<\/p>\n
Data d\u00b4intervenci\u00f3: juliol 2003<\/strong><\/p>\n Hola, m\u00b4anomeno Celia Nebot, tinc 43 anys i s\u00f3c de Barcelona. Pateixo Siringomelia i malformaci\u00f3 d\u00b4Arnold Chiari.<\/p>\n Des de molt joveneta ja tenia dolors d\u00b4esquena i contractures cervicals, aqu\u00ed va comen\u00e7ar el meu viacrucis per metges i centres de salut. Simplement em feien radiografies, cap prova m\u00e9s i el diagn\u00f2stic sempre no era el mateix, contractures per culpa del meu treball. Despr\u00e9s de diversos anys vaig arribar fins i tot a esperar per una visita nou mesos, amb l\u00b4esperan\u00e7a de trobar alguna soluci\u00f3. Quan va arribar el dia de la visita, com sempre, una simple radiografia. Entro en quir\u00f2fan als cinc dies. A les poques hores de la intervenci\u00f3 recupero tacte a les mans, cama esquerra i desapareix el dolor cervical. La recuperaci\u00f3 \u00e9s sorprenent, dia a dia, per les nits ja no necessito cinc coixins per dormir per anar intercanviant-les, la pressi\u00f3 arterial se\u00b4m normalitza i he de vigilar molt en agafar coses calentes, ja que anteriorment no notava calor. L\u00b4operaci\u00f3 m\u00b4ha canviat la vida cent per cent, torno a treballar, m\u00b4ha millorat el car\u00e0cter i la meva vida familiar. P.D. Expressar tamb\u00e9 el meu agra\u00efment al meu marit Pere Guasch, que a tota hora m\u00b4ha ajudat i recolzat a superar millor la malaltia.<\/p>\n Una salutaci\u00f3.<\/p>\n Celia Nebot Noguera.
\nUna vegada la va tenir a les seves mans, el metge em va dir literalment que no sabia que dir-me. Li vaig demanar que em fes altres proves i em va contestar que si amb una radiografia no sortia gens, no t\u00e8nia perqu\u00e8 fer-me m\u00e9s proves; vaig sortir de la consulta plorant de r\u00e0bia i impot\u00e8ncia.
\nA mesura que anava passant el temps, cada vegada em trobava pitjor, fins que un dia en el treball em va agafar un bloqueig cervical com mai no m\u00b4havia passat. Quan vaig anar a per la baixa laboral al CAP de Sant Andreu de Barcelona em va atendre el Doctor Sancho; ni em va mirar a la cara, simplement em va dir que m\u00b4havia d\u00b4aprimar i em trobaria millor, i que no torn\u00e9s a ell, que si en treure\u00b4m el collar\u00ed que m\u00b4havien posat d\u00b4urg\u00e8ncies en la m\u00fatua, no remetia el dolor, an\u00e9s a veure un reumat\u00f2leg.
\nArribo el dia i sens dubte vaig haver d\u00b4anar a veure aquest altre especialista. La versi\u00f3 d\u00b4aquest era que tenia diversos punts fibromi\u00e1lgics i una depressi\u00f3; l\u00b4\u00faltim ja no era d\u00b4extra\u00f1ar\u2026.Van passant els anys i cada vegada pitjor: mareigs, maldecaps, vert\u00edgens, cansament etc\u2026 sense poder treballar fora de casa i limitant-se cada vegada m\u00e9s les tasques de la llar.
\nM\u00b4aixeco un dia i una altra vegada un brutal bloqueig cervical. Acudeixo d\u00b4urg\u00e8ncies a la cl\u00ednica Tres Torres de Barcelona, on m\u00b4at\u00e9n per fi alg\u00fa professional, un internista, el Dr. Homedes que per primera vegada m\u00b4escolta i em fa cas. Em dirigeix al \u201cInstitut Neurol\u00f2gic de Barcelona\u201d, on despr\u00e9s de demanar hora m\u00b4at\u00e9n el Dr. Royo.
\nLa seva primera visita em va semblar fabulosa ja que ning\u00fa no m\u00b4havia fet tantes preguntes ni proves de reflexos i sensibilitat a mans i peus; tamb\u00e9 em demana una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica, un escoliograma i electromiograma. Despr\u00e9s dels resultats de les esmentades proves, el Dr. Royo em diagnostica una malaltia que no havia escoltat en la meva vida: Siringomelia i malformaci\u00f3 d\u00b4Arnold Chiari. En el curs de la consulta, el Doctor em d\u00f3na una explicaci\u00f3 clara i professional de la causes, i com es realitzen les dues operacions per a la seva curaci\u00f3. A la Vall Hebr\u00f3n la intervenci\u00f3 \u00e9s traum\u00e0tica, llarga i entenc que amb molt perill, a m\u00e9s del qual la majoria dels malalts que han optat per ella no milloren i fins i tot empitjoren. La intervenci\u00f3 que realitza el Dr. Royo i el seu equip \u00e9s senzill, r\u00e0pida i entenc que no porta cap tipus de perill, i els malalts que s\u00b4han operat obtenen millores molt r\u00e0pidament. L\u00b4elecci\u00f3 per a mi \u00e9s clara, \u00e9s tanta la confian\u00e7a que em transmet el Dr. Royo, fins i tot aclarint-me que ser\u00e9 el pacient 21, que no dubto d\u00b4operar-me.
\nEn arribar a casa, em connecto a internet i comen\u00e7o a entendre encara m\u00e9s la magnitud de la meva malaltia, corrobora tot el que m\u00b4ha explicat el Dr. Royo, tot comen\u00e7a a encaixar i a tenir sentit i els testimonis d\u00b4altres malalts m\u00b4aclareixen molts m\u00e9s dubtes. Definitivament crec que encerto amb la meva decisi\u00f3.<\/p>\n
\nM\u00b4ha costat un temps escriure aquesta carta, una no \u00e9s escriptora i volia que reflect\u00eds b\u00e9 el que sentlo cap al Dr. Royo i el seu equip, el molt que m\u00b4han ajudat i com m\u00b4han canviat la vida. \u00c9s una malaltia de minories, on \u00e9s crucial que els malalts estiguem units i dongem suport a un metge que ha invertit temps i capital per estudiar una forma de parar-la amb una intervenci\u00f3 senzilla, i que funciona. Si continua investigant \u00e9s possible que obri el cam\u00ed de la curaci\u00f3 de les seves seq\u00fceles, i que altres malalts es benefici\u00efn. No entenc perqu\u00e8 no se li reconeix m\u00e9s en el seu col\u00b7lectiu, potser la seva forma d\u00b4operar no \u00e9s rendible per a alguns\u2026<\/p>\n
\nBarcelona, 14 d\u00b4abril de 2009<\/p>\n