant en les seves investigacions. Li desitjo que sigui tena\u00e7, que tingui aquesta valentia per poder continuar, curar a molts m\u00e9s pacients i que es valori la seva feina. \u00c9s una malaltia poc coneguda, rara. Tan de bo a la S.S. fessin la secci\u00f3 del FILUM TERMINALE (Quantes persones deixarien de patir?). Passa que moltes no ho saben, com em va passar a mi, que em va sortir a l\u00b4ordinador a base de llegir, per tena\u00e7, per casualitat, per lluitadora que s\u00f3c, no ho s\u00e9. No volia morir patint aix\u00ed, ni veure\u00b4m amb tot el que havia escoltat que se m\u00b4ave\u00efnava, em terroritzava com a \u00faltim remei, haver d\u00b4intervenir-me el cap.<\/p>\n Per casualitat, en un apartat tamb\u00e9 vaig llegir un detall molt hum\u00e0 que \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n Informi\u00b4s sobre condicions especials per a persones sense recursos.<\/p>\n Dono gr\u00e0cies en especial a la meva fam\u00edlia, germans, fills, companys que m\u00b4acompanyaven a rec\u00f3rrer el cam\u00ed perqu\u00e8 jo sola no hagu\u00e9s pogut despla\u00e7ar-me. Va ser cost\u00f3s, llarg i van perdre moltes hores per ajudar-me al veure que patia tant.<\/p>\n Tamb\u00e9, tinc agra\u00efment per tots els METGES i NEUR\u00d2LEGS que em van visitar, perqu\u00e8 van posar el m\u00e0xim inter\u00e8s per solucionar les causes de la meva malaltia. M\u00b4han perm\u00e8s trucar-los per tel\u00e8fon totes les vegades que ho he necessitat, que van ser moltes. Em contestaven amb gust, al menys en aquells moments eren de gran recolzament, per\u00f2 clar est\u00e0, jo lluitava com fos per deixar el patiment diari que estava vivint.<\/p>\n Si hi ha alg\u00fa que es trobi amb aquesta malaltia, Malformaci\u00f3 d\u00b4Arnold-Chiari I i vol parlar amb mi, poso el meu e-mail, [email\u00a0protected]<\/a>, o tel\u00e8fon de contacte, 93\/7612963, per qualsevol pregunta. Jo gustosa parlar\u00e9 amb qui l\u00b4interessi, pel sol fet, que s\u00b4ha de mirar que ning\u00fa hagi de patir aix\u00ed podent-t\u00b4ho evitar.<\/p>\n Com a opini\u00f3 personal i al marge de les diverses explicacions de Chiari I, les conseq\u00fcents intervencions terap\u00e8utiques i les pol\u00e8miques establertes al respecte, la secci\u00f3 del FILUM TERMINALE, pot reportar beneficis immediats i ha de ser considerada una t\u00e8cnica de primera elecci\u00f3 degut al m\u00ednim risc que comporta davant la t\u00e8cnica \u201ccl\u00e0ssica\u201d.<\/p>\n
\nAra nom\u00e9s em resta dir que les persones que es trobin amb aquesta malaltia de Malformaci\u00f3 d\u00b4Arnold-Chiari i comporti presentar-ne d\u00b4altres com l\u00b4Escoliosi, la Siringomi\u00e8lia, poden aturar-se i deixar de patir, millorant les causes, a mi me les ha curat. Crec que ha sigut per arribar a temps, jo s\u00f3c la mostra real del que m\u00b4ha passat, doncs els mals de cap que es manifestaven eren horrorosos. No es pot patir aix\u00ed, s\u00b4ha de tenir una mica de qualitat de vida.<\/p>\n