Monica Bacci. Siringomièlia Cervical dorsal. Escoliosi Cervicodorsolumbar

Publicat per el 2 abril, 2007


monica_bacci

Data d´intervenció: abril 2007

italia

Em dic Mònica Bacci i tinc 44 anys, complerts el 26 de març, he tornat ara mateix de Barcelona, on el Dr. Miguel Battista Royo Salvador m´ha operat de filum terminale, revelant-se una persona extraordinària, tant a nivell mèdic i professional com humà.

Per primera vegada m´ha sentit tractada com una persona i no com un cas clínic o un número, com malauradament passa amb molts metges italians. El que explicaré és la meva història, que desafortunadament és igual o similar a la de moltes persones, que com jo en un moment de les seves vides han tingut problemes amb una malaltia de la que a Itàlia se sap poc o res.

Tot comença aquest any, quan una nit de març, sopant a casa de la meva mare, l´ull esquerre em picava molt, m´aixeco i vaig a mirar-me al mirall i veig l´ull dret desencaixat amb la pupila dilatada. Després de 20 minuts, com que l´ull no torna a la normalitat decideixo anar a urgències a Pescia (PT). Després de l´ingrés ve un metge i em prescriu a més a més de les proves, un TAC al cap per descartar alguna cosa greu.

El TAC no evidencia res, un segon metge em diu que per ell, jo havia estat sempre d´aquella manera i el meu parit li diu: “Miri que s´equivoca…”, total el metge em dona d´alta i em diu: “Torni demà per la visita amb el neuròleg”, aleshores escolto el seu consell i el dia següent em presento a la visita. El metge després d´una primera prova reconeix que efectivament l´ull està dilatat, com la pupila, m´envia a l´oculista per seguretat, i el mateix, no diagnostica cap problema. Aleshores torno al neuròleg, el qual m´aconsella fer-me de seguida una RM, perquè quan hi ha trastorns d´aquest tipus, alguna cosa els provoca i només una RM poc individuar el problema. Després decideixo consultar un altre neuròleg de Pisa, que em prescriu una altra RM, però quan arribo a les proves no les puc fer per dos cargols que tinc al fèmur dret des de fa més de 20 anys, incompatibles amb la prova. Aleshores, com que ja han passat dos mesos, I no he tingut més episodis, decideixo deixar-ho tot, i continuo la meva vida entre treball, gimnàs i casa. Després de dos mesos comencen episodis de formigueigs nocturns a ambdós braços, no cada nit, mal de cap localitzat a la part esquerra i a l´ull esquerre, dolors al coll i de l´ombro esquerre, mal d´esquena; el meu metge m´ordena teràpia farmacològica i fisioteràpia.

A l´agost la situació empitjora, a la nit no puc dormir i a pesar dels fàrmacs i collarí, els dolors van empitjorar fins al punt que el meu marit decideix portar-me a veure un neurocirurgià de l´Hospital de Pisa, considerat molt bo pels problemes de la cervical.

Aquest, després d´una consulta molt ràpida, sense tampoc deixar-me explicar els meus problemes, em diu que em faci un TAC, perquè sospita una hèrnia discal cervical, i em prescriu altres fàrmacs que haurien de treure´m el dolor. Després de 10 dies, torno amb el TAC, que evidencia a més a més de l´hèrnia, una ombra a l´altura C7 per avaluar amb una RM. El metge em diu que donat que els dolors persisteixen traurem l´hèrnia, però igualment necessito una RM de baix camp ja que no em puc fer la d´alt camp, per descartar la possibilitat de la presència d´un tumor. Aleshores, em reserva la intervenció i em dona cita per la RM de baix camp, de la que resulta una dilatació del canal ependimal amb presencia del liquor, però no de tumor. Quan torno a veure el metge amb el meu marit, li demanem explicacions sobre aquesta dilatació i ens diu que probablement la tinc des de naixement i segurament no és la que causa el dolor. Així que li pregunto si no és millor treure els cargols i fer de tal manera la RM de baix camp per treure´s els dubtes, ell em diu de manera molt seca que de moment “no és en absolut el cas…”. “Abans treure´m l´hèrnia, mirem com recupera i passats 6 mesos ho valorarem tot”.

Vam decidir escoltar el consell i el 23 d´octubre vaig ingressar a l´hospital per ser intervinguda el 25. El dia següent arriba el metge i em diu que malauradament no pot operar-me amb la mostra del fragment de la cadera (amb el que hauria portat collarí només durant 10 dies), sinó perquè hauria hagut de posar-me una placa que hagués compromès les imatges de la RM d´avaluació de la dilatació. Com que ha mirat per segona vegada la meva situació, precisa que després de l´intervenció hauran de treure´m els cargols per repetir l´examen ja que hi ha teixits que no es veuen bé hi podrien haver cèl·lules malaltes. A més, quan canvia el torn, el seu col·lega li pregunta si va veure bé les imatges i si em vol operar igualment, ell molt de pressa contesta: “si, si que les he vist, de fet amb la senyora ja hem parlat i després de l´intervenció traurem els cargols per tornar a fer la RM”. Allà jo em vaig quedar una mica dubtosa i parlo amb el meu marit, que em diu que ara ja és millor treure la hèrnia i després fer el que precisa el metge. Arriba el dia de l´operació i un cop a quiròfan haig de presenciar una escena vergonyosa entre neurocirurgià i anestesista amb el cap de servei, el qual ho ignora tot. Total, després de l´intervenció em desperto amb el braç esquerre entorpit i amb dolors terribles a les espatlles La nit següent, a les 21h, tinc el plaer de veure al neurocirurgià , el qual em diu: “però vostè està aquí? Hauria de ser a casa, doncs l´intervenció ha anat bé, no te dolors degut a la intervenció?”, i jo contesto: “no, de l´operació no, però tinc els mateixos dolors al braç esquerre…” i ell molt secament em contesta: “esperem a veure amb el temps, a més a més vostè te un quiste”.

Quan jo li demano que què s´ha de fer si els dolors depèn del quiste, ell em diu: “No és un quiste, sinó alguna cosa estranya, al final senyora per això no es pot fer res, els dolors es queden”. El dia següent, em dinen l´alta amb pitjor dolor que abans i moralment feta pols.

Després de quatre mesos, entre fisioteràpia, cures de corticoides i d´analgèsics, mentre em treuen els claus i faig la RM, com que els dolors no paraven, sinó que empitjoraven, al gener, el mateix metge decideix fer-me una RM per un sospitós “egresso” toràcic, de la que resulta que el problema hi és, però no tant greu com per justificar totes les seqüeles. De fet, em diu que si no tingués aquesta profunda cavitat, hauríem trobat el problema, aleshores m´envia a Rovigo. Aquí el metge em diu que si, podria millorar amb la intervenció, però que molts problemes són causats per la Siringomièlia (inreïble, hem donat un nom a aquesta malaltia!), però que com que l´invalides comença ara, és per revaluar al cap d´un any. Torno a casa feta pols, la setmana següent torno a veure a un neurocirurgià de Siena i quan li explico els meus problemes de vies urinàries, a més a més d´un altre episodi a l´ull, a pesar de que abans semblava pensar que tot amb una mica de gimnàstica, no ens dona respostes clares, sinó que reenvia l´avaluació al juliol. Quan tornem a casa, el meu marit comença a buscar a internet i anem a conèixer el fòrum, l´associació i l´Institut Neurològic de Barcelona. Un cop vam contactar amb persones intervingudes abans que jo, vam enviar la documentació al Dr. Royo, i al cap d´una setmana ja sabíem que el meu cas era operable. Aleshores vam demanar cita per fer una visita i intervenció per al dia següent.

Actualment, després d´un més de la intervenció encara no m´adono d´haver sortir del malson que des de fa un any no m´ha deixat viure una vida normal, des de la setmana següent de la intervenció que torno a treballar, cada dia recupero forces i em trobo millor.

Email: mastertp.tappezzeria@gmail.com



Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034