Enara Gorbeña, Síndrome d’Arnold Chiari I, Siringomielia i Escoliosi

Publicat per ICSEB el 14 juliol, 2007

Data d´intervenció: juliol 2007

Hola sóc Enara Gorbeña, tinc 21 anys i pateixo Arnold Chiari, siringomielia i escoliosi.
Els meus problemes van començar als vuit anys, quan em van detectar una escoliosi de 26 graus, que van pretendre corregir mitjançant la utilització d´una cotilla ortopèdica i la pràctica assídua de natació.

Als quinze anys, després de set utilitzant la cotilla durant vint-i-tres hores al dia (tan sol me´l treien durant l´hora de natació), l´escoliosi va experimentar una progressió inesperada, la qual cosa va motivar una consulta amb un traumatòleg de renom, el qual va diagnosticar l´existència d´un quist siringomiélic, com a origen de l´escoliosi, i em va derivar a l´especialitat de neurologia.

Una vegada realitzat el diagnòstic correcte per part de la sanitat pública, i degudament corroborat per una altra prestigiosa entitat privada, i davant de la unanimitat de criteris de tots els especialistes consultats, vaig procedir a sotmetre´m a una meningoplastia amb craniectomia suboccipital, a l´edat de quinze anys. Intervenció que vaig sofrir amb l´esperança que fos la solució definitiva a un problema que m´ha amargat la infantesa i la joventut.

No obstant això, gens més lluny de la realitat, desgraciadament, el quist no continua sense experimentar cap variació, i l´escoliosi avança a un ritme imparable, tal com em va informar el traumatòleg el passat any. Davant d´aquesta situació, la seva proposta inicial va ser la de dur a terme una intervenció per redreçar la columna, si bé, després de la pertinent consulta amb neurocirurgia descartem aquesta possibilitat donat l´elevat perill de tetraplejia que comportava.

És en aquest impás, quan buscant en la web vaig trobar la pàgina de l´Institut Neurològic i entre el fòrum de pacients una jove del meu mateix entorn, gràcies a la qual vaig tenir coneixement del saber fer del Dr. Royo.

Finalment em vaig sotmetre a l´operació de filum terminale el passat estiu i l´experiència ha estat totalment satisfactòria. Encara que encara no puc parlar d´avenços fins que passi un quant temps i em realitzin noves ressonàncies i escoliogrames, no puc evitar pensar que la utilització d´aquesta tècnica potser em podria haver evitat la traumàtica intervenció que vaig sofrir anteriorment.

M´agradaria transmetre, no obstant això, a totes les persones que consulteu aquest fòrum, l´enorme esperança que ha suposat per a mi descobrir la tècnica del Dr. Royo i ser conscient que és la primera vegada que em parlen de futur sense associar-lo amb riscs, lesions o limitacions físiques amb què conviure la resta de la meva vida.

Si desitges més informació no dubtis d´enviar-me un correu a
[email protected]

Una afectuosa salutació.