Christian Seguin. Expresident de l’Associació francesa APAISER de malalts de Siringomielia. Síndrome de Chiari I, Siringomielia i Escoliosis Idiopàtiques

Publicat per el 2 abril, 2008


Data d´intervenció: abril 2008

francia

Em dic Christian Seguin. La meva intervenció d´avui ve després d´una insistent petició d´alguns membres de l´associació que volen que m´expressi sobre la meva experiència relativa al filum terminale. Havia decidit mantenir el silenci mentre exercia com a president de l´associació APAISER, fins a meitats del mes de novembre del 2008, perquè em va semblar indispensable guardar silenci sobre aquest tema. No volia influir de cap manera els que dubtaven d´operar-se de la SFT.

He estat operat dues vegades (el 1974 i el 1992) amb la descompressió i una laminectomía de les 4 primeres cervicals. Per resumir, em queixava principalmente(y encara avui) d´una falta de força, d´un equilibri precari, dificultat al caminar i passos desiguals, de dolors sobretot a la cama dreta i problemes importants de propiocepció*. I callo sobre la fatiga…
M´he trobat diverses vegades amb el Dr. Royo i sens dubte és una persona amb una gran humanitat i un gran carisma. He conegut durant els meus desplaçaments a Barcelona i amb ell moltes persones de diferents nacionalitats la confiança de les quals en ell era indefectible, tenint en compte els resultats que han obtingut després d´haver estat operats per ell.
Pel que em concerneix, he de dir que els resultats obtinguts després de la intervenció, no han estat extraordinaris, però tampoc no han estat nuls. He travessat tres fases successives abans d´entendre la realitat de les coses. Immediatament després de la intervenció, i durant els quinze dies que van seguir, he sentit una espècie d´eufòria, una resistència més gran al cansament, un bon son i un despertar agradable que no s´eternitzava com avans…estaba bé.
Durant aquesta fase, des del despertar, sentia una gran lucidesa i una claredat d´esperit com no havia sentit des de feia molts anys. I em semblava sentir al coll un alliberament, una certa fluïdesa. En suma, sentia una millora, no on me l´esperava (en els membres inferiors i a nivell de la bufeta, imaginant en un raonament potser una mica simplista, guanyar un caminar més segur, i poder dormir nits senceres sense interrupcions a causa de les ganes d´orinar, poc justificades), sinó a nivell del cap i el coll.
Desgraciadament, aquest estat ha anat progressivament atenuant-se, fins a desaparèixer i no deixar ni rastre de bé que en s´hi ha o progrés.
Els 3 o 4 mesos que van seguir consistien el que anomeno la segona fase. Vaig constatar que si no havia perdut res tampoc no havia guanyat en millora. Com explicar llavors aquest estat d´eufòria? Algunes persones em van dir que s´afegeix a la anestesia** uns productes utilitzats per optimitzar la recuperació i fer-la més ràpida, l´efecte dels quals perdura un temps. Pot ser una explicació. De tota manera, al cap d´aquesta fase, tot havia tornat com abans.
Tot? No del tot; hi ha un fet pel qual he necessitat un temps per prendre realment consciència. Abans de la intervenció, durant un any i mig vivia en una incomoditat cada vegada més freqüent i més problemàtica per a mi. Tenia la necessitat urgent i incontrolable d´anar al bany per “anar de ventre”. Pel Qual estava obligat a estar a proximitat del aseos(los serveis) sigui on sigui sota pena d´embrutar greument la roba interior i fins i tot més.
Es pot constatar, que en cap moment, durant els 11 mesos després de la intervenció no he tornat a viure semblant situació. A tot moment he estat capaç d´exercir el control adequat, sense que la meva necessitat necessiti una resposta urgent com abans.
És la coincidència entre la data de la intervenció i el moment en què ha desaparegut el meu problema, resultat de l´atzar? Ho dubto. Y res més per aquesta millora guanyada, sens dubte menor comparada amb la simptomatologia existent, no em penedeixo d´haver fet el pas.
Això és el que puc explicar de la meva experiència viscuda després de la secció del filum terminale el 24 d´abril del 2008.
Christian

*La propiocepción és el sentit que informa l´organisme de la posició dels músculs

Nota de l´ICSEB:
**Els fàrmacs que s´administren als pacients durant una intervenció són eliminats de l´organisme en menys de 8 hores, amb el que no se li pot atribuir efectes beneficiosos més enllà d´aquest temps.



Desitja fer alguna altra consulta?

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona

El meu nom és Lurdes Lozano i a partir d'ara seré la seva assistent.

Tanmateix totes les consultes recollides a través d'aquest formulari o per altres mitjans i els diferentes correus electrònics de l'Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, en rebre-les, són derivades a l'equip mèdic, supervisant les respostes el Dr. Miguel B. Royo Salvador.

Horari d'atenció

en el ICSEB i per telèfon

Dilluns a dijous: 9-18h (UTC +1)

Divendres: 9-15h (UTC +1)

Dissabte i diumenge: tancat

icb@institutchiaribcn.com

Atenció les 24 hores

en el formulari de la nostra web

932 066 406

932 800 836

902 350 320

Assessoria Legal

Normativa jurídica

Avís legal

Direcció

Pº Manuel Girona 16,

Barcelona, España, CP 08034