![\"giovanna_porro\"](\"https:\/\/institutchiaribcn.com\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/giovanna_porro.jpg\")
\nData d\u2019intervenci\u00f3: juliol 2008<\/strong><\/p>\n
Bons dies, estimats:
\nS\u00f3c Giovanna Porro, una noia italiana de 46 anys, i voldria explicar-vos la meva hist\u00f2ria.
\nSempre he estat una noia molt prima i des de petita vaig sofrir d\u2019atacs de cefalea. Vaig ser una alumna molt estudiosa, tanmateix en les activitats motrius sempre vaig tenir dificultat de coordinaci\u00f3, fins i tot vaig arribar a t\u00e9mer les hores de gimn\u00e0stica.
\nAls 18 anys, despr\u00e9s de poques classes de conducci\u00f3, vaig aconseguir obtenir el carnet, per\u00f2 de seguida vaig tenir dificultat per conduir, fins a no poder continuar usant el cotxe.
\nEntre migranyes freq\u00fcents i cansament f\u00e0cil, la meva vida va transc\u00f3rrer entre escola (s\u00f3c mestre de prim\u00e0ria) i casa, sense poder permetre\u2019m massa gresca ni diversions.<\/p>\n
El 2005 vaig comen\u00e7ar a notar trastorns de tipus parest\u00e9sic en la part dreta del meu cos, esquerre i a la llengua.
\nEm vaig dirigir a Urg\u00e8ncies de l\u2019hospital \u201cSan Gerardo de Monza on em van sotmetre a TAC de l\u2019enc\u00e8fal, que resultava substancialment normal, i em van donar l\u2019alta la mateixa nit amb diagn\u00f2stic de parestesies referides a somatitzaci\u00f3.
\nEm van aconsellar una visita amb el neuropsiquiatra i em van proposar un tractament amb benzodiazep\u00ednes per s\u00edndrome d\u2019ansietat.
\nDespr\u00e9s d\u2019una parcial remissi\u00f3 dels s\u00edmptomes, el gener de 2007 la situaci\u00f3 va empitjorar notablement. Van apar\u00e8ixer tremolors en les extremitats superiors que m\u2019impedien escriure i disartria, i la deambulaci\u00f3 es va fer possible nom\u00e9s amb un auxili.
\nEm van ingressar en l\u2019hospital \u201cS Gerardo\u201d de Monza i em van sotmetre a diverses proves, entre les quals una RMN de l\u2019enc\u00e8fal i de la medul\u00b7la, de les que va resultar una ect\u00f2pia de les am\u00edgdales cerebel.losas en el context del forat m\u00e1gnum de 9 mm (Arnold Chiari I). Les proves complement\u00e0ries exclo\u00efen la pres\u00e8ncia de cavitats siringomi\u00e9liques a la medul\u00b7la espinal.
\nSota avaluaci\u00f3 d\u2019un grup de neurocirurgians, no es van creure necess\u00e0ries solucions de tipus quir\u00fargic.
\nDespr\u00e9s de 15 dies des que em van donar l\u2019alta, permaneixen la disartria i problemes en la deambulaci\u00f3.
\nSe\u2019m va aconsellar un tractament fisioterape\u00fatic, la situaci\u00f3 va millorar lleugerament, per\u00f2 no vaig poder tornar a treballar.
\nEl mes de Maig de 2007 em van ingressar en l\u2019Institut \u201cBesta\u201d de Mil\u00e0, on em van confirmar l\u2019Arnold Chiari i em van donar l\u2019alta amb el seg\u00fcent diagn\u00f2stic: \u201cla pacient ha presentat una ataxia amb debut agut de car\u00e0cter indefinit. En particular les anomalies de la RMN (Arnold Chiari I) no semblen justificar els s\u00edmptomes de la pacient\u201d.
\nEm trobava totalment a les fosques! Que podia fer? Amb molta for\u00e7a de voluntat vaig seguir amb la fisioter\u00e0pia i el mes de setembre 2007 vaig tornar a l\u2019escola.
\nGr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de col\u00b7legues, alumnes i a la gran sensibilitat del meu director escolar, vaig tornar a l\u2019ensenyament, per\u00f2 amb moltes dificultats f\u00edsiques, freq\u00fcents migranyes i impediment motor.
\nEl mes de Mar\u00e7 2008 un estimat amic espanyol em va parlar del dr. Royo; jo li vaig enviar la meva hist\u00f2ria per a una opini\u00f3.
\nEm va contestar molt amablement i em va contestar que podia tractar el meu cas. Prenen cita per al mes de juliol.
\nEns en vam anar a Espanya amb el cor ple d\u2019esperan\u00e7a. La trobada amb el doctor Royo, la psic\u00f2loga Gioia Lu\u00e8 i tot l\u2019equip va ser molt emocionant. Va ser com parlar amb un pare, em va explicar la import\u00e0ncia de realitzar la intervenci\u00f3 per detenir la malaltia i evitar el pitjor.
\nDurant la tarda em van sotmetre a proves preoperatoris i el mat\u00ed seg\u00fcent em van operar.
\nLa intervenci\u00f3, amb anest\u00e8sia general, va durar dues hores.
\nEl mat\u00ed seg\u00fcent, en aixecar-me, vaig notar de seguida unes millores: podia caminar sense haver de mirar al terra, com havia de fer fins a aquell moment, i havien tornat a apar\u00e8ixer els reflexos plantessis.
\nDespr\u00e9s de gaireb\u00e9 dos anys puc dir que la qualitat de la meva vida ha millorat notablement.
\nVaig regularment a treballar, ja no em tremolen mai les mans, ha millorat la resist\u00e8ncia f\u00edsica.
\nSol espor\u00e0dicament es presenten vert\u00edgens i petites parestesies.
\nEl meu agra\u00efment de cor al doctor Royo i a Gioia, dos \u00e0ngels que han tornat a nosaltres, pacients, la vida; ara \u00e9s per a nosaltres donar-li un sentit.
\nLa manera millor \u00e9s mantenir-nos en contacte i sostenir la Fundaci\u00f3 Chiari.
\nUn agra\u00efment tamb\u00e9 al meu estimat amic Rafa, sense qui no hauria tingut la for\u00e7a per enfrontar-me a aquesta meravellosa aventura.
\n\u00a1\u00a1\u00a1JUNTS, ESTIMATS AMICS, PODEM ACONSEGUIR-HO!!!
\n\u00a1\u00a1\u00a1Una forta abra\u00e7ada!!!<\/p>\n
Giovanna<\/p>\n