![\"Maria_Luisa_Tripodi\"](\"https:\/\/institutchiaribcn.com\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/Maria_Luisa_Tripodi.jpg\")
\nData d\u2019intervenci\u00f3: Novembre del 2011<\/strong><\/p>\n
El meu nom \u00e9s Marialuisa Tripodi i tinc 47 anys. Al 2005 vaig descobrir que estava afectada de Siringomi\u00e8lia amb S\u00edndrome d\u2019Arnold Chiari I, per\u00f2 els meus problemes van comen\u00e7ar molt abans\u2026<\/p>\n
Ja despr\u00e9s del meu segon embar\u00e0s, o sigui l\u2019any 1993, vaig comen\u00e7ar a patir trastorns rars: aftes freq\u00fcents a la cavitat oral, llargues temporades en les quals el cansament era tant que se\u2019m treien les ganes de fer qualsevol altra cosa, i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una inflamaci\u00f3 a nivell del c\u00f2xxic. Anaven passant els anys i el cansament cr\u00f2nic augmentava. Les estones que passava al sof\u00e0 es van anar fent cada cop m\u00e9s i m\u00e9s llargues; tant que els amics em prenien el p\u00e8l dient-me que era una gandula cr\u00f2nica. Les cefal\u00e0lgies, que patia des de l\u2019adolesc\u00e8ncia, van augmentar acompanyades de dolors aguts a la cervical.<\/p>\n
Vaig comen\u00e7ar a fer fisioter\u00e0pia per\u00f2, estranyament durant els tractaments, en comptes de millorar anava empitjorant. La meva rehabilitadora, professional i molt atenta, va interrompre els tractaments i em va demanar sotmetre\u2019m a una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica, en el moment que les meves reaccions a la fisioter\u00e0pia no li van semblar les adequades. I aix\u00ed va ser com vaig descobrir l\u2019origen dels meus problemes.<\/p>\n
Vaig comen\u00e7ar visitant a diferents neurocirurgians, per\u00f2 per a cada un d\u2019ells era asimptom\u00e0tica i per tant, no m\u2019indicaven procedir amb la cirurgia. Paral\u00b7lelament, els meus problemes augmentaven, jo, una persona de car\u00e0cter vigor\u00f3s i sempre molt energ\u00e8tica, vaig arribar a ser una ombra de mi mateixa. Tot se\u2019m feia pesat, vaig comen\u00e7ar a tenir parent\u00e8sies a les mans i als peus, especialment al cant\u00f3 esquerre, ensopegava constantment i cada vegada m\u00e9s. A m\u00e9s a m\u00e9s, quan menjava acostumava a ennuegar-me.<\/p>\n
L\u2019any 2008 em va contactar el meu metge de fam\u00edlia i em deman\u00e0 de confrontar-me amb el seu company de consulta: el Dr. Croc\u00e8 qui havia descobert que tenir la mateixa malaltia. En aquella trobada, ens vam adonar que ten\u00edem un quadre simptom\u00e0tic molt similar.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019un temps, ell es va sotmetre a la intervenci\u00f3 de Secci\u00f3 de Filum Terminale amb el Dr. Royo, es poden llegir els resultats en el seu testimoni. Tot i aix\u00ed, jo no m\u2019acabava de decidir. Els meus trastorns augmentaven; vaig comen\u00e7ar a patir c\u00f2lics intestinals seguits, sense causa aparent. En una visita oftalmol\u00f2gica, van diagnosticar-me una reducci\u00f3 del camp visual i van demanar-me tota una s\u00e8rie de proves per tal de valorar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un altre tipus de problemes. Tot i aix\u00ed, les proves van resultar negatives tot i que la meva visi\u00f3 anava empitjorant. El meu metge de fam\u00edlia, despr\u00e9s del resultat positiu de la intervenci\u00f3 realitzada amb el Dr. Croc\u00e8, seguia suggerint-me anar a Espanya, per\u00f2 jo no m\u2019atrevia. Al comen\u00e7ament de l\u2019estiu passat, sobrevivia amb la sensaci\u00f3 constant de viure \u201carrastrant-me\u201d, patia contractures cr\u00f2niques a tot el segment dorsal i lumbar. Les \u201ctortures\u201d que em feien per tal d\u2019alleugerir els dolors em proporcionaven benestar \u00fanicament uns dies.<\/p>\n
Vaig contactar a dos altres neurocirurgians perqu\u00e8 no tenia ganes d\u2019anar a l\u2019estranger ni d\u2019operar-me en un ambient estranger. Aquella vegada el veredicte estava clar: hauria de sotmetre\u2019m amb urg\u00e8ncia a la descompressi\u00f3 de les am\u00edgdales cerebel\u00b7loses donat que el meu quadre cl\u00ednic havia empitjorat. Segons els meus dos metges no hi havia indicaci\u00f3 quir\u00fargica per a la secci\u00f3 de Filum Terminale, i aleshores era in\u00fatil insistir-hi.<\/p>\n
Vaig perdre el coneixement, dues vegades, i va ser aleshores quan em vaig decidir. Vaig contactar l\u2019Institut Chiari i el 14 de Novembre de 2011 vaig anar cap a Barcelona.<\/p>\n
En primer lloc, \u00e9s la meva obligaci\u00f3 aclarir que els meus temors per trobar-me en un ambient estranger es van dissipar immediatament. Tot l\u2019equip del Dr. Royo van fer-me sentir c\u00f2mode i segura des del primer moment, fent-me sentir com a casa. De seguida, despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, tots els dolors dorsals i cervicals van desapar\u00e8ixer, per no parlar del cansament cr\u00f2nic que des d\u2019aleshores va desapar\u00e8ixer per complet. Avui, 5 mesos despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, la meva vida ha canviat profundament: he tornat a ser la dona d\u2019abans. Tinc la sensaci\u00f3 d\u2019haver sortit d\u2019un t\u00fanel fosc i que els \u00faltims 8 anys de la meva vida ja no em pertanyen. Nom\u00e9s tinc un remordiment: no haver-me operat abans.<\/p>\n
Aprofito l\u2019oportunitat per a donar les gr\u00e0cies al Dr. Royo, primer per la profunda humanitat que el caracteritza, i despr\u00e9s per la dedicaci\u00f3 a l\u2019estudi d\u2019una malaltia encara poc compresa.<\/p>\n
Regio Calabria, 10 de abril de 2012<\/p>\n","protected":false},"featured_media":43833,"template":"","tipos-de-testimonio":[320],"class_list":["post-49786","testimonios","type-testimonios","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tipos-de-testimonio-testimonis-sindrome-darnold-chiair-i"],"yoast_head":"\n