![\"Maria_Concetta_Zimbato\"](\"https:\/\/institutchiaribcn.com\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/Maria_Concetta_Zimbato.jpg\")
\nData d\u00b4intervenci\u00f3: juny 2010<\/strong><\/p>\n
Em dic Maria Concetta Zimbato, viu a Reggio Calabria, tinc 52 anys, i s\u00f3c afecta de S\u00edndrome d\u00b4Arnold Chiari tipus I i Siringomi\u00e8lia, tal com m\u00b4han diagnosticat diversos especialistes que he contactat.<\/p>\n
Intentar\u00e9 explicar breument com he arribat a la intervenci\u00f3 amb el Dr. Royo a la Cl\u00ednica CIMA de Barcelona (Espanya).<\/p>\n
Els primers s\u00edmptomes de la malaltia van comen\u00e7ar al 1997, amb forts dolors a la columna vertebral i en les cames, vaig iniciar llavors el meu pelegrinatge entre diversos centres hospitalaris a la meva ciutat i en altres regions, vaig comen\u00e7ar diversos tractaments anti\u00e0lgiques i antiinflamatoris, amb resultats escassos; per les radiografies i les resson\u00e0ncies magn\u00e8tiques es va comen\u00e7ar a entendre que els marejos constants i els forts dolors de cap, que patia especialment a la nit quan anava a dormir o al mat\u00ed quan em llevava, no podien dependre d\u00b4una simple inflamaci\u00f3 d\u00b4o\u00efda (em tractaven per laberintitis).<\/p>\n
El temps passava, seguia fent radiografies i resson\u00e0ncies magn\u00e8tiques, per\u00f2 ning\u00fa em va aconsellar una prova encef\u00e0lica, excepte un especialista otorrino de Reggio que treballa en un hospital prop de Verona, llavors la vaig fer quant vaig tornar a casa, amb un resultat que no deixava dubtes : Arnold Chiari de tipus I i Siringomi\u00e8lia. Amb aix\u00f2 vaig anar al departament de neurocirurgia de l\u00b4hospital de Reggio Cal\u00e0bria per un consell i per ensenyar els nous resultats, i el metge que els va mirar em va dir que de moment a It\u00e0lia els remeis eren pocs, quan es tracta d\u00b4una malaltia rara. Vaig comen\u00e7ar a dirigir-me a diversos hospitals, Milano, Rovigo, Bolonya \u2026<\/p>\n
Els diferents tractaments utilitzats no van donar cap resultat, tot el contrari, com m\u00e9s temps passava m\u00e9s evolucionava la malaltia, tant que vaig comen\u00e7ar a tenir parest\u00e8sies en mans i cames, a m\u00e9s vaig comen\u00e7ar a perdre la sensibilitat a les mans, de fet em cremava els dits sense adonar-me\u00b4n, visi\u00f3 i audici\u00f3 van disminuir, per\u00f2 el pitjor era que perdia pes a ulls vista, perqu\u00e8 havia perdut la voluntat per menjar.<\/p>\n
Per alleujar els dolors, que s\u00b4anaven intensificant cada vegada m\u00e9s, anava a un centre de Perusa on em feien infiltracions en mans i cervicals, amb resultats que perduraven cada vegada menys per\u00f2 amb un enorme malbaratament de diners. Em vaig dirigir tamb\u00e9 a hospitals del nord d\u00b4It\u00e0lia per\u00f2 sempre amb resultats decebedors, el temps passava i jo no sabia a qu\u00e8 sant encomanar-me quan les meves condicions empitjoraven.<\/p>\n
Un dia, parlant amb una amiga, aquesta em va dir que tamb\u00e9 un familiar seu era afecte de la mateixa patologia, de seguida em vaig posar en contacte (\u00e9s el Dr. Francesco Croce!) I ell em va explicar amablement i em va posar en comunicaci\u00f3 amb Rita Presbulgo, persona estupenda sota tots els punts de vista, la qual em va donar l\u00b4oportunitat de contactar amb Gioia Lue, psic\u00f2loga de l\u00b4Institut del Dr. Royo de Barcelona.<\/p>\n
L\u00b4important\u00edssim dia s\u00b4acostava, tenia cita per a la intervenci\u00f3 el 2010.06.29; uns dies abans vaig anar a visita a l\u00b4Institut del Dr. Royo a Barcelona, el qual, despr\u00e9s d\u00b4haver estudiat les meves proves personalment (abans ja els havia enviat a trav\u00e9s de correu electr\u00f2nic), va confirmar la indicaci\u00f3 de tractament amb Secci\u00f3 del filum terminale.<\/p>\n
El temps d\u00b4intervenci\u00f3 \u00e9s aproximadament d\u00b4una hora, entre entrar i sortir, el que vaig notar de seguida va ser una lleu millora, la sensaci\u00f3 de ser m\u00e9s lleugera, que m\u00b4havia tret un pes, la corda que em tirava del coll cap avall que nom\u00e9s qui est\u00e0 malalt d\u00b4aquesta patologia pot entendre \u2026<\/p>\n
Ara ha passat gaireb\u00e9 un any, puc dir que actualment em trobo gaireb\u00e9 perfectament (no es pot guarir-se completament de la malaltia), que els s\u00edmptomes que tenia abans gaireb\u00e9 han desaparegut -de tota manera tinc tres h\u00e8rnies cervicals que em provoquen alguna mol\u00e8stia- i he recuperat la sensibilitat a les mans. Ja no tinc les mol\u00e8sties en ulls i orelles, la meva vida est\u00e0 tornant a la d\u00b4abans, puc jugar amb els meus n\u00e9ts, abans ho feia per\u00f2 amb dificultat, de moment estic contenta de la intervenci\u00f3 del Dr. Royo.<\/p>\n
Vull donar les gr\u00e0cies de cor al Dr. Royo i a tot el seu equip.<\/p>\n
Maria Concetta Zimbato<\/p>\n","protected":false},"featured_media":43849,"template":"","tipos-de-testimonio":[320],"class_list":["post-49788","testimonios","type-testimonios","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tipos-de-testimonio-testimonis-sindrome-darnold-chiair-i"],"yoast_head":"\n