Barbara Martinez. Siringomièlia i Escoliosi

Publicat per ICSEB el 6 juny, 1994

Data d´intervenció: juny 1994

Tot va començar en una de les últimes visites al pediatra quan tenia 13 anys (ara en tinc 32) que em va veure una certa desviació a la columna vertebral.

Va ser llavors quan em vaig fer una radiografia i tenia una escoliosi pronunciada. Com tots els que tenim escoliosi vaig començar rehabilitació, fent exercicis casi cada dia per rectificar la corba, fins hi tot em posaven una espècie de gàbia amb suport de ferros que exercien pressió sobre la part desviada de la columna. El positiu és que al cap de sis mesos de començar rehabilitació vaig aconseguir una gran millora. El que no se sentia és que cada cop que creixia, a pesar de seguir fent els mateixos exercicis de rehabilitació, la piscina i tot, tornava a recaure i em pujaven els graus d´escoliosi. Així vaig estar durant al menys 3 anys, millorant i empitjorant sense arribar a una situació estable i progressiva.

Va ser aleshores quan vam conèixer l´equip del Sr. Royo que ens va plantejar el problema, o millor dit la solució, de la siringomièlia. De que un dels motius d´aquests canvis podria ser una tensió a la medul·la que cada cop que creixia es tensava i ocasionava una pitjor escoliosi a pesar dels exercicis de rehabilitació. Va ser al 1992 quan tenia 18 anys que vam decidir operar-me per alliberar la medul·la. No va ser una decisió fàcil de prendre ja que era el conillet d´índies i el tercer cas de la teoria del Dr. Royo, però després de visitar i consultar varis metges, per tenir una tercera opinió, vam decidir fer-la. La majoria ens van comentar que l´operació en si, que consisteix en tallar el filum terminale, no tenia gaire risc, sempre que no es toqués la medul·la i podria ser una alternativa a l´operació de posar-me una barra de ferro sobre la columna vertebral.

La veritat és que l´operació va anar molt bé i em sento més lliure, més estirada i més relaxada sense molèsties a l´esquena.

Bárbara Martínez

E-mail: [email protected]